Abel Matutes: El ‘don’ d’Eivissa

PalmaMolts el coneixen com don Abel i d’altres l’anomenen “el padrino eivissenc”, explica l’historiador i professor pitiús Maurici Cuesta. Però tant per Cuesta com per la també historiadora i exconsellera de Cultura del Govern balear Fanny Tur, l’exministre Abel Matutes és l’arquetip del cacic. Sota la seva batuta s’han aixecat desenes d’establiments turístics que esquiten la costa de l’illa. Ara aquest gegant de l’economia eivissenca ha fet una passa enrere: ha cedit la presidència del grup hoteler Palladium al seu fill, Abel Matutes Prats. Bé, més aviat és una passa al costat, perquè Palladium se separa de la propietat dels hotels i es dedicarà només a gestionar els del grup i altres de tercers. Matutes pare es manté aferrat al poder: continuarà presidint el Grupo Empresas Matutes, propietari de Palladium i dels hotels de la família.

Bona part dels edificis de la Platja d’en Bossa són de Matutes, com el famós hotel discoteca Ushuaïa, que marca el ritme de la nit i l’oci de luxe. Però el magnat també té constructores, immobiliàries, una agència de viatges, un parc aquàtic, companyies d’alimentació, ramaderia bovina i distribució de begudes, el 42% de Baleària, el 5% de Globalia... i, fins i tot, una depuradora. “Ha tingut una immensa influència econòmica, política i social sobre tot allò que passa a Eivissa, on no es pot sortir ni a fer un cafè sense donar-li negoci”, diu Fanny Tur. I el poder d’Abel Matutes no es redueix només a la pitiüsa gran: té negocis a Holanda, Sicília, el Carib, Mèxic, Jamaica, la República Dominicana i el Brasil i és un habitual de la llista Forbes dels 100 més rics d’Espanya.

El padrí del don eivissenc, Abel Matutes Torres, ja havia fet fortuna al sector naval. Va crear un entramat d’empreses i va fundar la Banca Abel Matutes un any abans que els republicans el matassin al castell d'Eivissa el 13 de setembre del 1936. Cuesta explica que això va marcar profundament l’empresari, que defineix com un ferm espanyolista, liberal de dretes i monàrquic orgullós. De fet, no es va estar de deixar petjada també en la política.

Va ser batle d’Eivissa per designació franquista al 1970. També va ser vicepresident del Foment del Turisme d’Eivissa en ple boom turístic i senador per Aliança Popular dues vegades. Un càrrec que, segons Cuesta, va guanyar-se “ficant la por al cos de la gent i lloant el turisme com a únic motor econòmic”. Diputat, eurodiputat, i tres vegades comissari europeu. També va ser ministre d’Exteriors durant el primer mandat de José María Aznar. “Temut i respectat a parts iguals, ha anat per lliure per la vida, ha mogut tots els fils possibles per aconseguir el que volia i s’ha sabut guanyar la confiança de molts”, diu l’historiador.

Robatori misteriós

La tèrbola teranyina societària que dona forma al Grup d’Empreses Matutes va aflorar durant la investigació del robatori, l’any 2013, d’una caixa forta a la seu del hòlding, en un cas que es jutjarà al juny. Mai no s’ha arribat a aclarir quina quantitat es va robar, segons explica l’ Anuari Mèdia.cat. Els silencis mediàtics de 2017. D’entrada es va notificar la desaparició de només 187.000 euros i, més tard, la xifra va créixer fins als 2,7 milions. Però la quantitat podria ser encara més alta, perquè, segons Mèdia.cat, els doblers que hi havia a la caixa eren en negre. El principal sospitós del cop és Rafael Rodríguez, que aleshores era policia nacional i, al mateix temps, cobrava un sou de 1.500 euros per vigilar la seu del grup: una feina incompatible amb la de policia que li va costar l’expulsió del cos. El cas també va destapar un dubtós vincle entre l’empresari i les forces de seguretat.

El pes del gegant Matutes va tornar a fer-se evident quan el Parlament balear va aprovar, el desembre del 2017, la polèmica “esmena Matutes” a la Llei d’urbanisme, que legalitzava una sèrie d’hotels aixecats en sòl rústic. Incorporada a proposta del PSIB, els ecologistes del GEN-GOB i formacions d’esquerra, com MÉS i Podem, es van posar les mans al cap i ho van qualificar d’“urbanisme a la carta”. Mig any després, abans que el Parlament frenàs les aspiracions del magnat i restringís l’aprofitament dels seus terrenys a la Platja d’en Bossa amb la Llei Omnibus, Matutes va amenaçar de denunciar els qui contravinguessin els seus interessos i va dir que costaria indemnitzacions milionàries. Al final no se’n va sortir.

Contra els ecologistes

La indignació contra Abel Matutes havia tocat sostre uns anys abans, durant les expropiacions de l’autopista d’Eivissa, un projecte elogiat pel don i que el 17 de febrer del 2006 va fer sortir 20.000 eivissencs al carrer. Denunciaven que el procés d’expropiació de cases i terres era ple d’“irregularitats”: no només pel sobrecost -26 milions d’euros per quilòmetre que van hipotecar la Comunitat-, sinó també pels errors en la qualificació urbanística dels solars afectats. El Parlament els va donar la raó i l’Audiència Nacional ho investiga. Un any abans, el GEN-GOB ja havia denunciat el grup perquè creia que el Pla territorial recollia disposicions fetes a mida per als projectes urbanístics firmats abans per les empreses Matutes. La Fiscalia ho va investigar com un cas de corrupció, però, vuit anys després, l’Audiència Provincial el va arxivar. A més, l’empresari va denunciar els ecologistes per danys morals i d’imatge reclamant-los 600.000 euros i una disculpa pública, tal com va explicar el Diario de Ibiza. Aquesta vegada tampoc va guanyar.