El control de la intimitat, cada vegada més complicat

PalmaSegons un estudi realitzat per Photoworld, a través de WhatsApp es comparteixen més de 8.000 imatges per segon, és a dir, prop de 700 milions d’imatges al dia. Som conscients del que implica pujar una fotografia a la xarxa? Segons els experts, no. “Hi ha una facilitat enorme per pujar continguts, però això té una conseqüència i la gent no entén que és molt complicat, per no dir impossible, eliminar-los completament”, assegura Sergio Carrasco, expert en dret i noves tecnologies, qui recomana, abans de penjar qualsevol fotografia, pensar-s’ho bé, sobretot si hi surten terceres persones.

Les fotografies són considerades una dada de caràcter personal i per tractar-les es necessita el “consentiment inequívoc de l’afectat”, segons indica la Llei Orgànica 15/1999 de 13 de desembre de protecció de dades de caràcter personal, que té per objectiu “garantir i protegir, en allò que concerneix al tractament de les dades personals, les llibertats públiques i els drets fonamentals de les persones físiques, i especialment del seu honor, intimitat i privacitat personal i familiar”. Així doncs, si una persona vol pujar una imatge a internet en què apareixen terceres persones, necessitarà el seu consentiment, i en el cas que hi apareguin menors de 14 anys, el consentiment recaurà en els que en tenen la pàtria potestat, que són, normalment, els pares. “En casos conflictius, com una separació, si un dels progenitors no dona el consentiment, no es pot publicar la fotografia del menor”, puntualitza Sergio Carrasco.

Per l’advocat i exdefensor del menor a les Balears Toni Bennàssar, el rol de les administracions públiques com a òrgan de control i supervisió és essencial. En aquest sentit, considera que davant la situació d’indefensió de la gent, les autoritats públiques haurien de “començar a fer tasques d’inspecció per fer complir la normativa”. “Fan falta campanyes de formació”, hi afegeix.

Intimitat

“El concepte d’intimitat no té res a veure amb el de fa cinc anys”, alerta Bennàssar, per qui l’ús generalitzat de mòbils i altres dispositius amb accés a internet ha donat lloc a noves problemàtiques al voltant de la intimitat. Per l’advocat, és massa prest per determinar si aquest canvi és positiu o no, però el més important, segons Bennàssar, és prendre consciència que tenim manco control de la intimitat, i posa com a exemple alguns cotxes que surten de fàbrica amb càmeres integrades amb capacitat per gravar tot el que passa a la carretera, fins i tot el que passa dins un altre vehicle.

Les noves modalitats d’afectació a la intimitat no són les úniques conseqüències de viure en una societat permanentment connectada. “La gent no és conscient de la gran quantitat de dades que es comparteixen diàriament en una xarxa social”, assevera Carrasco, qui afegeix que aquest “exhibicionisme digital” provoca que “tota la nostra vida sigui molt fàcil de seguir a través d’internet”. En compartir imatges de la nostra vida diària, estam donant informació sobre els nostres hàbits, on som a determinades hores, si som de viatge, etc.

“Si una persona vol perseguir un menor a través de les xarxes socials, pot esbrinar a quin equip entrena, quan i de quina hora a quina hora... són riscos reals”, apunta l’expert en dret i noves tecnologies. En aquest sentit, Carrasco recomana configurar la privacitat de les xarxes socials de manera que únicament els contactes tinguin accés als continguts; fins i tot, diu, es poden crear grups de diferent confiança; d’una banda, el grup d’amics íntims, que realment coneixes, i de l’altra, els amics d’internet, i “limitar determinades publicacions únicament als primers”.

Vulnerabilitat

Els nadius digitals no estan exempts de patir situacions problemàtiques a les xarxes. "L’adolescència és un moment de gran vulnerabilitat, tenen una idea del món molt ingènua i no són conscients dels riscos que els envolten”, apunta Serafín Carballo, director de l’Oficina de Defensa dels Drets del Menor de les Illes Balears. Carballo defensa la importància de la prevenció i la necessitat que els pares sàpiguen reconèixer situacions de ciberassetjament. “Han de poder detectar si hi ha canvi d’hàbits, si no dormen a la nit, si xategen tot el dia...”, precisa.

Segons el policia tutor Pio Martí, el principal problema que han detectat en relació amb les xarxes socials i els menors té a veure amb el sexting, l’enviament d’imatges de contingut sexual. “Quan l’adolescent que rep aquesta imatge en fa un mal ús i la distribueix, és responsable d’un delicte”, recorda Martí, qui assegura que sovint els pares són reticents a denunciar perquè, tot i que ho considerin greu, “tenen por de les represàlies o que arribi a la premsa”. “Al voltant d’un 20% dels casos arriba al jutjat, però en general s’intenta solucionar amb diàleg i evitar-los el calvari d’haver d’anar al jutjat. Però hi ha vegades que no es pot aturar, perquè quan s’ha estès no es pot controlar”, assevera el policia tutor. Els casos de sexting també han augmentat entre els adults. Segons Sergio Carrasco, hi ha moltes parelles que, després d’una ruptura conflictiva, pengen fotos o vídeos compromesos de la parella amb la “intenció manifesta de fer mal”.

“Amb la reforma del Codi Penal, s’han anat introduint més especificacions dels delictes tecnològics”, apunta Bennàssar, qui puntualitza que la gran majoria són delictes de caràcter generals que tenen versió electrònica com, per exemple, coaccions, injúries o estafes.

Dret a l’oblit

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades defineix el dret a l’oblit com “el dret a limitar la difusió universal i indiscriminada de dades personals en els cercadors generals quan la informació és obsoleta o ja no té rellevància ni interès públic, encara que la publicació original sigui legítima (en el cas de butlletins oficials o informacions emparades per les llibertats d’expressió o d’informació)”. Carrasco rep moltes peticions de clients que volen eliminar imatges. “El primer que feim és mirar l’abast del que s’ha d’eliminar, feim una recerca inversa de la imatge per saber si està indexada en altres llocs web”, explica. Adverteix que, tot i que “es pot exercir el dret de l’oblit davant el cercador i dir-li que determinats resultats no apareguin quan posin el nom de la persona al cercador”, no hi ha una eina que ho elimini tot, i si un contingut s’ha fet viral, és pràcticament impossible d’eliminar. El dret a l’oblit, explica Carrasco, ha estat reforçat pel nou reglament europeu de protecció de dades que s’aplicarà a l’Estat a partir del maig de 2018.