La llei Montoro, blanc de les veus crítiques

PalmaEls policies locals de les Balears han patit, com tots els funcionaris de l’Estat, les conseqüències de la Llei de sostenibilitat i racionalització de l’administració local, popularment coneguda com la llei Montoro. Aprovada el 2013, en plena crisi econòmica i financera, impedia convocar noves places de policies locals d’acord amb el creixement urbanístic o l’allau turística que viuen les nostres Illes. Com a conseqüència directa de la seva aprovació, els interins ocuparen els llocs que des d’aleshores no es podien crear. A més, aquelles persones interessades a esdevenir policies locals s’havien de presentar primer a les oposicions i, només després, se’ls assignava un municipi.

Un dels exemples sobre com la llei afecta les previsions de les administracions de l’Arxipèlag el trobam a Formentera. El Consell insular manté un conflicte obert als tribunals amb la Delegació del govern central, que va impugnar la convocatòria de nou places de policia local que va fer el 2014. El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) estudia, actualment, les al·legacions que va presentar el Consell contra un recurs de l’administració estatal. “Ens trobam una mica desvalguts”, lamenta el conseller insular de Presidència, Bartomeu Escandell, qui assenyala, no obstant això, que no només s’han d’enfrontar al centralisme de Madrid, sinó al de Palma. “L’acadèmia de policia és allà i això no afavoreix els petits. No es pot costejar la formació allà”, afirma.

Flexibilització

La limitació de la taxa de reposició que comportà la llei Montoro va esdevenir el blanc de les veus crítiques dels cossos de seguretat. Amb tot, a principis d’any, el govern central flexibilitzà les condicions que havia imposat. Malgrat que impedeix encara convocar noves places, permet cobrir les que han quedat buides des del 2013 i l’estabilització de la situació dels interins en tres anys. Els policies municipals interins, que suposaven un 20% dels 2.600 agents, tindrien l’oportunitat d’accedir, a la fi, a un lloc de feina estable. “Hem aconseguit que es llevin les barreres de la taxa de reposició”, celebra el director general d’Emergències i Interior del Govern balear, Pere Perelló, sobre aquesta decisió.

Paral·lelament a la lenta recuperació dels drets, l’Executiu balear aprovà un decret a principis d’any per impulsar aquest procés d’estabilització dels interins, en part, arran d’una sentència del TSJIB que impossibilitava el nomenament de funcionaris locals interins.

Facilitar la via d’accés

Mentrestant, el Govern continua tramitant el que serà la quarta llei de coordinació de les policies locals de les Balears, que també ha de posar el seu granet d’arena en aquest mateix sentit. Concretament, la nova llei pretén canviar la via d’accés a les places. De fet, Perelló assegura que “ja no hi haurà interins”, perquè els nous agents entraran com a funcionaris en pràctiques. A més, cada municipi dirà quants de policies necessita i quants vol que en formi l’Escola Balear d’Administració Pública (EBAP).

Ara, a més, a diferència d’abans, cadascú es presentarà a les proves del municipi on prefereixi fer feina. Així s’ha d’evitar, diu Perelló, que un 40% dels interins tingui una plaça en propietat a un altre municipi, com en l’actualitat. La nova llei vol evitar aquests problemes.

"Seguretat i precarietat no són compatibles"

El problema és, sens dubte, sobre la taula: “Seguretat i precarietat no són compatibles”, assenyala la Confederació Espanyola de Policia (CEP) en un comunicat del 6 de setembre, en què s’exposen algunes de les reivindicacions del Cos Nacional de Policia. “Tenim la sensació que som nosaltres els que hem pagat la crisi”, assegura el secretari autonòmic del CEP de les Balears, David Pola.

Sense comptar les pagues complementàries, un policia nacional cobra al voltant de 1.450 euros bruts. Els guàrdies civils encara cobren menys, amb una diferència de devers 100 euros. Un mosso d’Esquadra o un ertzaintza, en canvi, cobra al voltant d’uns 2.150 euros. El salari d’un policia local oscil·la entre els 1.200 i els 1.900 euros mensuals, sense incloure-hi les hores extra ni els complements, i tenint en compte que les competències en matèria de sous és de cada municipi. Com es justifiquen aquestes diferències?

Equiparació salarial

L’equiparació salarial és la reivindicació estrella de Jusapol, que agrupa policies nacionals i guàrdies civils, units exclusivament per aquest objectiu. El 6 de setembre, els sindicats de la Policia Nacional varen reunir-se amb el ministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido, per traslladar-li l’exigència compartida d’“un procés de reparació en consonància amb la tan divulgada millora econòmica”. Cal tenir en compte que aviat s’iniciaran les negociacions dels pròxims pressupostos generals de l’Estat. Aquests “alts nivells de precarietat” es tradueixen “en el deteriorament de la resistència, física i mental, dels qui integram aquest col·lectiu”, continua la carta.

Aquest dijous, l’Associació professional Unión de Guardias Civiles (AUGC) de les Balears va denunciar en una roda de premsa que els agents de la Benemèrita eren, “amb diferència”, els pitjor pagats entre les forces i cossos de seguretat del’Estat. Segons explicà el secretari de premsa estatal, José Manuel Manrique, les diferències es fan més paleses en el cas dels agents destinats a les Balears.

Així, per exemple, el complement salarial que cobren cada mes per compensar la insularitat és de 65,65 euros. A les Canàries, en canvi, és de 117,92 euros a Tenerife i Gran Canària, i de 330,33 euros a la resta de les illes. “La nostra comunitat autònoma continua sent la Ventafocs dels funcionaris de l’Estat i per això és normal que els companys i companyes vulguin partir”, asseguren fonts de l’AUGC. Les crítiques van dirigides, sobretot, contra l’esquerda salarial, però també contra la pèrdua del poder adquisitiu que afecta les jubilacions o que les hores extra es paguin a la meitat o menys que les de les policies autonòmiques.