Bankia-BMN, fusió insuficient

BarcelonaDe cada 100 euros injectats de les arques públiques al rescat de CatalunyaCaixa, se’n van recuperar 9. Amb aquest precedent, el que passi amb Bankia i Banco Mare Nostrum (BMN), les úniques entitats que encara queden per vendre i que són on l’Estat ha posat més diners, es mira amb lupa. Ahir el FROB -el braç amb què l’Estat gestiona el rescat i el sanejament del sector financer- va fer públic que la fusió entre BMN i Bankia és la sortida més rendible perquè la privatització final d’aquestes dues entitats provoqui la menor pèrdua de diners públics possible.

“BMN no és un llast, hi ha hagut alguna oferta que no està malament”, va dir el ministre d’Economia, Luis de Guindos, aquest dilluns en un dinar amb periodistes, anticipant el que el FROB constatava ahir gairebé amb el mateix nivell de detall. Per arribar a la conclusió que integrar BMN a Bankia serà més rendible que vendre’l per separat, el fons assegura que els experts independents d’Analistes Financers Internacionals (AFI) han posat en una balança el que suposaria la fusió i el que es podria obtenir si es col·loqués actualment. Segons una anàlisi prèvia elaborada per Société Générale, hi ha hagut una única oferta “potencial” (que no vinculant) que valora el 100% de BMN entre 1.300 i 1.061 milions, cosa que suposaria 690 milions d’ingressos per al FROB, que en té un 65%.

El que ha fet AFI, segons explica el FROB en un comunicat, és comparar aquesta xifra amb la rendibilitat que en podria treure Bankia si l’absorbeix. D’aquesta comparació (de la qual no es detalla la metodologia) es conclou que Bankia obtindria 401 milions més i, per això, el consell del FROB va acordar ahir que aquesta seria, parafrasejant Guindos, l’opció més “eficient per al conjunt dels espanyols, que són propietaris del 65% de Bankia”.

L’objectiu és no perdre diners, o perdre’n el mínim. A hores d’ara, Bankia està valorada en uns 11.000 milions, que pujarien a uns 12.300 si es fusiona amb BMN al preu que apunta el FROB. Guindos explicava dilluns que la idea és que, un cop fusionades, se’n vagin venent paquets d’accions. Fins ara, l’Estat ha recuperat 2.000 milions amb paquets ja venuts. Amb aquestes xifres, a data d’avui amb el rescat de Bankia i BMN els espanyols recuperarien poc més de 41 euros per cada 100 euros injectats, cinc vegades més que amb CatalunyaCaixa, però un rendiment insignificant si es posa al costat dels més de 60.700 milions que ha costat el rescat.

La fusió definitiva

Com puntualitza una portaveu de Bankia, aquest no és l’anunci definitiu de la fusió, sinó la llum verda del FROB a una operació que ara s’ha de discutir als consells d’administració de cada entitat. Tot seguit, tant Bankia com BMN han de fer una anàlisi financera a fons de l’impacte que tindria la fusió. En altres paraules, com que Bankia és l’entitat amb més volum, haurà de decidir quant està disposada a pagar per BMN. Tot i que sembla difícil que la fusió no s’acabi produint, el procés que s’ha d’engegar a partir d’ara pot allargar-se més de mig any fins que la integració sigui definitiva, un temps que, a la vista de les pujades de tipus d’interès, podria jugar a favor de totes dues entitats. Després els quedarien gairebé dos anys (fins al desembre del 2019) per a la privatització definitiva.

Però, quin és l’argument de pes a favor de la fusió? El FROB recull en el seu informe el mateix que ha explicat repetides vegades Guindos: les sinergies. Després de la reestructuració, Bankia té presència principalment a Madrid, València, Àvila, la Rioja i Canàries; mentre que BMN és a Múrcia, Sevilla i Granada. Per tant, no caldria fer grans tancaments ni acomiadaments.

El Regne Unit recupera el 96% de Lloyds

El Regne Unit ha aconseguit rendibilitats molt diferents del seu procés de sanejament del sector financer. El Tresor britànic anunciava ahir que ha reduït la seva participació a menys del 3% a Lloyds Banking Group, molt per sota del 43% que va arribar a tenir entre el 2008 i el 2009. Així, el Regne Unit ja hauria recuperat prop del 96% dels 20.300 milions de lliures (24.000 milions d’euros) que va injectar a aquesta entitat.

Tot i això, l’estat britànic encara manté el 72,6% del Royal Bank of Scotland (RBS), del qual va arribar a controlar un 80%, una entitat amb la qual no està aconseguint els mateixos bons resultats que amb Lloyds, que va guanyar 2.413 milions el 2016.

Denúncia pels crèdits de Caixa Catalunya

La Fiscalia Anticorrupció ha presentat una denúncia a l’Audiència Nacional contra l’expresident de Caixa Catalunya, Narcís Serra, i 14 alts càrrecs més de l’entitat. Tots ells són investigats, segons va avançar El Periódico, per un delicte d’administració deslleial suposadament comès en haver causat un forat de 720 milions d’euros amb una quinzena d’operacions immobiliàries que van tenir lloc entre l’any 2000 i el 2007. Aquestes irregularitats van ser detectades pel FROB quan va rescatar la fusió d’antigues caixes catalanes.

La denúncia del fiscal Fernando Maldonado afirma que en aquest període la caixa d’estalvis va concedir crèdits de manera poc rigorosa.