La profecia de Warhol a les nostres pantalles

PalmaQuines són les repercussions de les xarxes socials en la societat i en el més íntim de les nostres vides? Per què ens hi exposam amb tanta facilitat? Enric Puig és doctor en Filosofia i autor del llibre La gran adicción. L’objectiu, explica, és cercar respostes en l’àmbit legal, educatiu, humanístic, social i relacional de l’ús de les plataformes digitals.

Parelles que sopen pendents del mòbil, sense mirar-se. Per Puig, cada cop és més habitual sentir gent criticar aquesta escena “simptomàtica”. O la imatge “paradigmàtica” d’una persona que es fa selfies per on passa: “autofotos pensades per ser compartides i a través de les quals plantejam preguntes com ‘us agrad?’ o ‘us agrad fent això?”. Per Puig, ens col·loquen en una situació “d’esperar una resposta”, fet que ens genera ansietat i ens fa botar al telèfon, de sobte, quan arriba la notificació. Puig no és optimista i afirma que rere aquest fet subjeu “un mecanisme de poder que plasma, en el fons, una mancança humana”. Aquests elements, però, pel filòsof no són nous: ja es troben reflectits a l’art d’Andy Warhol quan l’obra deixa de ser important i el que cobra rellevància és l’artista. Els reality shows són expressió del mateix fenomen: “L’espectacularització del jo”.

En el llibre, s’hi narra la història de Kaya, una dona que treballava en moda i estava connectada permanentment a les xarxes. De cop, es notà saturada perquè sentia que l’important no era la presencialitat de l’acte, sinó la projecció que en generava. El seu món s’havia reduït a una felicitat estètica: al “postureig”. Kaya es decidí a organitzar una festa amb l’única condició que els assistents estiguessin desconnectats de la xarxa. “Va tenir un gran èxit”, explica Puig.

Tanmateix, per José M. Piñero, director del Col·legi de Psicòlegs de les Balears, no podem parlar en aquest context d’addiccions, sinó “d’ús i abús de l’acció de penjar imatges a les xarxes”. La voluntat d’exhibir-se, defensa,“és un fenomen que existeix des de sempre”, si bé ara “en tenim les eines”. Pel psicòleg, les xarxes obren infinites possibilitats que no existien: podem socialitzar-nos des de casa, sols i sense haver de sortir al carrer. El debat hi és present. Els likes són una recompensa molt potent perquè significa que agradam als altres, i“aquest fet és comú a menors, a adults i a tots els humans”, subratlla, tot i que admet que “la socialització real és la de cara a cara”. Cal analitzar quin temps hi invertim i preguntar-nos “per què compartim el que compartim”. Però, en definitiva, considera: “Les xarxes són, sobretot, una “oportunitat”.

El negoci del reconeixement

Puig destaca que rere Facebook i Instagram s’amaga un model de negoci basat en el desig de reconeixement i en la nostra càrrega de dependència, “una relació de poder que internet imposa sobre nosaltres”, afirma, tot negant que “aquesta tecnologia sigui neutra i tot depengui de l’ús que se’n faci”.

El gran problema, diu, és que el negoci s’expandeix “en nom del discurs dels beneficis de l’internet participatiu: Zuckerberg és la quarta persona més rica del món per no fer pràcticament res”. “Internet adquireix certes propietats negatives que comporten repercussions indesitjades”, afegeix. “Progressivament deixa de ser una eina al servei de la humanitat per posar la humanitat al seu servei, nutrint-se dels seus anhels, gustos i soledats”, conclou. Per aquest motiu, “cal limitar i controlar la xarxa, al mateix temps que cal educar la ciutadania en els seus usos”: aquesta és, precisament, la finalitat de l’Institut Internet, una associació de la qual forma part i que vetla per la sensibilització social i la divulgació d’anàlisis crítiques sobre internet i les noves tecnologies.