Habitatge

Espanya necessita 1,5 milions de pisos de lloguer social per atrapar l'OCDE

A ciutats com Barcelona, un 50% dels llogaters ha de fer un "sobreesforç" per pagar la renda del pis

4 min
Manifestació al centre de Barcelona contra el preu dels lloguers.

MADRIDEls deures no s'han fet i el problema és majúscul. És un dels principals missatges que s'extreu sobre la situació del lloguer i, en particular, el lloguer social a Espanya de l'Informe Anual 2023, publicat aquest dimarts al matí pel Banc d'Espanya. La dificultat actual per accedir a un habitatge, sigui sota aquest règim (de lloguer) o en propietat, és resultat de "desequilibris acumulats al llarg de molts anys", segons apunta l'organisme supervisor, entre els quals destaca el poc parc d'habitatge destinat al lloguer social que hi ha a l'Estat.

Avui Espanya se situa a la cua de les economies avançades, amb 290.000 immobles destinats al lloguer social, és a dir, un 1,5% de l'estoc del total d'habitatges principals, on resideixen un 1,6% del total de les llars espanyoles, segons l'informe del Banc d'Espanya, que utilitza dades de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) actualitzades aquest 2024 i que fan referència a l'any 2020. El volum, doncs, d'habitatge destinat al lloguer social està al mateix nivell que a Estònia i només per davant de Lituània i la República Txeca. En canvi, Holanda, Àustria i Dinamarca encapçalen la llista d'economies de l'OCDE amb més parc destinat al lloguer social.

Habitatge de lloguer social entre les economies avançades
Percentatge de l’estoc sobre el total d’habitatges

35%

30%

25%

20%

15%

10%

Mitjana OCDE

5%

1,5

0

Lituània

Estònia

Espanya

Luxemburg

Portugal

Itàlia

Hongria

Alemanya

Japó

Canadà

Estats Units

Nova Zelanda

Bèlgica

Noruega

Austràlia

Eslovènia

Malta

Polònia

Xipre

Corea del Sud

Finlàndia

Islàndia

Irlanda

França

Regne Unit

Dinamarca

Àustria

Països Baixos

Txèquia

Eslovàquia

Letònia

0

5

10

20

30

35%

15

25

Txèquia

Mitjana

OCDE

Lituània

Estònia

1,5

Espanya

Luxemburg

Eslovàquia

Letònia

Portugal

Itàlia

Hongria

Alemanya

Japó

Canadà

Estats Units

Nova Zelanda

Bèlgica

Noruega

Austràlia

Eslovènia

Malta

Polònia

Xipre

Corea del Sud

Finlàndia

Islàndia

Irlanda

França

Regne Unit

Dinamarca

Àustria

Països Baixos

0

5

10

20

30

35%

15

25

Txèquia

Mitjana

OCDE

Lituània

Estònia

1,5

Espanya

Luxemburg

Eslovàquia

Letònia

Portugal

Itàlia

Hongria

Alemanya

Japó

Canadà

Estats Units

Nova Zelanda

Bèlgica

Noruega

Austràlia

Eslovènia

Malta

Polònia

Xipre

Corea del Sud

Finlàndia

Islàndia

Irlanda

França

Regne Unit

Dinamarca

Àustria

Països Baixos

"Cal tenir en compte que es tracta d'un problema d'anys i d'una magnitud brutal", reflexiona el director general d'economia i estadística del Banc d'Espanya, Ángel Gavilán. Fruit d'això, la recepta per posar-se al nivell de les economies avançades o la UE-27 (al voltant d'un 9%) suposaria fer un "esforç extraordinari": destinar uns 1,5 milions d'habitatges nous a aquest règim. "Un pla a 10 anys amb l'objectiu de disposar d'aquest parc d'habitatge públic suposaria incrementar en més d'un 150% la producció anual mitjana de pisos a Espanya registrada els últims anys", conclou l'organisme supervisor.

