"Si t'ho vols treure de sobre, ho vens a Wallapop": com una apli ha canviat la manera de comprar i vendre

BarcelonaSi l'èxit d'una aplicació es mesura en el pòsit que deixa en la cultura popular més que en els números, ningú dubta de l'enorme repercussió que ha tingut Wallapop. L'aplicació catalana de compravenda entre particulars acaba de celebrar la primera dècada de vida. "Si t'ho vols treure de sobre, ho pots vendre a Wallapop" és una frase que ja forma part del nostre dia a dia. Tant és que siguem més o menys usuaris de l'aplicació, el coneixement de l'empresa que van fundar Agustín Gómez i David Muñoz, llavors dos estudiants molt allunyats dels tòpics que avui marquen cert tipus d'emprenedors, és gran. Aquest parell, per cert, no estudiaven a Esade ni tenien cognoms amb pes econòmic, com tampoc no tenien cap coixí en forma de padrí milionari. Només eren dos nois amb una bona idea i una gran dosi de sort. La seva pensada va entrar de ple en l'economia col·laborativa, que avui ja és un terme assimilat però que fa deu anys era emergent i s'havia posat de moda gràcies a l'èxit d'algunes aplicacions com Airbnb i Blablacar, que apostaven per oferir allotjaments i cotxes per compartir, respectivament.

En canvi, els fundadors de Wallapop van saber traslladar aquell flamant model d'èxit al mercat de segona mà. Els clàssics encants de barri o mercat de poble on es pot trobar de tot, però en versió virtual. Vist avui, l'any 2013 era un moment ideal per intentar-ho: regalar una segona vida, o nova rendibilitat, a coses que en aquell moment estaven inutilitzades. Si ja es feia amb el pis o amb el cotxe, ¿per què no intentar-ho també amb la resta de coses? I va funcionar. Però això va comportar que, de cop i volta, totes les pàgines antigues de compravenda, com Milanuncios, Todocolección i Coches.net, quedessin desfasades. "Wallapop va servir per naturalitzar que podies fer compravenda de productes de segona mà amb una apli senzilla i àgil que, a més, et permetés fer els enviaments", explica Paula Solanas, redactora d'economia de l'ARA i autora d'El club de los unicornios (Península, 2023), un assaig que analitza l'auge d'algunes de les empreses tecnològiques més populars de l'Estat. Per a Solanas, l'aplicació va ser una porta per a moltes que van venir al darrere: "Va generar molta atenció i es va posar d'exemple. Wallapop ha estat un referent d'èxit".

Guanyadors i perdedors

Encara que en un primer moment podia semblar que l'antic sector de la compravenda d'objectes de segona mà en va sortir molt perjudicat, la realitat és que aquelles antigues webs encara funcionen i n'han sortit de noves amb molt d'èxit. El paradigma ha canviat i els usuaris han perdut la por de comprar i vendre roba, complements, sabates, tecnologia... Segons Albert Cañigueral, expert en consum col·laboratiu i membre de OuiShare, aquest fenomen ha beneficiat l'auge d'altres plataformes de segona mà més sectorials, com Vinted (tot i que va ser fundada abans, el seu èxit és més recent a l'Estat) especialitzada en roba o Backmarket en electrònica. "S'ha consolidat un canvi de comportament", diu.

A més, els perfils dels usuaris d'aquestes aplicacions s'ha diversificat i molta gent que fa deu anys no hauria comprat mai a través d'una aplicació ara ho té totalment integrat. És el cas de la Maria, de 69 anys, que és usuària de Vinted des de fa poc més d'un any. "Hi compro sobretot roba, però hi he comprat algunes sabates i complements també", explica. I destaca que totes les transaccions han anat molt bé. Al principi reconeix que no les tenia totes, però les facilitats que dona l'aplicació per parlar amb els usuaris que venen roba li va donar molta confiança. "Pots fer tantes preguntes com vulguis, demanar més fotos o detalls sobre els teixits... i això està molt bé, perquè fa que quan reps la peça no hi hagi sorpreses". En els últims mesos també s'ha animat a vendre algunes peces ella mateixa que ja no utilitzava "i així els dono una segona vida, a part de guanyar-hi alguns diners".

Reutilitzar, un objectiu per a la sostenibilitat

La sostenibilitat, la reutilització i donar una segona vida als objectes són alguns dels objectius que més destaquen els usuaris i els creadors d'aquestes aplicacions. Segons declaracions del CEO de Wallapop, Rob Cassedy, facilitades per la mateixa empresa, l'apli és "un dels artífexs de la innovació tecnològica del sector i la popularització d'un model de consum més sostenible i responsable". A més, recorda que el triomf "és gràcies a la comunitat", cosa que els anima a "continuar treballant per fomentar un estil de vida més responsable i en què que pugui participar tothom".

Tot i les bones noticies, els deu anys de Wallapop també deixen debats oberts com els tipus d'objectes que et poden comprar i vendre, el paper que hi ha de tenir Hisenda, com ha de tributar tot el que s'hi ven o el control sobre les persones que cometen algun tipus de frau o en fan un mal ús. Hi ha diverses escletxes per tapar, però de moment el futur de les aplis de compravenda de segona mà sembla assegurat, sobretot perquè els consumidors n'han incorporat l'ús i l'han normalitzat, fins al punt que hi ha gent que mira sempre primer què hi ha en aquestes aplis abans d'anar a una botiga. El futur de Wallapop sembla garantit, també, perquè el 2021 va rebre una injecció de capital de 155 milions d'euros. Això sí, encara té un gran problema a resoldre. L'explica Paula Solanas: "És una empresa que viu de la promesa futura d'acabar obtenint beneficis, però en deu anys no n'ha aconseguit". El 2021, de fet, encara perdia 33 milions d'euros. Coses de les start-ups.