Interinitat i manca de recursos, els reptes dels cossos de seguretat

PalmaLes Balears disposen de 1.917 guàrdies civils, 1.470 policies nacionals i 2.531 policies locals. Gairebé 6.000 persones que s’encarreguen del compliment de les ordenances, de perseguir delictes relacionats amb la droga, d’expedir passaports, de controlar el trànsit... I molts d’ells són interins.

La inestabilitat de les plantilles, juntament amb la manca de creació de noves places, és una situació que es trasllada a tots els cossos i forces de seguretat: l’associació professional Unión de Guardias Civiles considera que hi hauria d’haver 2.279 efectius i l’Associació Professional de Guàrdies Civils de Balears opina que la seva plantilla té un dèficit d’agents d’entre el 15% i el 16%.

David Pola, secretari autonòmic de la Confederació Espanyola de Policia (CEP), afirma que es calcula que a l’Estat s’ha perdut un terç de la capacitat operativa del Cos Nacional de Policia perquè molts agents es jubilen i no es cobreixen les places des de l’aprovació de la llei Montoro. Dins la problemàtica que existeix a escala estatal, les Balears no en són la comunitat autònoma més perjudicada, però tenen un dèficit aproximat del 20% de la plantilla des de l’any 2012, una situació a la qual s’ha d’afegir la problemàtica de gestió que es genera quan la població de l’Arxipèlag es duplica o, fins i tot, es triplica a l’estiu.

Pel que fa a la Policia Local, el dèficit de places és, segons el director general d’Emergències i Interior, Pere Perelló, d’aproximadament 60, tot i que moltes de les que ja existeixen estan ocupades per personal interí. Segons les dades del Govern, el 22% de la plantilla de policies locals de les Balears són interins (malgrat que devers un 40% té una plaça fixa en un altre municipi, que no ocupen perquè els interessa més treballar en un altre poble i cobrar més, ser més a prop de casa...).

Perelló explica que, a principis d’estiu, es va contactar amb tots els ajuntaments per fer una estimació de quantes noves places serien necessàries i es podrien assumir a cada municipi, ja que la Policia Local és competència seva i són els ajuntaments els qui han d’encarregar-se de l’organització del cos i d’assumir el cost que implica. “En aquell moment es va estimar que eren necessàries 125 places més”, afirma: 81 places a Mallorca, 15 a Menorca, 22 a Eivissa i 7 a Formentera. Els municipis més turístics, com Sant Antoni de Portmany i Calvià, requerien el nombre d’agents més elevat.

D’aquelles 125 places, se’n varen treure 43, però Perelló considera que “més policia no sempre és més seguretat” i que, si bé “és cert que es necessiten més agents i que en vuit o deu anys els cossos hauran de créixer, cada municipi ha de pensar quants en necessita, quants en pot pagar i com els utilitzaria”.

L’organització

L’organització

L’organització és, per tant, clau, igual que la coordinació amb la resta de cossos, sobretot durant els mesos d’estiu, en què la població flotant de les Illes augmenta per la temporada turística i molts agents volen aprofitar-ho per agafar vacances. Des de la Unión de Guardias Civiles consideren que una opció davant aquesta situació seria la creació d’un complement laboral per a aquelles persones que optin per no agafar vacances durant els mesos d’estiu, però critiquen que aquesta proposta no hagi estat estudiada pel Ministeri d’Interior.

S’envien reforços de la Península, però en nombroses ocasions hi ha discrepàncies entre les administracions sobre quants agents haurien de venir, durant quant de temps i com ha de ser la coordinació amb els efectius locals (en són un bon exemple els conflictes que des de la Policia Local de Palma denuncien cada any davant la Delegació del govern central per no poder organitzar el dispositiu d’estiu sense una bona coordinació).

Pere Perelló critica que l’Estat enviï policies en funció de la població de cada territori i el fet que pensi en les Balears com una comunitat on viuen 800.000 persones, malgrat que, segons l’INE, l’Arxipèlag va superar durant l’any passat la xifra d’1.100.000 persones residents.

Més enllà de discrepàncies i d’algunes interferències, des de la Confederació Espanyola de Policia consideren que “la coordinació i la cooperació entre els dos cossos és bastant bona”. No obstant això, sí que és cert que hi ha competències que són compartides i en què “els policies municipals solen funcionar com a auxiliars a les ciutats”. És el cas del trànsit, gestionat per la Policia Local i la Guàrdia Civil, o el fet d’exercir com a policia judicial, possible per a les policies locals si ho ha permès un jutge prèviament.

Cap a una nova regulació

Cap a una nova regulació

Actualment, el Govern treballa en una nova llei de coordinació de policies locals que ha de millorar l’accés del agents als cossos del municipi on vulguin treballar, per tal d’evitar els elevats percentatges d’interinitat, i que, juntament amb el decret que es va aprovar per cobrir les taxes de reposició, permetrà que s’estabilitzin les plantilles dels funcionaris.

Segons explica Pere Perelló, però, la nova regulació també planteja altres reptes, com “intentar obrir finestres” perquè cada vegada hi hagi més dones als cossos de Policia Local de les Illes. Actualment, la presència femenina és del 8,5% a les Balears, mentre que, per exemple, a la Policia Nacional representen el 13% de la plantilla i als Mossos d’Esquadra, el 21%.

El text, que ja ha iniciat la tramitació parlamentària, vol “servir d’ajuda i, fins i tot, d’empenta perquè les dones accedeixin a la professió” i ens trobem dins de “la normalitat del segle XXI”, explica el director general. Per això, es plantegen mesures d’acció positiva cap a les dones que es presentin als exàmens d’oposicions de la Policia Local i, fins i tot, revisar les proves físiques, “que han estat pensades per homes i per a homes”, fet que dificulta l’accés de les dones.

Un altre objectiu de la llei serà recuperar el concepte de policia de proximitat: “No hem de patrullar durant devuit hores per si roben un banc”, afirma Perelló, “sinó centrar-nos en la municipalitat, a fer feina amb els educadors de carrer, ajudar els veïns... S’han de donar eines als municipis i la Policia Local n’és una”.