El Govern duu a la Fiscalia els assassinats dels tres mariandos
Els crims s’afegeixen als denunciats a la fossa de Porreres
PalmaLa justícia està més a prop de Jaume Gual, Joan Gual i Miquel Salom, els tres mariandos assassinats a l’inici de la Guerra Civil trobats a la fossa de Sant Joan el juny del 2014. El Consell de Govern va acordar ahir que l’Advocacia de la Comunitat Autònoma incorporaria l’assassinat dels tres veïns de Maria de la Salut a la denúncia davant la Fiscalia per l’existència d’indicis de la comissió de possibles crims contra la humanitat de naturalesa imprescriptible i efectes permanents.
Segons que va indicar ahir el Govern, “d’acord amb les informacions aportades pels historiadors i avalades pel material documental, els crims varen tenir lloc a Mallorca entre els mesos d’agost de 1936 i març de 1937”. Aquestes dades es recullen en les conclusions de l’informe antropològic de l’exhumació, elaborat per la Sociedad Aranzadi a instància de l’associació Memòria de Mallorca. El treball es va poder dur a terme gràcies a la subvenció de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports per practicar el projecte d’intervenció i exhumació de la fossa.
Aquests tres crims s’afegeixen, així, a la denúncia que el Govern ja va anunciar que presentaria a la Fiscalia, fonamentada en les informacions aportades pels cossos de la fossa comuna de Porreres, l’exhumació dels quals es va fer el novembre del 2016. La denúncia davant la Fiscalia es tracta de la primera actuació arran de l’exhumació d’una fossa amb víctimes del franquisme que farà un Govern d’una comunitat.
Reivindicació històrica
Aquesta denúncia és una reivindicació històrica de Memòria de Mallorca, que el Govern ha recollit com en qualitat de deute històric amb la justícia, la democràcia i els drets humans. Precisament, l’article 10 de la Llei 10/2016, de 13 de juny, per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, aprovada pel Parlament de les Illes Balears, assenyala l’obligació del Govern de presentar una denúncia.
Concretament, l’article explica que el caràcter multitudinari o sistemàtic que presenti la troballa de restes humanes amb signes de violència en les fosses de la Guerra Civil i de la dictadura franquista, el Govern, directament o a través dels seus serveis jurídics, haurà d’actuar, per llei, amb un determninat protocol. Aquest protocol consisteix a denunciar davant la Fiscalia l’existència d’indicis de la comissió de possibles crims contra la humanitat de naturalesa imprescriptible i efectes permanents, conformement amb la legislació vigent”.
L’obertura de la primera fossa de la Guerra Civil a Mallorca va ser possible gràcies a un cúmul de factors: la voluntat de l’associació, el fet que era una fossa petita i, per tant, assumible econòmicament, la quantitat d’informació que es tenia sobre la seva situació, la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Joan i la feina altruista de les arqueòlogues encarregades i dels voluntaris que ajudaren amb les tasques d’exhumació. Cap institució pública supramunicipal no hi va col·laborar.
Posterioment, els projectes audiovisuals Ossos que xerren varen ser premiats, respectivament, pel seu valor “únic, històric i pedagògic”. Un d’ells parlava d’una exhumació i un altre de dones milicianes assassinades.