El 95% dels illencs viu en zones on es podria limitar el preu del lloguer, segons la llei d'habitatge

PalmaEl 94,7% de la població de les Illes Balears viu en zones que es podrien declarar com a tensades pels preus de l'habitatge. Aquest fet no és menor, ja que és el requisit que marca la llei estatal d'habitatge, que s'aprovarà abans de les eleccions locals i autonòmiques després d'haver-se arribat a un acord, perquè les comunitats puguin establir un límit als preus del lloguer. Les Illes, segons les dades del portal Atlas Real Estate Analyitics, que ha analitzat els més d'11.000 codis postals d'Espanya, és la província amb una major proporció de residents que es troben en zones tensades, per davant de Màlaga (94,5%), Madrid, Barcelona i Cadis –aquestes tres es troben entre el 80% i el 90%.

Hi ha dos criteris que estableixen si una zona és tensada, tot i que basta complir-ne un per ser-ho: que els diners destinats a les despeses de la llar superin el 30% dels ingressos de les famílies, i que els preus de compra o lloguer fossin tres punts més grans que l'Índex de Preus del Consum (IPC) en els darrers cinc anys. Crida l'atenció que les Balears siguin la comunitat amb més codis postals en zones tensades (138), només per darrere Madrid (179) i Barcelona (198), i per damunt València (116) i Màlaga (111), quan les Illes tenen molts menys codis que els territoris mencionats. Això indica la magnitud de la problemàtica de l'habitatge a les Balears.

Els grans municipis tenen la situació més crítica

Els grans municipis de les Balears són els que tenen una situació més crítica, és a dir, que compleixen els dos criteris per ser una zona tensada. Aquí s'hi inclouen Palma, les zones costaneres de Calvià i Andratx, Marratxí, Inca, Manacor, Eivissa, Santa Eulària des Riu i Ciutadella. També s'hi afegeixen Campos, Alcúdia, Sant Antoni de Portmany i Sant Josep de sa Talaia.

En el conjunt de les Balears, només hi ha cinc municipis que no tenen cap zona que entraria dins la categoria que permetria limitar els preus del lloguer: Escorca, Estellencs, Ferreries, Alaior i Maó. La resta de pobles de les Illes només compleixen el requisit de més del 30% d'ingressos familiars destinats a les despeses de la llar, que ja permet ser una zona tensada. Com es veu, Menorca és l'illa que es troba en una millor situació: només es compleixen les dues condicions a certes zones de Ciutadella, i a tres dels vuit municipis –incloent la capital– hi ha una relativa tranquil·litat quant als preus de l'habitatge.

El Govern té el poder de decisió

Com que les competències en matèria d'habitatge estan transferides a les comunitats autònomes, serà el Govern qui decidirà si aplica la limitació dels preus del lloguer. En una entrevista a l'ARA Balears, el conseller d'Habitatge i Mobilitat, Josep Marí, ja va apuntar que la voluntat de l'Executiu és declarar tot el territori zona tensada, i recentment la presidenta del Govern, Francina Armengol, va anunciar que les Illes serien la primera comunitat a desplegar la normativa estatal, davant l'emergència habitacional que s'hi viu.

Aquest mateix dimecres, Armengol, juntament amb els batles, batlesses i candidats del PSIB als grans municipis, han anunciat un pacte pel dret a l'habitatge, a partir del qual els consistoris cediran sòl públic al Govern per construir habitatges de caire social. A més, la presidenta del Govern s'ha compromès a "redoblar" els incentius fiscals que marca la normativa estatal, per als petits propietaris, que facilitin la presència d'habitatges de lloguer.