PalmaCompositora, escriptora i cantant, amb la seva música, la seva mescla d’estils i la seva personalíssima veu ha conquerit escenaris d’arreu del món. Instal·lada a Miami des del 2011, defineix la seva infància com a dura. Nascuda al barri xinès de Palma i criada a Son Gotleu, la quarta de sis germans, és filla de pares africans de la Guinea Equatorial, exiliats polítics. Acollida per la comunitat gitana de la seva barriada, fou, segons les seves paraules, una enfant terrible, una nina revoltosa que ja de ben petita va intentar viure fora dels convencionalismes. Afirma que de petita li varen fer creure que no serviria per a res, ni tan sols per a la música, ja que quan tenia 9 anys, al cor de l’església, li varen dir que tenia veu de ca. Comenta que fou el públic -“la tribu”, com ella el defineix- qui la salvà dels dimonis de la seva infantesa quan oferí el seu primer concert i sentí els aplaudiments dels assistents.
És una dona tribal, humana i animal a la vegada, filantropa; i ella mateixa es defineix com “un soldat al servei de la humanitat”. Passional i molt segura de si mateixa, no creu en culpes, sinó en responsabilitats. És valenta. Afirma que “per a una dona no existeix la paraula impossible”.
L’any 2000 publicà Mestizüo, el seu primer disc, seguit per Buika, cinc anys després, i Mi niña Lola, amb el qual arribaren els premis i el reconeixement mundial. Amb el treball següent, Niña de fuego, la cantant fou nominada als prestigiosos premis Grammy Llatins, el qual aconseguí amb el disc posterior, El último trago, el 2010, com a millor àlbum tradicional tropical i que és un homenatge a Chavela Vargas; va ser publicat juntament amb Chucho Valdés, considerat un dels millors pianistes del món i referent del jazz llatí.
Col·laboracions amb altres artistes
Les col·laboracions amb altres artistes són una constant en la seva trajectòria: des de la cantant de fado Mariza, passant per estrelles del soul i el R&B com són Seal i Nelly Furtado, la compositora bengalí Anoushka Shankar fins a compartir escenari amb llegendes del jazz com Chick Corea, que la va convidar a participar en un dels seus concerts en el club Blue Note de Nova York.
I és que Buika se sent còmoda i s’atreveix amb estils musicals diferents. En la seva música, hi conviuen el jazz, el flamenc i la cobla, el pop, el rock, el soul i fins i tot sons africans. Afirma que allò que fa bo o dolent un cantant no és la veu ni els registres vocals, sinó la sinceritat. Se l’ha associada a moviments feministes com el Ni una menos, tot i que ella assegura que hi dona suport “no per les dones, sinó per la humanitat”, i insta a no fer distincions de gènere quan es tracta d’obrar bé, amb el cor. És una dona que no perd la fe en l’ésser humà i que creu que la solució als problemes de la humanitat es troba en la música, l’art o la literatura, ja que assegura que “la llum de la humanitat és el seu art”.