Adeu definitiu a l'impost extraordinari a les energètiques

MadridEl gravamen extraordinari del govern espanyol al sector energètic ha arribat aquest dimecres al seu punt final. Aquesta, però, és la crònica d'una mort anunciada. A finals de desembre, quan l'executiu central va aprovar prorrogar-lo per complir amb les exigències dels socis d'esquerra –ERC, EH Bildu i el BNG–, no tenia garantit el suport ni de Junts ni del PNB de cara a la seva convalidació al Congrés dels Diputats.

I el dia D ha arribat avui. El Congrés dels Diputats ha tombat mantenir el gravamen. La posició dels nacionalistes catalans i bascos no ha canviat i hi han votat en contra. Això, no només ha suposat la segona derrota parlamentària de la jornada (tampoc ha prosperat el decret òmnibus pels vots en contra de Junts i el PP), sinó també el descarrilament definitiu d'aquesta figura fiscal. La votació ha coincidit justament amb la tradicional trobada del president espanyol, Pedro Sánchez, amb alguns dels alts directius de l'Íbex-35 al Fòrum de Davos, entre els quals hi ha els de les companyies energètiques. La relació entre la Moncloa i el sector es va tensionar amb l'impost.

Sense majoria al Congrés

"El vot és no", afirmava el portaveu del PNB al Congrés dels Diputats, Aitor Esteban, fa uns dies. A ulls del líder jeltzale, el gravamen extraordinari al sector energètic "trenca amb el principi de relacions amb les comunitats forals, tant amb la comunitat autònoma basca com amb Navarra". Com que és un gravamen i no un impost, les hisendes forals no el poden gestionar o recaptar. En el cas de Junts, els de Carles Puigdemont han argumentat que donar llum verda al gravamen suposa posar "en perill" les inversions a Catalunya, en concret al Camp de Tarragona, com ha amenaçat amb fer Repsol. Els juntaires s'han fet seves les crítiques de l'energètica que presideix Antoni Brufau i exigien fortes deduccions fiscals vinculades a la descarbonització.

L'executiu espanyol va prorrogar aquesta figura fiscal perquè així garantia que els socis d'esquerra votaven a favor de la reforma fiscal. Ara, sense aquest gravamen, ja està estudiant com triar endavant l'equiparació fiscal del dièsel amb la gasolina, tal com s'ha compromès amb Brussel·les a canvi del cinqué pagament dels fons europeus.

2.808 milions en dos anys

Aquest gravamen es va aprovar l'any 2022 juntament amb l'impost extraordinari a la banca, que sí que s'ha mantingut. Amb el seu descarrilament, les empreses afectades (Repsol, Iberdrola, Endesa, Naturgy i Moeves, antiga Cepsa) se salven de pagar pels ingressos obtinguts el 2024 (la liquidació es fa l'any següent, per tant, aquest 2025), que es començaran a conèixer aquest pròxim mes de febrer, quan presenten els resultats anuals. El 2023, pels ingressos del 2022, el ministeri d'Hisenda va recaptar 1.644 milions d'euros per aquest tribut, mentre que aquest 2024 les companyies energètiques han liquidat 1.164 milions, un 29,2% menys.