Els contractes menors de MÉS i Jaume Garau

PalmaEl cas Contractes. La contractació d’empreses de Jaume Garau, el cap de campanya de MÉS, per fer feines per a l’administració pública. Aquest fou un dels primers vendavals que començaren a bufar a la seu del carrer Isidoro Antillón i a les conselleries dels ecosobiranistes, i que acabarien amb l’huracà Punta Cana, que va fer dimitir el ja exvicepresident del Govern, Biel Barceló, aquest mes de desembre.

El Diario de Mallorca va començar a destapar el 26 de març que diverses conselleries de MÉS i regidories de Cort varen adjudicar ‘contractes menors’ a les empreses de Garau. El procediment de contractació fou el conegut com a “negociat sense publicitat”. Barceló va defensar al Parlament que la contractació era legal, però va admetre que “es podria haver fet un concurs”.

El cas es va tancar, per una part, amb l’expulsió de Jaume Garau com a militant del partit i, per l’altra, amb la dimissió de l’exconsellera Ruth Mateu i part del seu equip, que estaven al càrrec de l’àrea de Transparència del Govern. Amb la remodelació de l’Executiu que es va fer després, Transparència va ser assumida per la Conselleria socialista de Presidència i la independent eivissenca Fanny Tur fou l’encarregada d’assumir el càrrec de consellera de Cultura. La sortida del Govern de Ruth Mateu, que tot i ser regidora de MÉS a Andratx representava MÉS per Menorca, va propiciar també la sortida dels ecosobiranistes menorquins de l’Executiu. Tanmateix, MÉS per Menorca continuà formant part dels Acords pel Canvi i donant suport a la coalició PSIB-MÉS per Mallorca al Parlament, de la mateixa manera que ho ha fet Podem durant tota la legislatura. La topada entre el bipartit i els menorquins no alterà tampoc l’equilibri de forces al Consell de Menorca, on MÉS governa amb socialistes i Podem. En una comissió del Parlament a mitjan abril, després de la dimissió de Ruth Mateu, Barceló es va mostrar visiblement afectat i va suggerir que el cos li demanava plegar, però va afirmar que no ho feia per “responsabilitat”, amb llàgrimes als ulls.

El Pacte, en crisi

El Pacte, en crisi

El cas Contractes fou una important prova d’estrès per al Pacte de Progrés que governa les Illes Balears. En el debat parlamentari sobre la qüestió, la coportaveu de MÉS per Mallorca, Bel Busquets, va remarcar la “legalitat” d’aquest tipus de contractació, però no en va valorar l’aspecte ètic o estètic. “Les trobam adequades, perquè són legals”, va dir. El portaveu socialista, Andreu Alcover, va indicar, en canvi, que era necessari “alinear la legalitat, l’ètica i l’estètica”, tot i que no va posar en dubte la confiança en MÉS.

Laura Camargo, de Podem, va insistir que “transparència i ètica són una part absolutament cabdal” dels Acords pel Canvi. De fet, el cas dels contractes a Garau fou el que més va afectar la relació entre els morats i el Govern. Podem es va arribar a abstenir, ja el novembre, en la votació sobre la reprovació de Barceló, que finalment no tirà endavant per l’absència del diputat no adscrit Álvaro Gijón.

Salvar el soldat Barceló

Salvar el soldat Barceló

Tal com varen reconèixer fonts de MÉS per Mallorca, la sortida de MÉS per Menorca del Govern i la dimissió de Mateu i part del seu equip tenien un mateix objectiu: evitar la dimissió de Biel Barceló i conservar la bona imatge de l’Executiu.

De fet, els ecosobiranistes varen insistir per activa i per passiva que es tractava d’un problema de transparència i d’estètica. Amb aquest argument, aconseguiren salvar els responsables de Cort i de les conselleries implicades, però la consellera Ruth Mateu, al càrrec de Transparència, no va tenir més remei que dimitir.

MÉS per Mallorca va assumir l’error i el va mirar de resoldre amb dimissions. La consellera de Serveis Socials, Fina Santiago, va assegurar que, amb la dimissió de la consellera de Transparència, Cultura i Esports, Ruth Mateu, i l’ expulsió de Jaume Garau de MÉS, el partit i el Govern havien assumit l’“error polític” de contractar sense concurs qui va ser coordinador de campanya de la formació. Santiago va valorar haver “resolt la crisi” amb “mesures de caràcter polític” que va considerar “dures”. De fet, va afirmar que el fet que s’hagués solucionat amb “la dimissió d’una consellera que assumeix la responsabilitat política no és habitual”.

Amb la caiguda de Mateu, MÉS va considerar que ja s’havien assumit les responsabilitats tant del seu departament com de les conselleries d’Innovació, Recerca i Turisme de Biel Barceló, i de Medi Ambient, Agricultura i Pesca de Vicenç Vidal.

Posteriorment, a mitjan estiu, la Direcció General de Transparència, ja en mans de la Conselleria de la socialista Pilar Costa, va elaborar una instrucció que eliminava els contractes negociats sense publicitat per raó de quantia que fou aprovat pel Consell de Govern.

Aquesta figura, la del negociat sense publicitat, és, justament, la que va originar la crisi de les conselleries de MÉS. Amb la nova instrucció, els contractes inferiors a 60.000 euros (excepte els d’obres), es publiquen en el perfil del contractant.

Mala maror entre els ecosobiranistes

La crisi dels contractes tensà les relacions dins el món ecosobiranista illenc. Per una banda, la sortida del govern de MÉS per Menorca va refredar l’entesa amb els seus homòlegs mallorquins. La legislatura que s’encetà el 2015 atorgà als menorquinistes tres escons a la cambra balear, de manera que, en ser una formació diferent, pogueren fer un grup parlamentari separat del de MÉS per Mallorca

A banda d’això, els fets destapats pel Diario de Mallorca impactaren molt més a Mallorca que no a Menorca, però fou paradoxalment la consellera de l’illa menor la que hagué de deixar el càrrec. Així doncs, aquest fet incomodà greument els menorquins, que veien de manera diferent la dimensió de la crisi i les mesures a adoptar.

Al marge de la crisi entre MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca, el cas Contractes afectà profundament la cohesió i l’ànim entre les files dels ecosobiranistes mallorquins. En aquest sentit, l’expulsió de Garau del PSM, la formació majoritària a MÉS, fou un gripau mal d’empassar per a una part important dels militants.