Entre la població que es podria beneficiar d'aquest tipus de tinença residencial destaquen les llars amb pocs recursos i els joves. El reduït pes del parc d'habitatge destinat al lloguer social, però, deixa una foto demolidora: mentre que de mitjana a la Unió Europea el lloguer a preu reduït suposa un 10% de les llars joves (entre 18 i 35 anys) i en països com França arriba a ser del 26%, a Espanya aquesta forma d'accedir a l'habitatge només representa un 2,7% de les llars joves.

Si bé el Banc d'Espanya destaca que recentment s'han fet passos endavant per part de les diferents administracions públiques per ampliar el parc d'habitatge destinat al lloguer social o a un preu assequible –com ara el pla del ministeri d'Habitatge que s'ha fixat incrementar en 184.000 pisos el parc públic destinat al lloguer social o a preu assequible–, l'absència de solucions durant anys, sobretot pel que fa a la construcció i protecció d'aquest tipus d'immobles, exigeix per a l'organisme supervisor diferents respostes, sobretot perquè aquest és només un dels problemes que pateix el mercat de l'habitatge a Espanya.

D'entrada, el Banc d'Espanya apunta que les solucions "aïllades" i amb un impacte en el curt termini "difícilment" poden arribar a tenir un "impacte suficient per reduir de forma significativa les actuals dificultats d'accés a l'habitatge". "Les polítiques públiques haurien d'evitar actuacions amb una efectivitat limitada i que en el temps puguin acabar generant efectes indesitjats en el funcionament del mercat d'habitatge", recomana l'ens, que torna a situar en el punt de mira la regulació dels lloguers. Per a l'organisme supervisor, la "incertesa" dels últims canvis normatius, com ara la llei d'habitatge estatal, "ha desplaçat" pisos del mercat residencial al mercat de temporada.

Dèficit d'habitatge: 600.000 unitats l'any 2025

"Seria desitjable que les mesures que s'adoptin tinguin un horitzó temporal ampli, involucrin les diferents administracions públiques amb responsabilitats en matèria d'habitatge i posin el focus en estimular l'oferta, sobretot del mercat de lloguer i lloguer social", es desprèn de l'informe. En aquest sentit, el Banc d'Espanya xifra el dèficit d'habitatge de cara a l'any 2025 –és a dir, la necessitat d'ampliar l'oferta i, per tant, aixecar nous pisos– en uns "600.000 immobles", la gran majoria situats a les cinc províncies més tensades, entre les quals hi ha Barcelona. El motiu principal d'aquesta tendència és que un ritme de construcció molt més lent en comparació al creixement de les llars. Si l'any 2015 es van crear unes 50.000 llars de mitjana, entre els anys 2022 i 2023 s'ha assolit les 275.000.

Tot i que reconeix que una part d'aquest dèficit es podria suplir amb la mobilització dels immobles que actualment estan buits, adverteix d'un efecte "limitat". D'una banda, perquè una part d'aquests pisos es troben en territoris amb "menys dinamisme demogràfic" i, per tant, amb menys demanda. De l'altra, perquè existeix "una proporció important dels pisos que estan en mal estat [...], cosa que n'exigiria, amb caràcter previ, la rehabilitació". L'ens també demana "prioritzar" l'assignació dels recursos disponibles entre els col·lectius més vulnerables i mirar més enllà de les polítiques d'habitatge, com ara les condicions del mercat laboral.

Llogaters pobres

Amb tot, el Banc d'Espanya posa el focus en el "sobreesforç", és a dir, quan la proporció dels ingressos nets que una llar ha de destinar al lloguer supera el 40%. L'any 2022, un 40% dels llogaters de l'Estat havia de fer un sobreesforç per pagar la renda, cosa que suposa 20 punts percentuals més que la mitjana de la Unió Europea (20%). Una dada que en el cas de ciutats com Barcelona es dispara fins al 50% dels llogaters. Això comporta que es cronifiquin les persones que en règim de lloguer es troben en risc de pobresa o exclusió social. Espanya continua sent l'economia europea on més persones viuen en aquesta situació: un 45% dels llogaters l'any 2022.

stats