Aturats sense cap tipus de prestació 28.476

PalmaUn dels sectors més afectats per la desocupació i que, a més, no perceben cap tipus de prestació econòmica són els majors de 45 anys. Tenen experiència i formació però, una vegada surten del mercat laboral, se’ls fa gairebé impossible tornar a accedir-hi. Per què? Sospiten que la manca d’ajudes insitucionals va estretament lligada al sistema de pensions.

Per rebre una pensió completa de l’Estat, s’hauran de cotitzar 37 anys de feina. A més, la quantitat es calcula basant-se en el que s’ha guanyat els darrers 20 anys laborals. Si es deixa de treballar als 45, la pensió minva o el dret a obtenir-ne una directament desapareix.

En veure que els seus drets retrocedien, els aturats majors de 45 anys s’organitzaren. D’aquesta manera, el 2013 naixia l’associació Ampeb. “Sempre hem tingut problemes per trobar feina, però la crisi ho va accentuar”, explica Dolors Sastre, qui n’és la secretària actual. Dos anys després d’haver-se creat, Ampeb tenia gairebé 3.000 socis.

Molta gent s’hi acostà a la recerca d’ajuda o d’una sortida, però Ampeb es defineix com un grup de gent amb una problemàtica comuna que s’ajunta per fer pressió davant els problemes. Són reivindicatius i estan en lluita, “perquè ens han robat un dret, el de la pensió”.

Són el col·lectiu més castigat per la manca de feina, i ho demostren amb un estudi del qual disposen que observa el mercat laboral des del 2007 fins al 2017. En aquest document es defensa que els majors de 45 anys tenen més formació acadèmica reglada que els joves, i rompen així un dels grans tòpics sobre la preparació del jovent.

Són un col·lectiu transversal perquè, si bé en els inicis la major part dels aturats procedien de la construcció, ara a l’associació hi van des d’arquitectes fins a advocats; “en el sector serveis tampoc ens volen. Cerquen cambrers de 20 anys, no de 45”, assenyala Sastre.

Amb tot, el sector serveis (4,8%), el de construcció (5%) i hoteleria (7,2%) són els que més s’incrementen respecte del mateix mes de l’any passat.

Les dades que ha presentat aquesta setmana la Conselleria de Treball obren la porta a l’optimisme. L’ocupació dels majors de 45 anys creix un 6,4% interanual i ja ha recuperat amb escreix el nivell d’ocupació previ a la crisi, però el mal al col·lectiu ja està fet. “Aquí ha vingut gent que perdia casa seva”, ha dit.

Renda universal

Què passaria si es pogués aplicar una renda bàsica universal a la comunitat balear? També es coneix com a renda bàsica incondicional. És un sistema de seguretat social en el qual tots els ciutadans o residents d’un país reben de manera regular una suma de doblers sense condicions, ja sigui directament del Govern o bé d’una altra institució pública.

El grup de Renda Bàsica de les Illes Balears va néixer el 2017 precisament amb l’objectiu d’impulsar el debat, treballar en la seva divulgació i tractar la possibilitat d’implantar-la a escala balear.

Des de la Conselleria de Serveis Socials, però, la titular Fina Santiago assumeix que només seria possible amb l’aval econòmic de l’Estat. “Ara per ara és inviable, són massa doblers”, afirma, tot i que explica que a Finlàndia sí que s’ha pogut dur a terme. Al país nòrdic s’aprovà un pressupost de vint milions d’euros per pagar uns 560 euros mensuals a tots els desocupats, un 10% de la població activa.

Precisament, amb la Conselleria de Serveis Socials els representants dels aturats majors de 45 anys hi tenen un contacte habitual. Un dels principals motius va ser la campanya ‘Sense càrregues familiars també menjam’, que anava destinada a les persones totes soles. “Ens trobam que a partir dels 45 anys hi ha molta gent amb fills grans o separada que viu i es manté tota sola”, assenyala Dolors Sastre.

Durant tres anys, l’associació va lluitar perquè els majors de 45 sense càrregues familiars s’incloguessin com a perfil a la renda social garantida, cosa que no ha passat fins enguany. “Tenint en compte que el primer any varen sobrar 12 milions d’euros dels pressupostats, no hauríem d’haver esperat tant de temps”, puntualitza.

Propostes

Des de l’associació, fan propostes per a la millora de la recerca de feina i de les condicions laborals, i asseguren que una de les solucions és posar en pràctica el currículum cec. És a dir, que a la presentació laboral no sigui necessari adjuntar una fotografia, l’edat o el sexe del sol·licitant.

D’altra banda, consideren que s’han de recuperar els subsidis que es perderen d’àmbit estatal a partir del 2013. Volen més i més eficaces polítiques actives per als majors de 45 anys i que s’estableixin clàusules socials en les contractacions públiques.

Així mateix, demanen que a les ofertes públiques de feina no sigui necessari pagar una quota per adscriure-s’hi. I la darrera reivindicació que presentaran en roda de premsa la propera setmana juntament amb el darrer estudi és una major implicació dels ajuntaments amb ajudes pal·liatives. Un bon exemple és la bonificació a l’Empresa Municipal de Transports (EMT). “Vàrem estar tres anys lluitant per aconseguir la gratuïtat per als aturats. Aquí teníem gent que anava a peu a Portopí per entregar un currículum o fer una entrevista”, relaten des d’Ampeb.

Visibles

Per la seva banda, una de les iniciatives que el Govern va posar en marxa per fomentar l’ocupació entre els majors de 35 anys que prioritza els majors de 52 i, en segon lloc, els majors de 45 és la campanya ‘Visibles’. que enguany té pressupostats 6 milions d’euros.

El pla SOIB Visibles permet oferir un contracte a jornada completa de sis mesos a través dels ajuntaments, consells insulars o mancomunitats a aturats de llarga durada. “La iniciativa està molt bé, però no deixa de ser un pedaç”, asseguren des d’Ampeb, ja que després dels sis mesos en molts casos tornen a les coes de l’atur. Tot i així, no deixa de ser una oportunitat per posar-se en contacte amb el món laboral. El període per presentar les sol·licituds acaba el 20 d’abril.