Fira del Camp 2022: la pagesia, al límit

Les conseqüències de la invasió d’Ucraïna en les dificultats que arrossega el sector ofeguen una activitat que viu amb tristor la inviabilitat econòmica

Un jove pagès al lloc de Bini Llobet del Mercadal, dedicat a l’explotació de la vaca frisona i a l’elaboració de formatge.
Ivan Martín
19/03/2022
4 min

MaóEl sector agrari i ramader de Menorca té una cita ineludible aquest cap de setmana amb la Fira del Camp, un esdeveniment organitzat per l’Ajuntament d’Alaior amb la col·laboració del Consell de Menorca i el Govern balear que es fa al polígon industrial La Trotxa sota amenaça de pluja, precisament un dels desitjos dels pagesos per erradicar la sequera que pateix l’illa.

La fira torna després de dos anys de cancel·lacions a causa de la crisi sanitària del covid-19, amb un preu de la llet insuficient per afrontar els costos de la producció, l’increment de la matèria primera i l’encariment del rebut elèctric i la benzina, que han propiciat la pujada del transport. Tot plegat, un escenari al qual ara s’afegeixen les conseqüències de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia.

La secretària general d’Unió de Pagesos a Menorca (UPM), Marga Llambias, admet que la fira no arriba en el millor moment per a un sector “desil·lusionat”, la motivació del qual ha caigut per culpa dels condicionants que fan pràcticament impossible la viabilitat econòmica d’una explotació.

L’últim obstacle és la invasió russa d’Ucraïna, que ha provocat la manca de cereals indispensables per al pinso dels animals, un fet que farà encarir els costos del sector de la ramaderia. Ucraïna és el primer productor mundial de llavors, farines i olis de gira-sol. A més, el gas i el petroli són la base d’adobs i fertilitzants. En aquest sentit, Llambias es resigna: “En condicions normals ara haurien d’estar sembrant per fer la collita a l’estiu i exportar els cereals, però amb aquesta situació les conseqüències reals les patirem més endavant”. I afegeix: “És molt complicat, haurem de canviar de producte d’alimentació i no confiar dels seus, desgraciadament”.

Un canvi de producte que s’hauria d’adquirir com més a prop millor, perquè l’encariment dels costos del transport no permet dur-lo de lluny, segons la secretària general d’UPM: “La gent haurà d’aprofitar tot el que hi hagi i caldrà veure la duració del conflicte”. Per tot, el futur de la pagesia a Menorca passa per un dels moments més crítics de la història. Tant és així que el relleu generacional està desapareixent a mesura que la conjuntura d’adversitats creix.

Llambias detalla com diversos pagesos li han transmès que abandonen el camp, i fins i tot assegura que aquest any és clau per al futur agrari i ramader a l’illa: “Hi ha pagesos que ja han pres la decisió de deixar el camp, altres s’ho estan pensant i crec que aquest 2022 és extremadament difícil per moltes raons”. I continua: “Amb la pandèmia hi va haver baixes, però aquest any quedarà palès. Quan veus que compres menjar per al bestiar i no cobreixes costos et desesperes, per això alguns envien els animals a l’escorxador o a altres comunitats, on es paga més el litre de llet”.

UPM apel·la al sentiment pagès, tot i que aquest no és suficient per fer front a les despeses quotidianes en l’àmbit familiar. Llambias no pot amagar la tristor que li produeix veure l’actual fotografia del camp de Menorca: “És clar que fa pena, gent que durant generacions ha estat a una granja esforçant-se i ara que són avis veuen com t’estàs enfonsant o tancant és trist. Abans de Setmana Santa es notificaran més baixes”.

Injecció econòmica

La Fira del Camp representa també una injecció econòmica “molt significativa”, segons el batle d’Alaior, José Luis Benejam, qui emfatitza el que suposa el retorn del certamen: “Són centenars de persones que passen per la fira i que aprofiten per passejar pels carrers del municipi, consumint a bars i restaurants o bé comprant a comerços”.

Benejam és conscient de les dificultats del sector agrari i ramader, i per aquest motiu demana reivindicar els orígens: “Del camp depèn el nostre desenvolupament com a persones, d’aquí la importància que li donam”. I afegeix: “És un moment crític per al camp i és trist que, quan sembla que deixam enrere la pandèmia, ens trobem amb una guerra injusta per a la gent d’Ucraïna. Afecta sobretot el transport del producte i és un entrebanc rellevant”.

Pel que fa al concurs morfològic, organitzat per l’associació Frisona Balear, hi participen un total de 31 finques i 175 caps de bestiar. La majoria, dotze, són de Ciutadella, mentre que es Mercadal estarà representat per deu; Ferreries, per cinc, dues són del Migjorn i de Maó i una d’Alaior. L’objectiu prioritari és exhibir la millora genètica de la raça frisona i impulsar els ramaders a la dedicació de la cria de ramat de pedigrí.

El concurs de bestiar estarà presidit pel jutge nacional de la Confederació d’Associacions de Frisona Espanyola (Conafe), Paulino Badiola, qui avaluarà la qualitat de la cabanya bovina insular representada pels participants.

Des de l’associació Frisona Balear recorden que les necessitats que viu el camp requereixen l’arribada del règim especial, i reivindiquen la categoria de Futures Promeses dins el Concurs Morfològic, perquè Alaior és l’únic lloc on es duu a terme a l’àmbit estatal.

A la fira hi haurà al voltant de 80 expositors de Menorca i Mallorca, empreses i entitats de tota mena, com per exemple de maquinària agrícola, productes agroalimentaris, artesania, assegurances, estris o associacions benèfiques, entre d’altres, i que durant els dos dies oferiran els seus serveis als assistents.

L’extens programa d’activitats complementàries de la fira inclou un espectacle eqüestre a càrrec de Quadres Can Siquiat i Son Martorellet, una ballada amb el grup folklòric Tramuntana i una demostració de tir amb fona, així com diverses actuacions musicals. El recinte firal té més de 10.000 metres quadrats repartits entre la nau municipal i la gran zona d’expositors.

stats