PalmaDesprés de donar-se a conèixer com a periodista cultural, sobretot gràcies a les cròniques desimboltes i iròniques que va escriure durant anys per a l’edició catalana d’ El Mundo, Llucia Ramis i Laloux (Palma, 1977) va debutar com a novel·lista amb Coses que passen a Barcelona quan tens trenta anys (2008). El llibre retratava d’una manera realista, àgil, amena, divertida i desacomplexada les peripècies i tribulacions professionals, afectives i quotidianes d’un grup de joves que rondaven la trentena el 2007-l’any en què transcorre l’acció de totes les novel·les que fins ara ha escrit l’autora-. Aleshores encara no havia esclatat la crisi i els personatges de Ramis vivien una precarietat simpàtica, immersos en un sentit de la provisionalitat que ho amarava tot i que miraven de contrarestar abraçant totes les formes de l’hedonisme, des de l’alcohol i la festa fins al sexe més casual. Molts lectors varen sentir com a propi aquell relat en el qual Ramis havia posat molt d’ella mateixa i de la seva vida. L’èxit de la novel·la va ser considerable i va convertir Llucia Ramis en un dels noms emergents més destacats dels panorames culturals illenc i català.
Consolidació
Amb els anys, es pot dir que aquella posició no ha deixat de consolidar-se, fins al punt que avui és una de les poques autores que gaudeix d’una popularitat que transcendeix l’estricte circuit literari. Després de llicenciar-se en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, Ramis va emprendre una carrera periodística que avui encara continua, i que al llarg dels anys l’ha duta a ser cap de redacció de la revista Quimera, a escriure pel Diario de Mallorca, per l’ARA Balears, per El Periódico i actualment per La Vanguardia, a col·laborar en programes radiofònics de RAC-1 i de Catalunya Ràdio, i fins i tot a presentar per a la televisió pública balear el programa de llibres Això no és Islàndia. En paral·lel a aquesta intensa activitat periodística, Ramis ha continuat dedicant-se a la literatura.
Sorpresa literària
L’any 2010, la seva segona novel·la, Egosurfing, de nou un retrat generacional escrit amb frescor i una punta de mala bava, va ser guardonada amb el premi Josep Pla. Tres anys més tard, Ramis trencava (parcialment) el motlle de les seves dues primeres novel·les i sorprenia amb el que es pot considerar el seu millor llibre, amb diferència, fins ara, Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes, una mena de memòries de ficció o de records narrativitzats en què explica amb una prosa ràpida i suggeridora la complicada i apassionant història de la seva família. L’última novel·la que ha publicat es titula Les possessions (2018), de nou té un peu en la ficció i l’altre en l’autobiografia emmascarada, de nou explora els embolics de la família, de l’amor i de l’amistat i, a més, projecta una mirada vívida sobre el món del periodisme actual. Guardonada amb el tercer premi Anagrama de narrativa en català, el darrer Sant Jordi va ser el llibre en català més venut a les Balears.