El 95% de l’oli que consumeixen els mallorquins és de fora

PalmaLa indústria de l’oli a Mallorca fa anys que creix en termes de producció, però no és un fet que pugui rebatre que gairebé tot l’oli que consumeixen els mallorquins ve de fora. El que es produeix a Mallorca només representa el 5% de tot el que es consumeix a l’illa, una dada que, segons el president de l’Associació de Productors d’Agricultura Ecològica de Mallorca (Apaema), Miquel Coll, s’entén per una manca de coneixement del consumidor. “La qualitat entre l’oli mallorquí i els olis refinats que es compren al súper no té punt de comparació”, explica Coll. Argumenta que quan es refina l’oli perd totes les propietats saludables i que es transforma “estrictament en greix”. Torna transparent i únicament es tenyeix amb oli verge en menor o major mesura segons l’etiqueta que se li donarà després: ‘suau’ o ‘intens’, per exemple.

Malgrat això, la producció d’oli mallorquí s’ha multiplicat els darrers anys. De fet, segons les dades de la denominació d’origen Olis de Mallorca, gairebé s’ha quadruplicat: ha passat de 252.000 litres a la collita d’entre el 2009 i el 2010 a 640.000 a la del 2019-2020. Una xifra molt contundent que s’explica per la sembra continuada que hi ha hagut en aquesta darrera dècada. Així i tot, dels 640.000 litres produïts a Mallorca el 2020, només un 38,1%, 348 mil litres, està sota la denominació d’origen. 

S’ha passat de tenir 283.000 oliveres 809.000 dins la geografia mallorquina. Una sembra que es va intensificar molt entre el 2007 i el 2008 i que va començar a veure els fruits entre el 2015 i el 2018. El nombre d’hectàrees conrades amb olivera també demostra aquest canvi, ja que passa de 1.647 hectàrees el 2009 a 3.986 el 2020.

Aquest increment de sembra no és en va. La majoria del nou conreu es va fer al Pla de Mallorca. La causa principal, segons explica Miquel Coll, és l’esfondrament de l’ametller. Els baixos preus del fruit sec combinats amb la plaga de la Xylella, que va matar molts d’arbres, varen fer que se cercàs un cultiu alternatiu, i aquest va ser l’olivera. Una cosa semblant ha passat amb la vinya, que també s’ha introduït molt. Segons Coll, en aquest aspecte, “l’olivar ha anat a remolc de la vinya”. El president d’Apaema, a més, referma que s’ha seguit com a exemple per la seva voluntat de donar un valor afegit i distingir-se com un producte de qualitat.

Aquesta distinció com a producte especial i de qualitat es vol fer per reivindicar un molt bon producte i “donar-li una rendibilitat”, explica Coll. Segons diu, a Mallorca hi ha 114 marques d’oli, mentre que a Jaén n’hi ha 45, per entendre la dimensió i l’explosió de productivitat que hi ha hagut. “Hi ha molta competència”, reconeix. “Hi va haver un moment en què per posar que era de Mallorca ja semblava que la cosa es venia tota sola”, però amb l’increment de producció ja s’ha vist que “tot no s’hi val”. Es vol fer rendible perquè els costos de producció són molt elevats. Molt més que a la Península, per si semblava estrany. I si es parla de l’olivar de muntanya els costos encara són molt més exagerats.

En relació amb aquestes despeses, entren en escena les Polítiques Agràries Comunitàries, les PAC. Segons va explicar el director general d’Agricultura de les Balears, Fernando Fernández, a aquest diari, a la pròxima actualització d’aquestes subvencions europees es preveia poder reconèixer els cultius d’olivera i olivera de muntanya com a drets subvencionables. Des de la denominació d’origen Oli de Mallorca veurien aquesta acció molt positivament, i reconeixen la gran feina de la direcció general en evidenciar els sobrecostos que hi ha a Mallorca. Ho varen fer comparant amb el que costa la producció a un olivar de la Península. Així i tot, des del sector no se’n refien gaire. A la tafona sollerica Ca’n Det, Joan Deyà explica que aquesta mesura “mitigaria el problema, però només seria una ditada de mel”, atès que el problema per rendibilitzar el producte és molt gran. El mateix pensa el president d’Aapema, que diu que si es fa amb el mateix nivell que el fruit sec, “seran bons, però no bastaran ni per pagar el gasoil de tot l’any”.

La comercialització: un coll de botella

Tant la denominació d’origen com el sector reconeixen que treure el producte no és gens senzill. El propietari de la tafona Ca’n Det, Tomeu Deyà, una de les més rellevants del territori, explica que la seva comercialització és pràcticament local, pels pobles de Tramuntana. L’únic punt de venda que tenen és la cooperativa de Sóller. Deyà creu que s’ha de fer una passa endavant, tant dels consumidors com del sector empresarial, perquè les dades de consum parlen per si soles: “De marge de producció i creixement n’hi ha”.

Ara bé, totes les veus coincideixen en un fet: el turisme és una via de sortida per al producte. Encara que les dades demostren que el 73% del producte es ven a Mallorca, hi ha un 27% que se’n va al turisme que ve a l’illa i el compra. D’aquest 27%, un 17% se’n va fora de l’Estat. És una xifra significativa, ja que a la D.O. asseguren que durant el 2020 es va notar molt la baixada de venda de producte. A més, a Can Det també creuen que és molt important per donar una sortida al producte oferir, simultàniament, l’experiència de visitar els seus establiments. Finalment, el president d’Apaema, Miquel Coll, ho veu molt rellevant, perquè normalment “el client que s’acosta a comprar un producte d’aquí està sensibilitzat, i si li agrada, et demanarà aquest mateix producte des del seu país d’origen”.