El 10% dels espanyols concentren més de la meitat de la riquesa de l'Estat

BarcelonaMés de la meitat de la riquesa a Espanya està en mans de només un 10% de la població. I de fet, el 22% de la riquesa a l'Estat la té només un 1% de la població. Són conclusions de l'informe Desigualdad SA, que publica l'ONG Oxfam amb motiu de l'inici del Fòrum Econòmic Mundial de Davos (WEF, en les sigles en anglès), que comença aquest dilluns a la localitat suïssa. L'informe indica que el 50% de les llars més pobres de l'Estat només tenen un 8% de la riquesa.

Aquest informe indica que les grans empreses, especialment els bancs i les energètiques, ajuden a augmentar les desigualtats a Espanya. "Les dades fan palesa una distribució desproporcionada, amb energètiques i bancs que registren beneficis exponencials que es tradueixen en retribucions milionàries als accionistes i alts executius, mentre 14 milions de persones al nostre país veuen com han augmentat els costos de la hipoteca i com un 17,1% de persones no podien permetre's escalfar casa seva", indica Franc Cortada, director general d'Oxfam Intermón. A més, l'informe assenyala que tot i l'augment del 16% dels beneficis d'aquestes empreses, amb prou feines contribueixen al creixement del treball, cosa que evidencia que hi ha una desconnexió entre guanys i generació de feina.

De fet, l'ONG denuncia que el sou mitjà dels membres del consell de direcció de les empreses analitzades va augmentar un 19% entre el 2021 i el 2022, i un 45% des del 2020, mentre que el sou mitjà en aquestes empreses va pujar un 8% l'any 2022 i només un 9% des del 2020. Segons Oxfam Intermón, un treballador d'una d'aquestes empreses trigaria 91 anys a cobrar el que guanya el primer executiu de la companyia en només un any.

L'informe assenyala, a més, que la bretxa salarial de gènere es manté en aquestes empreses, ja que de mitjana les dones guanyen un 15% menys que els seus col·legues masculins.

"El poder empresarial desbocat i la riquesa extrema no poden continuar fent i desfent al seu gust", diu Cortada, que indica que "el sector públic ha d’implementar una regulació adequada que prioritzi el bé comú i els interessos de la majoria abans que els d’uns quants".

Els rics, més rics; els pobres, més pobres

A escala global, malgrat el gran impacte de la inflació, la riquesa conjunta dels cinc homes més rics del món s’ha més que duplicat des del 2020 i ha passat de 405.000 milions de dòlars a 869.000 milions (ha crecut al ritme d'uns 14 milions de dòlars per hora), mentre que la riquesa acumulada del 60% més pobre (gairebé 5.000 milions de persones) ha disminuït, segons l'informe d’Oxfam. Si la tendència continua, el món tindrà el seu primer bilionari d’aquí a una dècada i la pobresa no s’erradicarà fins d’aquí a 229 anys. Aquests cinc homes més rics del món són, segons Oxfam, Elon Musk (X, abans Twitter), Bernard Arnault (LVMH), Jeff Bezos (Amazon), Larry Ellison (del sector del software) i Warren Buffet (inversor).

L’informe revela que set de les deu empreses més grans del món tenen un milmilionari com a director executiu o accionista principal. El valor del mercat conjunt d’aquestes empreses és de 10,2 bilions de dòlars, una xifra que supera el PIB de tots els països de l’Àfrica i l’Amèrica Llatina junts.

"Les fortunes dels milmilionaris creixen de manera desorbitada", assegura Franc Cortada. "Aquesta desigualtat no és cap casualitat; els milmilionaris s’asseguren que les grans empreses generin més riquesa a costa de la resta de la població. I ho estem normalitzant", rebla el director d'Oxfam Intermón.

Altres dades que destaca l'informe són que amb un 21% de la població mundial, els països rics del Nord Global posseeixen el 69% de la riquesa mundial. Fins a 148 de les empreses més grans del món van obtenir uns beneficis nets conjunts d'1,8 bilions de dòlars durant els 12 mesos anteriors al mes juny del 2023: un augment del 52% respecte a la mitjana dels seus beneficis entre el 2018 i el 2021. Els beneficis extraordinaris d’aquestes empreses van assolir gairebé 700.000 milions de dòlars. L’informe revela, també, que per cada 100 dòlars de beneficis generats per 96 grans empreses entre el juliol del 2022 i el juny del 2023, 82 dòlars van anar a parar a mans d’accionistes rics.

A l’altre extrem, els salaris de gairebé 800 milions de persones de 52 països no han pogut seguir el ritme de la inflació i han perdut 1,5 bilions de dòlars en els últims dos anys, una quantitat que equival a gairebé un mes (25 dies) de salari perdut per cada treballador.