685 mallorquins fa més de 20 anys que esperen per un amarrador

PalmaAconseguir un amarrador a un port mallorquí no és una cosa senzilla. La gent de la mar de la realitat illenca n’és ben conscient, però tal vegada no és de domini públic la dificultat que hi ha per poder arribar a aconseguir un lloc dins el port on tenir una barca. L’espera per obtenir-lo no és menor: exactament, hi ha 685 persones que fa més de 20 anys que estan inscrites a les llistes d’espera de Ports de les Illes Balears per adquirir un amarrador a l’illa de Mallorca. De fet, el total dels demandants ascendeix a 3.653 a tots els ports que estan sota el control del Govern de les Illes. Aquesta xifra suposa un 19,50% del total, gairebé un 20 per cent de la gent que ara mateix resta a l’espera. Seguidament, al segon bloc s’hi troben 1.051 persones que fa entre 10 i 20 anys que també esperen, un 29,50% del total. Conjuntament, sumen un 49% de persones que fa més de 10 anys que són a les llistes de Ports de les Illes Balears. Per altra banda, hi ha 620 persones que fa entre 5 i 10 anys que fan coa, un 17,40% del total. Els darrers a arribar són els més abundants, amb 1.197 sol·licituds pendents, un 33,60% del total, tot i que sembla que encara els queden un bon grapat d’anys d’espera.

Els ports que formen part d’aquestes llistes són els d’Andratx, Sóller, Banyalbufar, es Barcarès, la Colònia de Sant Jordi, Cala Bona, Cala Figuera, Cala Rajada, Port de Pollença, Portocristo, Portocolom, Portopetro, Sant Elm, Sóller, s’Estanyol, s’Oberta i Valldemossa. I, de fet, el port que té la llista d’espera més anquilosada de tots és el de Portocolom, ja que 241 persones de les 414 que hi ha a la coa fa més de 20 anys que hi són. Això significa ni més ni menys que el 58% dels demandants. Així i tot, d’entre tots aquests ports, la persona que fa més temps que espera ho fa des de l’any 1986, des de fa 35 anys, al port de Cala Bona.

Els preus del lloguer d’amarradors

Així i tot, a banda de tenir l’amarrador en possessió, també hi ha l’opció de llogar-lo, tant per dies com per mesos o anys. Els preus varien segons el club nàutic, ja que, pel que fa als ports controlats pel Govern de les Illes Balears, tots els amarraments tenen el mateix preu. Alhora, però, s’ha de tenir en compte que és un món ple de matisos. Per exemple, segons els metres quadrats de l’embarcació, segons l’època de l’any, si és temporada alta o baixa, de si es compta per metres de vaixell o per l’espai que ocupa de superfície d’aigua. En aquesta ocasió, s’ha volgut simplificar tant com s’ha pogut per tal de poder fer un repàs de la realitat que impliquen els lloguers d’amarradors als ports de l’illa de Mallorca.

El gran gruix se situa sota la tarifa general dels que estan controlats pel Govern. Aquesta, per una plaça per a una embarcació de fins a deu metres per 3,70 d’amplada, s’establiria en, aproximadament, 630 euros per un mes de lloguer. En el cas d’una embarcació més petita, de sis metres, se situaria en 340 euros. Aquestes tarifes són de les més econòmiques, encara que a la resta de ports i clubs nàutics els preus són una mica més dispars. Per una banda, hi ha els que més o menys manegen la mateixa quantia, com el Club Nàutic de l’Arenal, on per una embarcació de sis metres el preu de l’amarrador s’estableix en 366,09 euros i per una de deu, en 789,36 la mensualitat. Un altre cas semblant podria ser el de Cala Gamba, que fixa una tarifa de 324,85 euros per sis metres i de 780,07 euros per deu metres d’eslora.

N’hi ha d’altres que surten una mica d’aquesta mitjana. Un exemple és sa Ràpita, on el lloguer d’un amarrador per a un vaixell de sis metres d’eslora costaria 433 euros, i per a un de deu metres, 980. El Club Nàutic del Port de Pollença és el que més s’allunya del preu mitjà. Només s’hi reserven espais per a vaixells de més de deu metres, amb un preu mensual de 1.534 euros. Per altra banda, el més econòmic de tots és el Portitxol de Palma, amb unes tarifes de 243 euros per sis metres i de 336 per vuit.

En aquest sentit, cal tenir en compte que l’any que ve el Govern preveu aprovar el primer pla general de ports de les Illes Balears. Amb una inversió prevista de 60 milions d’euros, voldrà assumir la demanda de noves embarcacions dels pròxims 15 anys sense ampliar ni construir ports esportius.