2.000 milions: els ingressos per l'impost de patrimoni si Madrid no el bonifiqués al 100%

MadridL'any 2021 s'haurien recaptat uns 648 milions d'euros més si l'impost de patrimoni estigués harmonitzat amb la normativa estatal a la Comunitat de Madrid. En concret, dels 1.352 milions d'euros que es van declarar a tot Espanya l'any 2022, però corresponents a l'exercici del 2021, s'hauria assolit els 2.000 milions d'euros si Madrid no bonifiqués aquest tribut al 100%, segons càlculs del Registre d'Economistes Assessors Fiscals (REAF), que depèn del Consell General d'Economistes, actualitzats aquest dilluns.

Aquest forat a les arques públiques és fruit d'un disseny diferent d'aquest tribut segons la comunitat autònoma. Cal recordar que l'Estat va cedir la capacitat normativa de l'impost de patrimoni als territoris, de manera que les comunitats poden fixar-ne els tipus, els trams o com el bonifiquen.

Això ha donat peu que diferents contribuents amb la mateixa riquesa, segons el lloc de residència, paguin o bé res, com seria el cas de la Comunitat de Madrid, o bé fins a 1,3 milions d'euros, com seria el cas d'un contribuent sense cap discapacitat i amb un patrimoni superior als 40 milions d'euros que resideixi al País Valencià.

A banda de Madrid, les altres comunitats on els potencials contribuents per aquest impost s'escapen de pagar són Andalusia i Extremadura, totes dues en mans del Partit Popular. En el cas extremeny, el govern de la flamant presidenta Maria Guardiola (PP) ha aprovat fa tan sols dues setmanes la bonificació del 100% del tribut. Galícia, també en mans del PP, l'ha bonificat a la meitat. En el cas de l'Aragó, ara també en mans del PP, s'ha anunciat elevar el mínim exempt fins als 700.000 euros (actualment la comunitat encara té el mínim exempt més baix de tot l'Estat, de 400.000 euros).

Si es té en compte la legislació estatal, és obligat declarar per l'impost de patrimoni a partir dels dos milions d'euros. Hi ha una exempció general de 700.000 euros i la possibilitat d'excloure'n l'habitatge habitual amb un màxim de fins a 300.000 euros, cosa que es tradueix en un milió i, per tant, els patrimonis afectats ja són els de 3 milions d'euros. També hi ha exempcions per béns que siguin patrimoni estatal o d'interès cultural. Al conjunt de l'Estat, l'any 2021, el nombre de potencials contribuents va arribar fins als 231.367 (tenien un patrimoni net de 849.213 milions d'euros), tot i que només van acabar pagant 201.775 declarants, segons les últimes dades de l'Agència Tributària corresponents a l'exercici del 2021 i publicades aquest mes.

Per resoldre el mapa desigual i, alhora, poder costejar el paquet de mesures anticrisi aprovades per afrontar l'espiral inflacionista, el govern espanyol va aprovar l'impost a les grans fortunes que funciona en paral·lel a l'impost de patrimoni –hi ha diferents recursos presentats al Tribunal Constitucional–. La finalitat és que tots aquells diners que les comunitats deixen escapar per l'eliminació d'aquest tribut a través de la bonificació completa o parcial acabin a les arques públiques de l'Estat. En aquest sentit, els economistes no creuen que el disseny final de la norma, que es va intentar canviar a última hora, hagi tingut un impacte negatiu pel que fa a la recaptació final. "S'ha sobrevalorat", ha apuntat el president del REAF, Agustín Fernández. En el primer any de funcionament de l'impost, el govern espanyol ha recaptat 623,6 milions d'euros de 12.010 declarants, el 90% dels quals surten només de la Comunitat de Madrid.