10 euros per visita i altres despeses dels lloguers

Pagar 10 euros per avançat per poder visitar un pis. Aquesta és la nova política d’una agència immobiliària de Barcelona. No entrarem en un debat jurídic sobre la seva legalitat, però sí que mostra a la perfecció la situació del mercat immobiliari a les grans ciutats.

Avui només hi ha 150 pisos de lloguer per sota de 1.000 euros a Barcelona, i la majoria són plantes baixes, no estan en les millors condicions o molt allunyats del centre. I sense pràcticament oferta, la demanda està pels núvols. La tornada de les vacances provoca que molta gent busqui pis o habitació. En el segon cas les coses no són millors i el preu mitjà voreja els 500 euros.

A més, com a inquilins hem de tenir en compte les despeses de formalització del contracte de lloguer. Hem d’estar preparats per deixar un mes de fiança, normalment 1 o 2 addicionals com a garantia i el mes de lloguer en curs. Per tant, multipliqueu. Fins fa poc també s’havien d’abonar els honoraris de l’agència d’un altre mes, però ara, per llei, això li correspon al propietari. Ara bé, no ens enganyem, si abans el pis valia 1.000 euros, ara té un preu de 1.100 i, a la pràctica, ho acabem pagant nosaltres igualment.

A part, haurem de pagar les factures en curs i alguns impostos i taxes, segons es reguli en el contracte. S’ha de revisar molt bé el redactat, ja que, per exemple, les despeses de comunitat o l’IBI les acostuma a pagar el propietari (tret que firmem el contrari). També recomano contractar una assegurança com a inquilins. El propietari sol tenir-ne una, però moltes vegades cobreix el continent però no el contingut.

Fixeu-vos com de fàcilment pot pujar el cost del lloguer sense apujar-ne el preu mensual, cosa que és el que la llei pretenia, sense cap èxit, regular.