Clàusules terra: la banca decidirà
El PP i el PSOE pacten una solució que permet a les entitats decidir a qui ofereixen l’acord extrajudicial
Madrid / Barcelona“El govern no pot fer-hi més”, sentenciava ahir el ministre d’Economia, Luis de Guindos, des de Davos i després que el PSOE anunciés que permetrà la tramitació de la solució extrajudicial per retornar els diners als afectats per les clàusules terra. El ministre assegura que no pot fer-hi més perquè el decret llei que té previst aprovar aquest divendres acaba donant als bancs la potestat de decidir a quins usuaris ofereixen la possibilitat d’arribar a un acord extrajudicial i a quins no.
Inicialment, el PSOE es penjava ahir la medalla d’haver arribat a un acord que “obliga els bancs a comunicar a tots els usuaris afectats per les clàusules terra que s’estableix aquest procediment per reclamar sense haver d’anar als tribunals”, segons afirmava el portaveu d’economia dels socialistes al Congrés, Pedro Saura.
Però faltava la lletra petita. El decret llei al qual ha tingut accés l’ARA i que el govern de Mariano Rajoy aprovarà previsiblement divendres gràcies a l’abstenció socialista permetrà que quan l’entitat consideri que la devolució no és procedent en comuniqui al client els motius. Així doncs, si l’entitat considera que aquella clàusula no és abusiva a l’usuari no li quedarà més remei que anar als tribunals. Entitats com el Banc Sabadell o el BBVA sostenen que les seves clàusules no són opaques o que l’usuari en tenia coneixement.
Des del ministeri d’Economia justifiquen aquesta decisió argumentant que es tracta d’un conflicte entre particulars i que el govern no pot establir per llei un criteri general que obligui tots els bancs a retornar els diners, perquè bancs i particulars han de tenir la llibertat de recórrer a la via judicial quan ho considerin oportú. Insisteixen, però, que el govern de Rajoy aprovarà un mecanisme “que incentivi l’acord fora dels tribunals i perquè les entitats ofereixin quantitats raonables”.
Però precisament aquest punt de la comunicació obligatòria, que segons el PSOE ha sigut clau per optar per l’abstenció, és el que l’ADICAE, l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances, considera “ambigu”. El president d’aquesta associació, Manuel Prados, explica que durant l’última setmana l’associació s’ha reunit amb els grups de l’oposició perquè incloguessin algunes de les seves reclamacions a la iniciativa, però confessa que, a hores d’ara, el text presenta ambigüitats que “recorden a l’arbitratge del cas de les preferents”.
Segons Prados, Guindos ha cedit a la pressió dels bancs, que, sovint, prefereixen individualitzar els casos per retardar o neutralitzar la devolució dels diners.
A més, un altre dels motius que ha portat els socialistes a l’abstenció és, segons va explicar Saura, que s’assegura la devolució total dels interessos de demora. A més, es manté el període inicial de tres mesos establert com a màxim perquè el consumidor recuperi els diners i prioritàriament en metàl·lic. No obstant això, també podria passar que s’arribés a un acord per amortitzar deutes o reduir els interessos en altres préstecs o la hipoteca vigent. En aquest cas, Saura va assegurar ahir que es formalitzarà en un procediment a part amb un període mínim de 15 dies perquè el consumidor pugui valorar l’oferta.
Sense recàrrecs fiscals
Com ja havia anat introduint el mateix ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, l’acord també passa perquè no hi hagi recàrrecs fiscals en el cobrament dels anomenats interessos de demora. Segons l’esborrany, els ingressos de la devolució, ja siguin en efectiu o per altres vies, queden exempts de tributar en l’IRPF. Sí que s’haurà de declarar en aquest impost el que l’usuari s’hauria deduït pagant la hipoteca.
Un altre dels punts polèmics són els costos judicials. Si no s’arriba a un acord i l’usuari aconsegueix via tribunals una quantitat superior o igual que la que ofereix el banc, serà l’entitat qui afronti les despeses. En cas contrari, els bancs no hauran d’assumir els costos. Per garantir que totes les parts compleixen, es crearà una comissió de seguiment que, segons Saura, inclourà consumidors i representants dels advocats, però que no queda detallada a l’esborrany. Del document també es desprèn que el govern preveu estendre un procediment similar en altres conflictes similars en contractes hipotecaris.
Segons Saura, fins ara no s’havia arribat a un acord perquè els textos que proposava el govern “eren desequilibrats en favor de les entitats financeres”. Aquesta vegada l’acord, que s’havia retardat dues vegades, sembla definitiu perquè fins ara l’oposició no s’havia pronunciat i sempre havia sigut el govern qui feia l’anunci. Tot i això, Guindos ja va deixar clar ahir que queden “alguns serrells” per perfilar.
LES CLAUS
1. Serà obligatori per als bancs el procediment extrajudicial?
La qüestió va retardar l’anunci del mecanisme extrajudicial per part del govern, i finalment la banca sí que estarà obligada a donar resposta als usuaris si hi ha reclamacions, però no a activar automàticament la devolució si consideren que la clàusula no és abusiva.
2. Què comporta per als bancs?
Segons l’esborrany que es va fer públic ahir, les entitats han de comunicar l’existència de la via extrajudicial als clients i calcular la quantitat que s’ha de retornar si ho reclamen. Tot i això, poden decidir no fer cap oferta i forçar el client a anar als tribunals.
3. Aquesta decisió tindrà alguna mediació?
No.
4. Què passa si el client va als tribunals i se li ofereix una quantitat menor a l’oferta pel banc?
Que hauran d’assumir els costos processals. En cas contrari, però, seria el banc qui hauria de pagar.
5. Quant trigaran a cobrar els que optin per la via extrajudicial?
Cobraran en un màxim de tres mesos i majoritàriament en diners, tot i que el decret preveu l’opció d’arribar a altres acords per cobrar els diners en forma d’altres compensacions com ara amortitzacions o reduccions d’interessos.
6. Què critiquen les entitats?
Que els bancs acaben decidint qui va a judici i qui no. El mecanisme extrajudicial per compensar els preferentistes de Bankia va tenir un defecte similar, però aleshores era KPMG qui feia l’arbitratge i decidia. La figura era polèmica perquè KPMG, a més, defensava Bankia als tribunals.