El fàrmac que va sacsejar la UIB
El cas Minerval va posar en el punt de mira els catedràtics Pablo Escribá i Xavier Busquets per vendre un fals medicament contra el càncer
PalmaQuan dos catedràtics de la Universitat de les Illes Balears (UIB) varen ser detinguts per haver estafat, presumptament, més de 600.000 euros a malalts terminals amb un fals fàrmac contra el càncer, els fonaments de la institució acadèmica tremolaren. El cas quedà batejat amb el nom del medicament que, segons la policia, s’hauria comercialitzat per milers d’euros el quilo: Minerval.
Els professors del departament de Biologia Pablo Escribá i Xavier Busquets foren detinguts i posats en llibertat amb càrrecs el 6 d’abril. Els agents advertiren indicis d’un delicte d’estafa agreujat i explicaren en una nota de premsa que els arrestats feien valer la seva condició de professors universitaris per atorgar major credibilitat al seu producte. Així mateix, asseguraren que havien fet servir les instal·lacions de la UIB per desenvolupar les seves sospitoses investigacions.
A banda dels dos professors, també foren arrestats dos treballadors d’una entitat pantalla, la Fundació Marathon, domiciliada a casa d’Escribá i a través de la qual s’haurien articulat els pagaments. La fundació hauria emmascarat la venda del producte fent-la passar com una donació voluntària per impulsar la investigació, però, segons la policia, camuflant allò que realment era: la compra d’una substància sense efectes curatius.
Un tractament per 25.000 euros
Un tractament per 25.000 euros
El cas esclatà després que més d’una desena de persones haguessin denunciat haver estat víctimes de la suposada estafa. Algunes d’elles haurien pagat més de 25.000 euros pel tractament sencer. Professionals del món sanitari i investigadors de l’àmbit de la medicina varen declarar davant el magistrat Enrique Morell, instructor del cas. La cap d’Oncologia de l’hospital de Son Espases, Sefa Terrasa, condemnà sense pèls a la llengua l’actuació d’Escribá i Busquets, a qui acusà de jugar amb la darrera esperança dels qui s’aferren a la vida de manera desesperada, davant una mort imminent.
La responsabilitat de la UIB
La responsabilitat de la UIB
Terrasa, de fet, ja havia advertit el consell de la UIB el 2015 sobre la suposada comercialització del Minerval, que descrivia com “aigua amb oli modificat”. Les reaccions a la detenció dels catedràtics es multiplicaren i les mirades se centraren en la UIB.
En una roda de premsa convocada d’urgència per abordar la situació, el vicerector d’Investigació i Postgrau, Jaume Carot, va admetre que la institució tenia coneixement, almenys des del 2011, de la distribució del Minerval, tot i que fins al 2016 no es va decidir informar-ne la Fiscalia.
El mateix dia, la Conselleria de Salut va recordar que el 2012 ja havia exposat les seves sospites de l’activitat d’Escribá i Busquets i que, per això, els havien obligat a retirar la “publicitat enganyosa” que utilitzaven per promocionar el Minerval. La UIB va decidir, finalment, personar-se en la causa oberta contra els catedràtics sense poder concretar, al principi, si en qualitat de responsable o en qualitat de perjudicada.
Percepcions enfrontades
Percepcions enfrontades
Algunes de les suposades víctimes que declararen davant el jutge, però, contra el pronòstic de la policia, llevaren importància a l’assumpte. Asseguraren, alguns, que Escribá ja els havia advertit que es tractava d’un medicament experimental. Un dels testimonis, fins i tot, va assegurar davant el jutge que la seva germana havia viscut dos anys més del que estava previst amb una qualitat de vida excel·lent gràcies al complement alimentari que li havia proporcionat Escribá. La mateixa persona va dir davant el jutge que ningú els cobrà res pel producte, encara que varen decidir contribuir-hi econòmicament finançant les investigacions d’Escribá amb una “quantitat simbòlica”.
S’arxivà la causa contra Busquets. Escribá, que hi quedà imputat, i el seu advocat, Santi Fiol, varen argumentar sempre que la substància proporcionada als malalts no era un medicament, sinó un mer complement alimentari que subministrava, de vegades, a canvi de donacions, tenint en compte que el seu preu de cost era elevat.
Tan sols unes setmanes abans, la web de Lipopharma, l’empresa a través de la qual s’hauria comercialitzat el medicament, s’havia vist obligada a retirar la definició del Minerval com un “fàrmac anticancerigen de primera classe”.
Arxiven i reobren la causa
Arxiven i reobren la causa
El 7 de setembre, el jutge Morell arxivà la denúncia per estafa contra Escribá. El magistrat assegurava, però, que remetria part de les investigacions a l’Agència Espanyola del Medicament “davant la possible existència d’infraccions molt greus” relacionades amb la distribució del fàrmac, en fase de prova. El catedràtic s’enfrontava ara, segons va anunciar la Conselleria de Salut, a una sanció de 90.000 euros, a més d’un milió d’euros per “possibles infraccions molt greus” relacionades amb la distribució del medicament a malalts terminals al marge dels permisos i els controls.
El 30 de novembre, no obstant això, l’Audiència de Palma va donar un nou cop de volant i va decidir reobrir el cas contra Escribá, perquè considerava que calia aprofundir en la investigació sobre la proporcionalitat respecte del cost de la substància i la destinació final dels costos obtinguts a canvi.
