Espanya suspèn les regles fiscals i obre la porta a més despesa pública

MadridEl govern espanyol ha decidit suspendre les regles fiscals per a totes les administracions públiques

–estat, comunitats autònomes i ajuntaments– tot el que queda del 2020 i durant el 2021. Ho ha confirmat aquest dimecres la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en roda de premsa al Congrés de Diputats. Montero ha apuntat que s'ha pres la decisió després que la Comissió Europea –que ja en el seu moment va suspendre el pacte d'estabilitat europeu– hagi aprovat estendre les clàusules de salvaguarda, és a dir, l'autorització als estats membres d'ignorar els objectius de dèficit, deute o despesa pública fins al 2021. "És una decisió sense precedents", ha reconegut.

La decisió comporta que Espanya suspèn l'objectiu de dèficit, de deute i de despesa no només de l'estat, sinó també de totes les administracions públiques i, per tant, que no s'hagi d'aplicar la llei d'estabilitat pressupostària en cas que, fruit de la crisi actual, no es puguin assolir els objectius. La mesura permet que l'executiu espanyol no hagi de presentar un camí de cara a eixugar el dèficit "perquè no hi ha objectius d'estabilitat pressupostària", ha apuntat Montero. I que, per tant, no s'hagi de votar al Congrés de Diputats. Amb tot, la ministra ha assenyalat que això no farà que es deixi de presentar en les pròximes setmanes el sostre de despesa dels nous pressupostos generals de l'Estat.

La decisió ja ha generat les primeres reaccions. El portaveu econòmic de JxCat al Congrés, Ferran Bel, ha rebut amb desconcert l'anunci de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. "No entenem què està passant", ha reconegut Bel, que ha destacat que fa tres setmanes l'executiu espanyol deia que no es podia fer i "ara es produeix". El diputat ha dit que veia "positiva" la intenció del ministeri però s'esperava a veure'n la concreció. També ha reconegut que tenia una derivada important en les arques dels ajuntaments, perquè podran gastar els seus romanents sense topar amb la llei d'estabilitat, justament el que demanava el municipalisme.

Romanents sense límits

Amb aquesta decisió, els ajuntaments podran utilitzar "sense cap problema ni limitació" els romanents (el que tenen a la caixa) durant l'any 2020 i 2021. L'única cosa que queda per concretar és de quina manera es podrà "ajudar" els ajuntaments que no hagin tingut la capacitat de generar superàvits. La titular d'Hisenda ha explicat que la decisió ha de permetre a totes les administracions tenir "la capacitat de posar tots els recursos al servei dels ciutadans", així com "mantenir unes polítiques socials i d'estímul econòmic que no es deixin ningú enrere".

"És una magnífica notícia per a Espanya", ha dit el president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), Abel Caballero, després d'un agost i un setembre calents en què el municipalisme va estar en peu de guerra perquè no tenia permís per utilitzar els recursos. Caballero ha apuntat que la decisió permetrà que alguns ajuntaments i diputacions puguin assumir una desesa que serà sufragada amb els romanents, i que des de la FEMP xifren en més de 14.000 milions d'euros.

Montero també ha confirmat que dilluns vinent es reunirà amb les comunitats autònomes al Consell de Política Fiscal i Financera. El govern espanyol hi explicarà la "taxa de referència" que les comunitats i els ajuntaments hauran de seguir a l'hora de redactar els seus pressupostos de cara al 2021, i que s'aprovarà respecte a la previsió del dèficit de l'Estat per al 2020 i 2021. A més, Montero ha avançat que es posaran a disposició de les comunitats i els ajuntaments a través del FLA les autoritzacions d'endeutament de cadascuna de les administracions.

L'austeritat europea, en pausa

La decisió d'Espanya, però, va molt lligada al camí que ha escollit Europa per fer front a la crisi econòmica derivada de la pandèmia. A diferència del 2008, el mes de març la Comissió suspenia –no derogava– les normes fiscals per primera vegada a la història. D'aquesta manera, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, anunciava la suspensió de les normes que impedien sobrepassar el 3% del PIB en dèficit públic i el 60% de deute. Això explicava que alguns països, inclosos Espanya, aprovessin mesures que implicaven un increment de la despesa pública.

La suspensió de les normes fiscals dona llum verda de manera automàtica a l'activació de la clàusula de salvaguarda de les regles pressupostàries, que ara Europa a ampliat a tot l'any 2021. Això permet que els països puguin incomplir els seus objectius fiscals i augmentar la despesa per afrontar la crisi del coronavirus.