‘Willkommen’ a l’Arenal, la festa etílica a l’alemanya

PalmaVeus carregades d’alcohol arrosseguen càntics en alemany. Grups de joves, agafats per les espatles per no caure, ocupen el carrer vestint camisetes d’equips germànics de futbol. D’altres se n’han fetes unes a conjunt expressament per a l’ocasió. Els bars esportius emeten el partit de l’Ajax o mostren jugades de la Bundesliga. Joves de pell vermellosa envolten taules plenes de cerveses i combinats. El carrer i les terrasses van plens de converses i crits en diferents llengües europees. El rellotge marca les vuit del vespre. Som a l’Arenal.

‘Em diuen que vaig anar a Mallorca, però no ho puc recordar!’ (traducció) és un dels missatges de les camisetes que omplen les botigues de souvenirs que s’estenen pel carrer que ressegueix en paral·lel el passeig Marítim. També hi ha botigues que ofereixen paquets turístics: llocs de menjar ràpid i bars de diferents tipus destinats a satisfer els turistes. Els joves passegen cremats, molts sense camiseta i amb una cervesa a la mà. Els bars també són plens de clients que beuen cerveses o ‘cubates’, fins i tot mentre sopen. Les cambreres intenten cridar l’atenció dels vianants. La majoria no parla castellà ni català. Na Megan és alemanya, té 23 anys i ha vingut a treballar a l’estiu. Reconeix que sovint és difícil tractar amb els clients beguts, però que “li demanen que sigui simpàtica amb tots”. “T’hi acostumes”, afegeix.

Pujant un carrer, en paral·lel, avança una via amb bars i restaurants a banda i banda, amb múltiples ofertes i descomptes: un litre de combinat a cinc euros o de cervesa a tres en són dos exemples. En menys de cinc minuts, també es poden veure sis establiments que ofereixen l’actuació de ballarines de barra americana. El travessa la principal artèria de la festa, el carrer del Pare Bartomeu Salvà. L’asfalt desapareix sota els peus d’una gentada que canta i crida, mentre no atura de beure. A banda i banda, enormes locals que imiten els bier gardens alemanys, però amb les begudes a meitat de preu. Hi sona música techno o cançons pop alemanyes que la gent canta -amb més o menys dificultat-. De les parets pengen banderes alemanyes i espanyoles, barrejades amb bufandes d’equips germànics. Sota els llums verds i al voltant de llargues taules s’apilen consumidors de diferents edats, però la majoria són joves. Tots beuen.

Seguretat

“Els trilers, carteristes, venedors ambulants i de droga estan més controlats que altres estius”, analitza la regidora de Seguretat Ciutadana de Palma, Angélica Pastor, qui admet que “els actes incívics i la botellada han crescut perquè hi ha molts més turistes”. La regidora reconeix que els veïns es queixen del renouer, però no pas més que anys anteriors. Per fer front a la major arribada de turistes, les autoritats han creat una borsa d’una seixantena de policies que fan torns extra i s’afegeixen al servei ordinari al centre i a la Platja de Palma. “Tenim un punt de visibilitat a primera línia de platja amb patrulles a peu de parelles de policies que recorren el passeig Marítim”, explica Pastor. A la zona també hi ha unitats motoritzades de sis del capvespre a sis del matí, i s’ha modificat la circulació d’alguns carrers per disminuir el risc d’accidents de trànsit.

Des de la subdirecció de Policia Local de Llucmajor informen que durant l’estiu s’ha reforçat el servei amb una parella de policies a l’Arenal, sobretot en horari nocturn.

L’opinió del veïns

“Això és com Sodoma i Gomorra, no hi ha cap control”, declara en Joan, veí de la Platja de Palma des de fa més de 40 anys. Denuncia que les autoritats no supervisen amb prou severitat l’hora de tancament dels locals i que s’és massa permissiu amb els turistes que provoquen aldarulls. “Les mateixes persones embruten, criden, s’emborratxen... a la primera haurien de fer-los fora”. Altres, en canvi, es mostren menys crítics. “És cert que hi ha renou, però en una zona molt concreta. A més, és gent jove, tots ho hem estat”, afirma en Miguel, qui fa 20 anys que arribà a l’Arenal procedent de Madrid. “Hem de viure d’alguna cosa, sense el turisme no faríem res”, afegeix amb resignació. Ambdós coincideixen que l’arribada de turistes, cada pic més joves, s’ha multiplicat exponencialment els darrers dos o tres anys. “Aquí no fan el mateix que a Alemanya: allà els bier gardens són llocs presentables; aquí es beu fins a caure”, puntualitza en Joan. El veïnat denuncia que se sent abandonat per unes autoritats que presencien el problema des de la distància: “Haurien de venir a les sis del matí per veure el panorama”.