La facturació de les empreses millora però segueix a nivells de l'anterior crisi
L'activitat empresarial puja un 16% al juny en comparació amb el maig
BarcelonaL'activitat empresarial continua millorant, però es manté a nivells molt similars als registrats en l'anterior crisi. Al juny, la facturació de les empreses espanyoles va créixer un 16,7% en relació al mes anterior, però en comparació amb un any enrere registra una caiguda del 19,2%, segons l'índex de xifra de negocis publicat aquest dilluns per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Concretament, els ingressos de les empreses es troben al mateix nivell que els anys 2010 i 2011.
En termes interanuals, doncs, la caiguda és més lleu que la registrada a l'abril i al maig, quan el volum de negocis de les companyies espanyoles es va desplomar, respectivament, un 40% i un 30,7% en comparació amb un any enrere, però segueix demostrant l'abast quasi sense precedents de l'actual recessió econòmica. "Estem millor que al maig, però lluny del nivell d'abans de la pandèmia", assegura Oriol Amat, degà de la Barcelona School of Management de la UPF i catedràtic d'economia.
En efecte, les dades suposen una millora a curt termini, una tendència que ja s'havia iniciat al maig, quan van començar les polítiques de desconfinament després de l'aturada de tota l'economia espanyola –amb l'única excepció de les activitats essencials– coincidint amb la fase més dura de la pandèmia, durant la Setmana Santa.
Malgrat la patacada a nivell interanual, al maig la facturació empresarial a Espanya ja va créixer un 15,2% en comparació a l'abril, cosa que no havia passat en els dos mesos anteriors. Les dades del juny, doncs, confirmen l'evolució positiva per a l'activitat empresarial un cop passat el període més dur de restriccions.
Per sectors, tots van experimentar increments de la facturació respecte al mes anterior. El comerç, un dels més afectats pels tancaments obligats durant l'estat d'alarma, va remuntar un 19,6% al juny en relació al maig, mentre que activitats com els subministraments d'aigua, energia o gestió de residus quasi no van variar perquè havien caigut molt menys durant aquells dies.
Amat creu que la incipient recuperació concorda amb altres indicadors econòmics, el més fiable dels quals, assegura, és el nombre de treballadors afectats per expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO). En aquest sentit, mentre que al conjunt de l'Estat el total d'afectats per un expedient temporal van superar els 3,3 milions a finals d'abril, el dia 7 d'agost ja havien baixat per sota del milió, i entre aquests, havia augmentat el percentatge de treballadors amb un ERTO parcial. "Els ERTO són la prova del nou i la demostració que les empreses recuperen l'activitat", indica.
No obstant, Amat també opina que “mentre no sortim del coronavirus" l'economia no tornarà als nivells de finals de l'any passat. En aquest sentit, recorda que alguns organismes, com ara la Cambra de Comerç, preveuen que caldrà "un any i mig per recuperar-se" des del moment en què el virus estigui controlat.
A més de l'índex de xifra de negocis de l'INE, ahir el Col·legi de Registradors va publicar les xifres de creació de noves empreses a Catalunya i Espanya del juliol, que confirmen tant la tendència de millora en relació amb la primavera com la duresa de la crisi.
A Catalunya es van crear 1.389 noves societats mercantils, un 10,9% menys que el juliol del 2019, mentre que a Espanya la reducció va ser del 3,4%, amb 7.659 companyies de nova creació. A nivell català, la xifra suposa una caiguda important, però alhora una notable millora en comparació amb l'abril i el maig, quan es van constituir 198 i 610 noves empreses, respectivament. Al Principat, també es van incrementar un 12,2% els concursos de creditors.
Dependència exterior
En particular, la pandèmia està afectant els sectors més exportadors, que depenen de la reactivació dels mercats internacionals, encara molt tocats per la pandèmia. Tot i així, hi ha un dels motors econòmics que menja una mica a part que és el turisme i que, a més de ser intensiu en mà d'obra, afecta directament altres sectors.
“Si el turisme punxa, hi ha subsectors a l'agricultura o a la indústria que en depenen”, comenta el catedràtic. Per exemple, la venda de productes alimentaris depèn en gran part de l'hostaleria i la restauració, mentre que la indústria dels transports (autocars, cotxes de lloguer, aviació) o de la cultura també tenen una connexió directa amb l'arribada de visitants. Malgrat això, “cal diferenciar entre el turisme interior i el de costa”, explica Amat. Aquesta temporada, el primer –comenta– "potser no es troba en plena ocupació, però quasi hi arriba gràcies al turisme nacional", mentre que les empreses de zones de sol i platja estan patint molt més per la baixa presència de visitants estrangers.