El viatge de Barceló al Carib fa trontollar el Pacte i acaba amb Busquets de consellera

PalmaLa dimissió de Biel Barceló com a vicepresident i conseller de Turisme va obrir la crisi més important que ha viscut el Pacte fins ara, només una setmana abans de l’aprovació dels pressupostos del 2018. Va ser la crisi que va fer vessar el tassó després d’un any intens per a la Conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme: la turbulenta aprovació de la regulació del lloguer turístic, el cas Contractes, la investigació de Pilar Carbonell dins el cas Cursach... I, com a traca final, el viatge del conseller a Punta Cana, convidat per un programa de televisió en què treballa com a col·laborador des de fa molts anys i amb totes les despeses pagades per Air Europa, que n’era patrocinador.

L’estada al Carib de Barceló, sense consultar-ho amb l’equip de govern ni comunicar-ho al seu partit perquè ho considerà part de la seva vida privada, però sobretot la manera com es va gestionar el seu relleu varen obrir ferides entre MÉS i el PSIB. No obstant això, les fractures també hi varen ser dins la coalició ecosobiranista, en la qual el PSM i IniciativaVerds varen encetar la batalla interna pel lideratge del partit, ja que el seu congrés es du a terme al febrer i la cursa cap a les eleccions del 2019 ja no queda tan enfora.

Biel Barceló va tardar un dia i mig a presentar la dimissió a l’executiva de MÉS, després que es publicàs la notícia, temps suficient perquè companys seus de partit, com la consellera de Serveis Socials, Fina Santiago, criticassin públicament els fets.

El de Santiago era, precisament, el nom que més sonava com a possible substituta de Barceló per assumir la vicepresidència, mentre que la Conselleria podria ocupar-la algú del grup parlamentari, algú que ja hi treballàs o, com demanava el PSIB, un perfil més tècnic que evitàs ensurts quan s’acosta el final de la legislatura.

Santiago va ser descartada i, de fet, el relleu de Barceló va obrir una forta crisi dins MÉS, en què el PSM va excloure els seus companys de coalició de les negociacions amb el Govern i en què Iniciativa sentia que es vetaven les seves propostes, com la mateixa Santiago.

Finalment, i després d’una reunió maratoniana, l’executiva de MÉS per Mallorca va decidir que Bel Busquets, coordinadora de la formació i secretària general del PSM (els mateixos càrrecs que ocupava Barceló el 2015), era la persona adequada per assumir ambdues responsabilitats.

No obstant això, Busquets ho va anunciar a la premsa des del Parlament abans d’haver-se reunit amb la presidenta del Govern, Francina Armengol, i al Consolat de Mar no li va agradar assistir (en diferit) al que consideraven una autoproclamació de consellera: la tensió estava servida.

Minuts després de l’anunci de Busquets, la secretària general de Podem, Mae de la Concha, va advertir que, com a element clau dels Acords pel Canvi, volien formar part de la solució i consensuar amb el Govern el nom de la nova incorporació a l’Executiu. Hores més tard, la portaveu del Govern, Pilar Costa, va desmentir que l’acord estigués tancat i va assegurar que, malgrat respectar les decisions dels òrgans de direcció dels partits, les negociacions començaven a partir d’aquell moment.

I així va ser. Aquell mateix dia i durant tot el cap de setmana que el va seguir es varen reunir representants de MÉS i del PSIB per debatre sobre el nomenament de Busquets en unes reunions a la seu dels socialistes (un exercici de força per part del PSIB) i amb uns posicionaments kafkians per part d’ambdues formacions: els ecosobiranistes només posaven aquest nom sobre la taula i advertien que no permetrien que el PSIB vetàs el seu càrrec més important per ocupar un lloc que consideraven indiscutiblement seu; de fet, consideraven que només havien de “comunicar” als socialistes quina havia estat la seva decisió, però no negociar-la.

En canvi, des del PSIB responsabilitzaven MÉS de totes les crisis que ha viscut el Govern durant aquests dos anys y mig i advertien que s’havien “acabat els dois”. Volien supervisar el nomenament, pactar-lo, fer que MÉS “reflexionàs” sobre tot el que havia passat i evitar que les possibles tensions entre el PSM i Iniciativa es traslladassin dins de l’Executiu i generassin inestabilitat. Això sí: sense vetar Bel Busquets i assegurant que eren els ecosobiranistes els qui havien de proposar noms.

El relleu

En definitiva, no havia passat ni una setmana des que es va publicar la informació sobre el viatge que va fer Biel Barceló a Punta Cana i Bel Busquets es trobava al Consolat de Mar prometent el càrrec i fent del Govern l’Executiu amb més dones de la història. Ho va fer envoltada de membres del PSM i amb l’escalfor del conseller sortint (a qui els assistents varen acomiadar amb un aplaudiment ovacional perquè, afirmen, serà el millor conseller de Turisme que hauran tingut aquestes illes).

L’endemà ja es trobava a la primera sessió del debat per aprovar els pressupostos, on va haver de defensar i “assumir com a propis” els comptes que havia elaborat el seu predecessor. Va ser el blanc de totes les mirades i tant ella com la presidenta Armengol, el focus de totes les crítiques, però el missatge que es volia transmetre des de MÉS va quedar clar: la seva presència dins el Govern és un símbol del màxim compromís de la formació amb l’Executiu, una aposta per repetir pacte l’any 2019.