El castell del Rei, pendent del conflicte Pel camí de Ternelles

PalmaL’estat ruïnós del castell del Rei es creua amb tota la polèmica al voltantde l’accés a Ternelles i de la servitud de pas del camí que duu a la platja. De fet, el camí que arriba fins al castell és un ramal de la via que travessa la possessió fins a la platja.

L’accés a la finca de Ternelles, al municipi de Pollença, el gestiona la Fundació Vida Silvestre Mediterrània, la mateixa que és l’encarregada de vetlar per la reproducció dels voltors en les zones d’exclusió. En una d’aquestes àrees es troba el castell, de manera que ningú hi pot accedir, ni per visitar-lo ni per rehabilitar-lo.

Aquest fet entra en contradicció amb el fet que la fortificació estigui catalogada com a Bé d’Interès Cultural i amb la voluntat de l’Ajuntament d’afavorir-hi l’accés.

Un dels membres de la plataforma Procamins públics, Joan Crespí, recorda que el departament de Patrimoni del Consell de Mallorca hauria de reclamar l’accés públic al monument a través del ramal del camí i que la Fundació Vida Silvestre ha limitat les hores i els dies d’accés a la finca d’ençà que n’ha assumit la gestió substituint l’Ajuntament de Pollença amb el vistiplau de la propietat.

El castell del Rei és un dels tres castells roquers de Mallorca. Se situa al municipi de Pollença i, en concret, a la finca de Ternelles. Ja fou usat com a fortificació en l’època romana i, durant l’època islàmica, fou el darrer reducte de resistència a les tropes catalanes que envaïren Mallorca el 1229 i que no pogueren fer-se seva la fortalesa fins al 1231. El poeta pollencí Miquel Costa i Llobera va escriure el 1896 el poema El castell del rei, dedicat a aquesta fortificació.

El castell fou abandonat el segle XVIII i de llavors ençà s’ha anat deteriorant. En l’actualitat es troba en ruïnes i pertany a la família March, que posseeix tota la finca de Ternelles.

A més, l’accés al castell no és possible per dos motius: per una banda, el ramal del camí que hi condueix no té una servitud de pas pública, de manera que la propietat pot impedir-hi l’accés; per l’altra, la del castell és una zona d’exclusió per a la cria de voltors i teòricament no s’hi pot accedir si no és per dur a terme tasques de conservació o investigació d’aquestes aus.