El 40% de les inversions autonòmiques no es va executar el 2024

PalmaEl Govern presenta cada any un projecte de pressupostos que conté tots els recursos disponibles per invertir a les Illes. Els primers comptes del Govern de Marga Prohens varen ser de 7.320 milions d’euros. D’aquest total, 5.580 milions es varen destinar a les conselleries i a l’IB-Salut –l’organisme que gestiona el gruix dels comptes destinats a Salut. Però quants d’aquests doblers s’han gastat efectivament en les institucions el 2024? Segons dades de la Conselleria d’Economia i Hisenda, el 92%. Però el Govern ha fet curt en l’apartat d’inversions: només el 60% d’aquests recursos s’han executat. Un 40% d’aquests doblers no s’han destinat a la finalitat per a la qual s’havien reservat.

Què vol dir això? Els pressupostos es distribueixen per àrees. La d’inversions, que es recull al capítol sis del projecte, comprèn tant les inversions reals –com ara la compra de material, edificis, l’execució d’una infraestructura...– i les immaterials –contractar personal perquè comenci un projecte sense contingut físic. El percentatge d’execució d’aquestes inversions no ha estat elevat en conjunt. Per conselleries, les que menys atenció han fet a les inversions han estat Economia, Hisenda i Innovació (34,8% executat), Mar i Cicle de l’Aigua (43%), Turisme, Cultura i Esports (50%), i Agricultura (52,4%). D’altra banda, les que més han fet servir aquests recursos han estat la d’Habitatge, Territori i Mobilitat (95% executat), Famílies i Afers Socials (93,4%), Presidència (72,5%) i Educació i Universitats (72%). Al departament de Salut, l’execució ha estat molt baixa (un 7%), però, en canvi, a l’IB-Salut s’ha invertit el 74,8%.

Nou govern, nou funcionament

A què es deu aquesta execució tan desigual entre conselleries? Segons fonts de la Direcció General de Pressupostos, l’execució d’inversions per departaments sol ser un procés difícil, especialment el primer any de legislatura. Un dels motius d’aquest fet són els canvis a l’organigrama: apareixen noves conselleries, amb diferents competències, i sovint els funcionaris estan un temps a dominar els processos per executar inversions, asseguren aquestes fonts governamentals. També els càrrecs polítics, que arriben nous a l’Administració, n’han d’entendre el funcionament. “La Llei de contractes del sector públic és complexa”, apunten aquestes veus: “Licitar, contractar, adjudicar, comprar i construir és complicat”.

En departaments com Educació –que s’encarrega, per exemple, de la compra de materials per a les escoles– o Salut, on la inversió necessària “no canvia molt en funció del color polític que governa”, el procés és més ràpid. En canvi, la conselleria del Mar i Cicle de l’Aigua té noves competències i alguns funcionaris s’han mogut de departament. “Això fa que costi tornar a engegar projectes i executar”, apunten aquestes veus. Pel que fa a Economia, Hisenda i Innovació, la que menys inversió ha executat, les mateixes fonts puntualitzen que la major part d’aquesta partida pressupostària es destina a Innovació.

A l’altre cantó, el percentatge d’execució del pressupost en el capítol de les transferències de capital és una mica més alt: del 73%. Comprèn les subvencions que les conselleries transfereixen a tercers organismes per poder fer inversions o obres –per exemple, a l’Institut Balear d’Infraestructures i Serveis Educatius (Ibisec) perquè faci escoles, o a l’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi) perquè faci habitatge públic. En aquest àmbit, la d’Empresa és la conselleria amb una execució més baixa (62%), seguida d’Habitatge, Territori i Mobilitat (62%) i Mar i Cicle de l’Aigua (68%). El de Presidència i Administracions Públiques és el departament que més ha executat les transferències de capital (99%).

81% d’execució a l’IB-Salut

En termes absoluts, la conselleria amb un percentatge d’execució més elevat ha estat la de Presidència i Administracions Públiques (96,1%), seguida d’Educació (95,9%) i Agricultura (91,9%). Salut presenta una execució del 99,1%, però l’IB-Salut es queda en un 81%. A l’altre cantó, més del 43% del pressupost destinat a la conselleria d’Empresa no s’ha executat. És la que té unes xifres més baixes. Pel que fa a Famílies i Afers Socials, gairebé un 7% dels comptes de què disposava el departament no s’han emprat, això són 18,5 milions d’euros sense gastar. A la conselleria del Mar i Cicle de l’Aigua, el percentatge que ha quedat fora d’execució és del 21%, i prop del 18% a Economia, Hisenda i Innovació.

A Habitatge, Territori i Mobilitat, el 16% del pressupost no s’ha emprat. La conselleria desglossa les dades per àrees, a petició de l’ARA Balears. La direcció general d’Habitatge i Arquitectura ha executat el 73% del pressupost (41,2 milions d’euros); la de Mobilitat, el 82% (152,7 milions); i la d’Ordenació del Territori el 99% (99,2 milions d’euros). D’altra banda, l’Institut Balear de la Dona (IBDona) ha executat tan sols el 61,2% del pressupost; el Servei d’Ocupació de les Illes Balears, el 71,7%, i l’Institut d’Estudis Baleàrics el 75%.

Segons fonts de la conselleria d’Economia, “habitualment el 90% de l’execució pressupostària es fa independentment de qui estigui governant”: “El gruix de les inversions són Sanitat, Educació i Serveis socials”. Per això, pel que fa a les “grans inversions” no hi ha “massa diferència” segons el partit que governa, apunten les mateixes fonts: “La realitat és la realitat, en els números no hi ha tanta diferència entre opcions ideològiques”. Només hi ha una àrea en què s’ha superat el crèdit previst: la de despeses de personal, que fa referència als sous tant dels treballadors com dels alts càrrecs. Aquest increment és a les pujades dels sous públics que es varen aprovar el 2024 –tan impulsades per l’Estat com pel Govern– i la implantació dels plusos salarials per a les places de difícil cobertura.