Uneix-te per un bon finançament!

Fundacions Darder-MascaróEls darrers quaranta anys d’autonomia han suposat, per a les Illes Balears, una millora en la qualitat de vida i l’equitat en l’accés als serveis públics dels ciutadans. Emperò, un infrafinançament endèmic, els incompliments per part de l’Estat a l’hora de desenvolupar l’Estatut d’Autonomia vigent i el gir profundament centralista de les polítiques del Govern Central estan capgirant aquesta situació.

Ara ens trobem amb un model de finançament profundament injust per les Illes, que se situen entre les tres comunitats que més aportem per càpita al sistema i passem a la desena posició com a perceptors de recursos per habitant.

Si parlem de les inversions de l’Estat via pressuposts generals en l’última dècada, hem estat sempre la darrera comunitat en termes relatius.

El deute de la nostra comunitat ascendeix avui dia a poc manco de 9.000 milions d’euros. Situació que respon a l’infrafinançament crònic que patim d’ençà que rebérem la transferència d’unes competències pèssimament dotades (educació, sanitat i serveis socials).

També cal tenir en compte l’incompliment flagrant de la legalitat per part de l’Estat pel que fa a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. El Govern Central no ha pagat encara totes les inversions estatutàries, ni ha impulsat la cogestió aeroportuària ni ha implementat el Règim Especial per les Illes Balears, l’instrument imprescindible per corregir els costos de la insularitat i la pluriinsularitat.

Per últim, s’ha de dir que les nostres institucions municipals i insulars pateixen les restriccions de la ‘Ley de racionalizacion i sostenabilidad de la Administración local’, l’anomenada llei Montoro que impedeix que les esmentades institucions puguin gastar els seus romanents en polítiques socials, culturals, esportives... o a incrementar les seves plantilles per modernitzar i millorar el servei a la ciutadania. En aquests moments els nostres ajuntaments tenen cinc-cents milions d’euros que no poden gastar amb els conceptes abans esmentats.

En definitiva, un finançament que ens impedeix tenir els recursos que la nostra Educació, Sanitat i Serveis Socials necessiten, o que impossibilita impulsar una xarxa ferroviària digna o un sistema energètic basat en les energies renovables, per exemple.

Davant aquesta situació l’octubre del 2016 es creà la Plataforma per la reforma del sistema de finançament, que ha jugat i segueix jugant un paper molt positiu a l’hora de cohesionar la societat civil illenca per exigir un finançament més just i igualitari.

Dins el mes de febrer s’ha constituït el grup promotor de la campanya ‘Uneix-te per un bon finançament’, format per CCOO, UGT, Federació d’Associacions de Veïns de Palma, PIME, OCB, STEI, Fundacions Darder-Mascaró, USO, Fundació Gabriel Alomar, Col·lectiu Aurora Picornell, Unió de Pagesos i FAPA Mallorca, totes aquestes entitats que formen part de la plataforma abans mencionada, convençudes que el 2018 serà un any decisiu tant en la negociació d’un nou model de finançament com del Règim Especial de les Illes Balears, volen dur endavant una potent campanya de conscienciació i mobilització ciutadana fins al darrer racó de les Illes.

L’objectiu és fer actes reivindicatius d’un bon finançament als pobles i barriades de les Illes, mocions a la majoria d’ajuntaments, demandes públiques de tots els sectors ciutadans afectats. sense una ciutadania mobilitzada no aconseguirem capgirar la situació i aquest és un any decisiu.

Aquestes són les peticions que feim des d’un amplíssim espectre de la nostra societat, convençuts que aquesta és una reivindicació que afecta la gran majoria social del nostre poble:

- Un nou model de finançament que prevegi el principi d’ordinalitat i incrementi la capacitat decisòria i recaptatòria de la Comunitat Autònoma.

- El reconeixement per part de l’Estat de la nostra condició insular, mitjançant l’aprovació del Règim Especial per a les Illes Balears que el Govern i la societat civil illenca ha presentat al Govern Central.

- L’increment progressiu i substancial de les inversions estatals.

- El pagament de les inversions estatutàries que encara es deuen.

- La coresponsabilitat de l’Estat amb l’assumpció del deute de la nostra comunitat.

- La cogestió aeroportuària.

- La derogació de la llei Montoro.

Si la ciutadania de les nostres illes aixeca la veu i diu prou, podem aconseguir que el Govern Central rectifiqui.

Perquè els ciutadans de les Illes necessiten més recursos per viure millor volem un bon finançament.