Tenir fills: un dret, un desig o una necessitat?

PalmaUna parella que, pel motiu que sigui, no pot tenir fills o una persona que vol formar una família monoparental han de tenir el dret a la descendència? Convertir-se en mare o pare és un dret, un desig o una necessitat adquirida per la pressió social que fa creure a tothom en general que no tenir fills és quedar sol i a les dones que la maternitat és el millor que els pot passar a la vida? Si els mecanismes d’adopció són lents i excloents davant la veritat de models familiars que formen la nostra societat, s’han de cercar opcions alternatives o lluitar per millorar-los? S’ha de tenir dret a pagar una persona perquè gesti una criatura? Ho ha de poder fer de manera altruista?

Aquestes són algunes de les preguntes que es generen durant el debat sobre la gestació subrogada, una qüestió polèmica des de fa molts d’anys que en els darrers mesos ha adquirit protagonisme per la proposta de Ciutadans de regular-la a l’estat espanyol. El que fins ara era conegut com a ‘ventre de lloger’ està prohibit a Espanya i pot suposar penes de presó d’entre un i cinc anys. No obstant això, les persones interessades a tenir fills a través d’aquesta pràctica -que inclou múltiples variables, com utilitzar o no el material genètic de la gestant, fecundar-la amb l’òvul de qui serà la mare, amb donacions de terceres persones...- cerquen alternatives a l’estranger.

Alguns països com els Estats Units o Tailàndia ho permeten, però la gestació subrogada internacional “pot suposar problemes en tornar a l’hora de reconèixer el certificat de naixement de l’infant, que no té cap relació genètica amb els seus progenitors”. Ho explica Margalida Capellà, professora de Dret Internacional a la UIB.

El fet de ser una realitat que no està regulada de manera homogènia provoca situacions com, per exemple, la de Teresa Gregorio, una dona eivissenca que va haver de quedar gairebé un any a Moscou perquè les autoritats no li reconeixien la maternitat de la filla que havia tingut per subrogació.

“Hi haurà un moment en què s’haurà de regular a escala internacional”, assegura Capellà, de la mateixa manera que va fer-se amb les adopcions i, en aquest cas, “s’està tardant massa”. Afirma que ja s’ha creat un grup d’experts dins la Conferència de la Haia de Dret Internacional Privat en què es debaten conceptes com el dret a la filiació i es parla sobre la mercantilització dels infants, “però encara no he vist cap referència ni una als drets de les dones”, lamenta.

Què passa amb les dones?

Les persones que s’oposen a la gestació subrogada asseguren que es tracta d’una mercantilització més del cos de les dones, com la prostitució. Converteix els seus úters en simples recipients i estableix una relació de dominació entre la gestant i la persona amb qui signa un contracte, ja que en molts de casos la decisió de gestar un infant per a altres persones es pren només per motius econòmics.

Hi ha, per tant, un component de classe que permetria a les classes més adinerades accedir a la maternitat i la paternitat, mentre que establiria mecanismes perversos mitjançant els quals les dones pobres es veurien obligades a cedir el seu úter per sobreviure.

Des dels defensors de la gestació subrogada es critica fermament aquest posicionament i asseguren que es tracta d’una decisió lliure que pren la dona gestant. Qui demana que es reguli a Espanya rebutja també l’ús del concepte ‘ventre de lloguer’, ja que considera que s’hauria de regular de manera que no hi hagués una transacció econòmica, sinó que una dona cedís voluntàriament el seu ventre durant nou mesos per altruisme.

Es tracta d’un debat sense resoldre també dins el moviment feminista, però, per Capellà, des del punt de vista jurídic s’haurien de tenir en compte dos aspectes fonamentals. El consentiment de la dona gestant és lliure i genuí o la comercialització pot exposar les dones a l’explotació? “Existeix regulació per a l’explotació sexual o laboral, però no reproductiva”, recorda. El segon element clau és tenir en compte les variables que poden sorgir durant l’embaràs i el postpart, com el fet que un dels progenitors -o tots dos, o l’únic- mori abans que neixi el seu fill, què passa si la criatura és rebutjada per haver nascut amb una discapacitat, etc.

Sigui com sigui la regulació, Capellà té clar que s’haurà de fer, a diferència de com fins ara, aplicant-hi la perspectiva de gènere. En això coincideix Carme Vidal, coordinadora de Salut i Gènere del Govern, qui considera que s’ha d’estudiar els efectes que té la gestació subrogada tant en la dona gestant com en la criatura. “Per més que una dona decideixi no vincular-se afectivament amb el bebè que gesta per prevenir el dol posterior, la reacció no es pot evitar i aquestes dones poden patir una depressió durant l’embaràs i el postpart, ja que fer front a la separació del nadó que has duit durant nou mesos dins el teu ventre i has parit pot dur a conseqüències negatives”, explica.

Els efectes que pot tenir en la salut de la gestant van encara més enllà, ja que, segons explica Vidal, implica l’administrament d’altres dosis hormonals o una major proporció de programació de cesàries “sense causa mèdica, només per fer coincidir el naixement del bebè amb la presència de les persones que han contractat el ventre d’una dona”, un fet que fa multiplicar-se per sis el risc de mortalitat materna.

Per Vidal, per tant, la gestació subrogada “és una vulneració més dels drets de les dones, en aquest cas no només una vulneració dels seus drets sexuals i reproductius, sinó de la seva salut física, psíquica i social. És un tipus més de violència masclista, violència que s’exerceix envers les dones pel fet de ser-ho i perpetuada per la cultura patriarcal, que fa que la dona sigui una persona inferior i en aquest cas, decidint sobre el seu cos, utilitzada com una màquina de tenir fills o filles”.

Davant aquesta posició tan contundent n’existeixen d’altres, també dins el moviment feminista, que consideren que prohibir aquesta pràctica és precisament decidir sobre el seu cos i negar-li la llibertat d’utilitzar-lo per, per exemple, gestar infants per a tercers, ja sigui de manera altruista o a canvi de doblers.

Es tracta, en qualsevol cas, d’una qüestió polèmica i sense solucions màgiques que, en aquest cas, es mescla amb el concepte de maternitat, “una decisió lliure” per a les dones i no un element que “va unit a la feminitat”, critica Vidal.

La proposició de llei de Ciutadans es debatrà després de l’estiu i, sigui com sigui, la polèmica està servida. Alguns grups parlamentaris han assegurat ja quin serà el sentit del seu vot, però pràcticament cap dels partits que formen el Congrés té entre els seus membres una posició unànime.