20.400 metres quadrats més de súpers nous els darrers quatre anys

Palma20.400 metres quadrats de grans superfícies i grans equipaments comercials nous s’han autoritzat durant la legislatura que ara acaba: 17.500 a Mallorca, 2.600 a Menorca i 138 a Eivissa, segons les dades oficials de la Direcció General de Comerç. Traduït en nombre de supermercats de gran mida nous, i tenint en compte que els establiments que es tramiten actualment són de menys de 2.000 metres quadrats, això significa que no se n’han aprovat més de 15. “La xifra més baixa de les darreres legislatures”, reivindica el director general de Comerç, Miguel José Piñol.

Però, malgrat que el sector està desaccelerant en termes relatius –si es compara amb èpoques recents–, la sensació ciutadana de tenir les perifèries de pobles i ciutats enrevoltades literalment de grans superfícies “no és cap error de percepció”, diu el secretari general de la patronal de comerç Afedeco, Antonio Vilella. “El gran comerç dels cinturons urbans és un fenomen dels darrers anys i, tot i que és cert que el ritme s’ha reduït, no deixa de créixer. Hem de recordar que veníem d’un temps d’autèntica voràgine, que s’hauria d’haver aturat en sec, si volem conservar el comerç de proximitat”, afegeix.

Les dades de finals del 2022 varen ser prou rellevants. L’associació de distribuïdors ASODIB, que aglutina les principals cadenes de supermercats –llevat dels mastodòntics, com Carrefour i Alcampo–, tenia 183 establiments, amb 144.000 metres quadrats de superfície de venda. Es tracta del model de comerç que ha experimentat un creixement més gran els darrers anys, segons assenyala la mateixa associació, i ha assolit pràcticament la meitat de la quota de mercat de la distribució illenca. “Ja no es fan aquelles grans superfícies comercials que tenien una extensió descomunal. Ara el model és de mida mitjana, però encara està vinculat a la gran compra setmanal i, per tant, al desplaçament en cotxe. Som conscients que és un model que no hauria d’augmentar més, perquè treure més clients fora del poble o de la ciutat no forma part de la identitat mediterrània”, admet el director general de Comerç.

“Part del mal està fet”, diu Afedeco, perquè el Govern Bauzá va autoritzar 89 grans superfícies en el període 2011-2015, amb un total de 172.000 metres quadrats. Gairebé nou vegades més superfície comercial de gran mida que el que s’ha aprovat en la darrera legislatura. “Està clar que els governants actuals i la consciència ciutadana avui dia aposten per no incrementar més aquest model allunyat dels centres, però també crec que al final les bones intencions i les proclames del Pacte no sempre acaben en concreció”, apunta Antonio Vilella, a més de remarcar que, “si es vol fer un canvi de rumb, s’han de prendre decisions més clares”. “Ens trobam que es diu una cosa i després es tramiten planejaments municipals en els quals hi ha certa permissivitat per a aquests establiments de la perifèria. Cal una contundència més gran, perquè s’estan desertitzant part dels centres de pobles i ciutats”, continua, i aclareix que “això obliga a una actuació immediata no només prohibint, sinó també dinamitzant”.

La Direcció General de Comerç està preocupada pel fenomen de buidatge comercial dels centres de pobles i ciutats: forns que tanquen i no hi ha relleu, o botigues de tota la vida que a poc a poc són substituïdes per franquícies. “Ja hi ha pobles de les Balears que es dirigeixen cap al que es coneix com a desert alimentari: significa que els ciutadans no poden resoldre l’alimentació bàsica anant a peu des de ca seva”, explica Piñol. “No és senzill actuar, perquè les dinàmiques venen marcades a escala global, però per descomptat hi hem treballat. A municipis com Manacor, hem fet costat a la dinamització del centre, on s’han fet polítiques de trànsit per fer més agradable el nucli urbà, i això és bàsic perquè hi hagi més comerç”, afegeix.

Per la seva banda, els comerciants tradicionals no només fan palesa la seva preocupació, sinó que també fan autocrítica. “Part de la responsabilitat de la situació a la qual hem arribat també la tenim els empresaris petits”, admet el president de PIMEM Comerç, Miquel Àngel Mateu. “És evident que durant certes èpoques hi ha hagut complicitat entre els poders públics i els més grossos, i se’ls ha facilitat accedir al sòl a baix preu. Després s’han beneficiat de requalificacions i han fomentat un model que no té res a veure amb la ciutat mediterrània”, precisa. Però no tot és això. “Nosaltres som molt còmodes i no volem obrir ni els dissabtes horabaixa. La gent compra quan té temps i, perquè hi hagi una ciutat plena de vida, els comerciants l’hem de fer vibrar quan els ciutadans passegen, no quan ens va bé a nosaltres”, afirma. “Crec que aquests 20.000 metres quadrats nous de grans superfícies són més del que necessitam, però també ens hem de lluitar el client amb especialització, qualitat, i obrint la porta”, sentencia.

Un dels factors que ha disparat les grans superfícies és el creixement del lloguer vacacional. “Aquests turistes agafen el cotxe per anar a comprar. L’únic bo, això s’ha d’admetre, és que als supermercats poden adquirir producte local, cosa que els hotelers pràcticament ignoren als seus establiments”, diu Vilella.

S’ha reduït considerablement l’autorització de metres quadrats respecte de legislatures anteriors i en bona mesura és “perquè el mercat està saturat, i perquè el Pla d’equipaments comercials del Consell de Mallorca (PECMA) va ser una eina útil que posa límits i regles. Però no basta”, continua Vilella. Els comerciants lamenten que a qualsevol racó d’un polígon on es pot obrir un supermercat, s’hi fa. “Sembla que alguns polígons s’hagin fet per tenir comerç en lloc d’indústria. Això és un error”, apunta Miquel Àngel Mateu, que creu que “el comerç hauria de ser una activitat pròpia dels centres de les ciutats i dels pobles”. “Quan se n’allunya, tot canvia: s’empra més el cotxe, es despersonalitza tot. Llavors ja no és el mateix que caminar amb els amics o la família i gaudir d’una estona agradable”, assenyala el president de PIMEM Comerç.

Moratòria comercial

Conscient que la capacitat d’acollir grans superfícies comercials a les Balears encara és elevada, el Govern està disposat a fer seure totes les parts i encetar un debat profund sobre aquesta qüestió, anys després que s’aprovàs el Pla d’equipaments. Aquesta estratègia, anticipa a l’ARABalears el director general de Comerç, “només es pot fer amb una moratòrica tècnica comercial”. “Si no aturam l’atorgament de llicències durant una temporada, no tindrem temps de planificar res. Estic totalment d’acord amb les patronals del comerç que, amb la inèrcia que duim, es continuarien tramitant grans superfícies comercials, i llavors ja no tindria sentit planificar res”, comenta. Això sí, a aquestes alçades de la legislatura es tracta d’una mesura que ja no es pot posar en marxa, tret que es reediti el Govern del Pacte. “Lògicament és una mesura que no farem ara mateix, però nosaltres hem treballat des del punt de vista tècnic per preparar-la, perquè vingui qui vingui cal fer un téntol de llicències d’establiments i consensuar un model que asseguri el comerç de proximitat”, diu Piñol.