1,3 milions de persones a Espanya no tenen accés a diners en efectiu

La reducció o concentració d'entitats bancàries i caixers automàtics per poder treure diners en efectiu d'aquests últims anys ha fet que creixi el nombre de persones que ja no disposen d'un punt tradicional d'accés a l'efectiu a prop. En concret, el Banc d'Espanya ha detectat que 1,3 milions de persones a tot l'Estat viuen aquesta realitat i estan en una situació de vulnerabilitat, ja que estan financerament exclosos d'aquest servei. Del total d'aquestes persones, 209.098 viuen a Catalunya, segons les dades publicades aquest dimecres pel Banc d'Espanya, cosa que es tradueix en un 46% dels municipis catalans.

L'organisme entén per "vulnerabilitat" que una persona no tingui accés a un punt tradicional per retirar diners i que la distància amb el caixer automàtic o l'entitat bancària més propera sigui d'entre 5 i 10 quilòmetres. Malgrat que en termes generals l'informe recull que "la vulnerabilitat és baixa en gran part del territori", també destaca que el patró de les persones que no tenen accés a l'efectiu es manté, la qual cosa amplia la bretxa amb aquells ciutadans que ho tenen més fàcil. En concret, l'estudi estableix dos graus de vulnerabilitat. D'una banda, persones que viuen en municipis amb una vulnerabilitat alta (0,7% de la població a Espanya). Solen ser localitats petites amb una població al voltant d'uns 400 habitants, on gairebé la meitat de la població té més de 60 anys i la renda disponible està per sota de la mitjana estatal. De l'altra, persones amb vulnerabilitat mitjana. En aquest cas viuen en localitats d'uns 1.700 habitants, on la distància a un caixer automàtic és d'uns 3 km com a mínim i el 35% de la població té més de 60 anys.

A Catalunya, Lleida és la província amb més població sense punts d'accés directe a l'efectiu (8,8%) i, per tant, on hi ha més població vulnerable. La segueixen Girona (7,8%), Tarragona (5,6%) i finalment Barcelona, on només un 1,1% de la població no té accés directe a l'efectiu. Al conjunt de l'Estat, zones com Lleó, Salamanca o Zamora concentren gran part dels municipis considerats de molta alta vulnerabilitat a l'hora d'accedir a l'efectiu. I a les províncies de Galícia com Lugo, Ourense o la Corunya, un 24% de les localitats són considerades de vulnerabilitat mitjana.

Menys oficines

L'informe destaca que des del 2008 s'han perdut la meitat de les oficines bancàries que hi havia a tot Espanya i han desaparegut el 20% dels caixers automàtics. La reducció, però, no ha sigut igual entre províncies i és per això que algunes concentren la major part de població sense accés directe a l'efectiu. "S'ha generat un efecte asimètric al voltant de la cobertura de l'accés a l'efectiu i, per tant, a l'accés a aquest mitjà de pagament", recull l'estudi. A més, també anticipa que tot indica que aquesta serà la tendència dels pròxims anys davant l'increment de la digitalització i les reestructuracions de les entitats, que "busquen més eficiència".

Tanmateix, l'accés físic a una entitat o caixer per poder treure diners en efectiu té un impacte directe sobre el grau d'inclusió financera de la població. L'organisme recorda que l'ús dels diners en efectiu encara segueix sent molt important per a molts ciutadans, en particular entre aquells que tenen pocs coneixements digitals. "És fonamental assegurar aquest mitjà de pagament als ciutadans que el prefereixin", conclou l'informe.

Alternatives

L'estudi explora solucions davant una realitat cada cop més palpable: la del desplaçament d'entitats i caixers automàtics en zones més poblades i, paral·lelament, la seva desaparició en municipis petits. I, en aquest sentit, apunta a la necessitat de buscar alternatives, com ara el servei de Correus i altres canals tradicionals per garantir a la població l'accés als diners en efectiu malgrat els "límits" que reconeix que això comportaria a l'hora d'accedir a serveis més concrets.