El problema d’habitatge s’agreuja a Eivissa

EivissaEl 2017 no serà recordat a les Pitiüses com l’any en què se soluciona el problema d’accés a l’habitatge de lloguer. Els preus continuen sent alts, malgrat la recent aprovació de la Llei turística, i es multipliquen els drames que algunes famílies han de viure per poder arribar a final de mes amb lloguers superiors als 1.000 euros mensuals per un pis de dos o tres dormitoris. Segons l’Observatori de l’Habitatge del Ministeri de Foment, els tres municipis de l’illa d’Eivissa amb més de 25.000 habitants (Eivissa, Sant Josep de sa Talaia i Santa Eulària del Riu) es troben entre els cinc municipis de tot l’estat espanyol que tenen el preu del lloguer més alt en relació amb el metre quadrat.

Així, Sant Josep de sa Talaia és el municipi amb els lloguers més cars, assolint els 9,7 euros per metre quadrat, mentre que a Vila es paga una mitjana de 8,7 euros per metre quadrat, i 7,9 a Santa Eulària, segons dades del registre autonòmic de dipòsit de fiances. I això que de pisos n’hi ha. Segons el mateix estudi, en aquests tres municipis hi ha més de 10.000 pisos per llogar, la majoria a la ciutat d’Eivissa.

Amb aquestes xifres no són estranyes les nombroses amenaces de fugida de professionals que hi ha, sobretot, al sector públic, un perill que podria haver-se convertit en realitat al món de la infermeria. Fa poques setmanes el sindicat majoritari del sector, SATSE, assegurava que al borsí de l’Ibsalut ja no hi havia infermers o infermeres per contractar. La seva portaveu a Eivissa, Ana Ribas, assegurà que els problemes d’accés a l’habitatge es trobaven darrere aquestes xifres, ja que “moltes companyes han tornat a les seves províncies d’origen, perquè allà surten places i el preu de l’habitatge és molt inferior”.

De fet, SATSE se suma a una petició en què es demana una compensació de la insularitat que al llarg dels darrers anys han fet gairebé tots els sindicats amb representació als organismes de l’Estat a Eivissa al llarg dels darrers anys. Aquest fet, segons que ha dit la pròpia Ribas i han assenyalat en nombroses ocasions altres sindicats, es produeix a Canàries, Ceuta i Melilla, on la residència extrapeninsular es pot arribar a compensar amb 600 euros.

El xalet pastera de Sant Antoni

Però si hi ha un cas que despulla tota la problemàtica dels lloguers a Eivissa i a Formentera és el xalet pastera de Sant Antoni. Encara que l’Ajuntament de Sant Antoni ha obligat a demolir tots els elements il·legals que converteixen un casa unifamiliar en una autèntica residència pirata amb capacitat per a 110 persones, avui dia hi viuen 12 persones que paguen un lloguer d’uns 400 euros. L’alberg consta de 50 dormitoris però no té cap permís per realitzar l’activitat que s’hi duu a terme.