Més clar, l’aigua
Segons el diccionari Alcover-Moll el porc (o la truja) és un “mamífer ungulat domèstic, del gènere Sus, que té el cos gros, la pell dura, de color blanc o negrós, coberta de cerres, el morro llarg i mòbil, les orelles grans i tombades, les potes de davant molt curtes, i la coa curta i prima; es considera derivat de l’espècie Sus scrofa o senglar, i es cria per a l’aprofitament de la seva carn, que és molt saborosa”. A Catalunya n’hi ha més de 7,5 milions, concentrats a les comarques d’Osona i de Ponent, connectades per l’eix transversal (o eix dels porcs). A Osona n’hi ha 800.000 però a tots els arriba el seu Sant Martí i se’n sacrifiquen 20.000 cada dia. Com que dels porcs s’aprofita tot la meitat s’exporten a França, Portugal, Itàlia, Corea del Sud i el Japó. “Sobren porcs i falten pageses!”
La mescla dels seus excrements i la seva orina amb l’aigua de la neteja de les corts són els purins, que s’usen com a fertilitzants als camps de conreus. Però contenen compostos nitrogenats, especialment nitrats, el problema de contaminació difusa més important a les aigües subterrànies de Catalunya i el principal responsable del mal estat de les seves masses d’aigua. Com que la densitat de porcs és tan alta no hi ha prou terres per abocar els purins i estan saturades, cosa que converteix Osona en la comarca de Catalunya amb més excedent de nitrogen respecte a les terres agràries disponibles. Els números canten: les 28.400 hectàrees de superfície fertilitzable intensiva produeixen 10 milions de quilograms de nitrogen tot i que només en poden absorbir la meitat. El nitrat queda al sòl però quan plou s’escola fins als aqüífers i d’aquí als pous i a les fonts, alhora que també afecta els cursos d’aigua superficial.
El Grup de Defensa del Ter, que m’ha facilitat moltes de les dades que surten en aquest article, és una entitat ecologista indispensable que fa anys que es preocupa per la contaminació dels aqüífers i les rieres de la comarca. És per això que cada any publica els resultats de les anàlisis de la qualitat de l’aigua de les fonts osonenques i constata que més de la meitat estan contaminades pels nitrats. La feina que fan és impagable i les dades empíriques que fan públiques topen amb els interessos de l’anomenada aristocàrnia.
Per redreçar la situació caldria, sobretot, reduir la cabana porcina i anar cap a un model més sostenible, lluny de les macrogranges que han anat ploriferant amb els anys i multipliquen la població porcina. Segur que apareixeran nous models de tractament millors que els actuals, però ara mateix les plantes de purins no són la solució de res perquè perpetuen el model de producció a l’engròs. El delicat equilibri entre cabana porcina i sostenibilitat ambiental cada cop és més fràgil. La situació s’ha agreujat, especialment després que una ordre ministerial del juny del 2014 fes tancar les plantes de tractament de purins que generaven biogàs.
El problema no són els nitrats sinó el model de producció, el capitalisme salvatge que s’afarta com un porc perquè de porc i de senyor se’n ve de mena. No es produeix per menjar sinó per vendre. El sector porcí representa el 3% del PIB de Catalunya (després del turisme és el sector que més hi contribueix) i el 50% del PIB d’Osona.
A la indústria de la carn n’hi hauria per dir-li el nom del porc perquè s’engreixa a costa del benestar dels animals, la salut de les persones, l’explotació laboral dels seus treballadors i la lletjor dels nostres paisatges. I la Generalitat d’Amunt no ajuda a revertir aquesta situació perquè fomenta la indústria del sector en detriment de la pagesia. També hi ha una manca de control absolut en la realitat dels purins, que són la causa d’aquesta tragèdia mediambiental de dimensions còsmiques.
Com li passava al Met de Ribes la riuada se’ns emporta. I quan els vilatans contemplen esgarrifats l’escena des de dalt el pont i ens pregunten “Com vas?” contestem un “Anar fent” que ja no es creuen ni les truites.
