Adeu a l’efectiu? Un 45% dels illencs ja té Bizum

PalmaProp de la meitat dels illencs ja té instal·lada i fa servir Bizum, l’aplicació de pagament digital més popular que hi ha a l’Estat. L’exitosa empresa ha confirmat aquesta xifra a l’ARA Balears, i també la progressió impressionant d’aquest sistema, que en un sol any ha crescut un 22% a les Balears. La massiva implantació de Bizum té molt a veure amb els joves: un 88% dels espanyols que tenen entre 25 i 34 anys l’utilitza, i ho fa també un 80% dels que tenen entre 35 i 44 anys. Per si hi ha dubtes de l’abast d’aquest nou sistema de pagament, basta observar que una de cada quatre persones d’entre 65 i 74 anys també el té al seu mòbil.

Si amb la targeta bancària ja havia començat a minvar l’ús tradicional dels doblers en efectiu, l’arribada de sistemes com Bizum i els pagaments mitjançat el mòbil gràcies a la tecnologia NFC estan capgirant les transaccions entre particulars, i també la seva relació amb els comerços. “La gent jove s’aixeca i es dutxa amb el mòbil. Venen a sopar al restaurant set persones i cadascú paga allò que li pertoca, encara que sigui un euro i mig. Ho han normalitzat completament i nosaltres, per descomptat, no hem pogut fer altra cosa que adaptar-nos-hi”, explica l’empresari i president de PIMEM Restauració, César Amable.

La restauració, i els petits i mitjans empresaris en general, han vist com els doblers en efectiu han anat desapareixent progressivament, si bé encara el 70% dels espanyols fa servir metàl·lic cada dia, segons les dades del Banc d’Espanya. Això sí, amb imports globals que són la meitat del que es mouen mitjançant sistemes digitals. “La pandèmia hi va influir molt perquè es volia evitar l’ús de doblers per prevenció sanitària. Va ser un impuls encara més gran per als pagaments digitals, que ja venien amb força per la gran quantitat d’opcions que ofereixen i la comoditat que suposen”, explica l’economista i màster en fiscalitat internacional Pau Monserrat.

Si cada vegada hi ha menys doblers en efectiu, i avui dia un cafè ja es paga amb el mòbil, amb una transparència total d’aquest ingrés en els comptes de l’empresari, hi ha una pregunta que ens ve ràpidament al cap:què passa amb els doblers negres?Perquè, certament, part de la caixa era un matalàs que permetia tenir una mica de marge respecte del control fiscal per a un bar o un restaurant. “Això està passant a la història. Tots els programes de gestió de pagaments digitals que tenim han d’estar homologats per Hisenda. Si ets un petit empresari, reps una inspecció i dius que no mous molt, que no tens cap sistema, et recorden que vas rebre una subvenció, la famosa del kit digital, que t’ha permès instal·lar un software aprovat per l’Agència Tributària. En poques paraules, la subvenció del kit és una manera d’estrènyer i controlar els petits”, explica César Amable.

“Petits empresaris, comerciants, i els mateixos treballadors que fan servir aquestes aplicacions ja no s’escapen d’un control altíssim per part de l’Administració. En aquest rang, que podríem denominar de petita escala, el control cada vegada és més gran. Aquí els doblers negres passaran a ser anecdòtics”, assegura Pau Monserrat. En la mateixa línia, el president del sindicat de tècnics del Ministeri d’Hisenda (GESTHA), Carlos Cruzado, es mostra a favor de la implantació de sistemes de pagament electrònic “perquè evidentment deixen rastre i ofereixen transparència a les operacions entre particulars i els pagaments que es fan a comerços. Però ara mateix el problema fiscal a Espanya és un altre: l’evasió dels grans moviments de capital per part de particulars i corporacions”, assenyala.

De fet, Cruzado recorda que “els informes que es fan en l’àmbit internacional retraten perfectament com grans corporacions fan servir fórmules per esquivar les obligacions tributàries, i també individus amb grans rendes”. “El nostre sindicat ha demanat més mitjans des de fa anys, per poder rastrejar millor, més eines i menys limitacions a la nostra feina, però és prou clar que no acaba d’interessar”, lamenta. Segons el president de GESTHA, “l’exemple que donen alguns empresaris o personatges famosos és molt important per a la societat”. “I sovint veim que després d’una llarga investigació s’arriba a un acord prejudicial que acaba amb una multa sovint poc significativa”, conclou.

Més B a llocs turístics

Tot i que els mitjans digitals de pagament estan influint en la minva de l’ús dels doblers en B o negres, d’acord amb informes de diferents organismes, com el mateix sindicat GESTHA, les zones turístiques encara conserven una tradició important d’ús d’efectiu i d’operacions al marge del control oficial.

Segons el darrer estudi d’aquest sindicat, que ja té nou anys d’antiguitat, l’economia submergida és més d’un 20% del PIB de les Balears. “Segurament ha baixat el global, però és evident que a les zones amb molta activitat de serveis, l’ús d’efectiu i aquestes pràctiques són percentualment més significatius que a altres indrets amb models econòmics diferents”, confirma el president de GESTHA.

El futur està per escriure, però, en contra del que es pugui pensar en comprovar com avancen els pagaments digitals, l’economia submergida no desapareixerà. “Europa lidera la lluita contra les pràctiques d’evasió fiscal i, tot i això, hi ha veritables trames internacionals que evidentment només poden funcionar perquè els estats no s’acaben d’atrevir a ficar-hi mà”, reflexiona Pau Monserrat. “Mentre que els particulars i els petits empresaris estan cada vegada més collats, la facturació entre societats que fan les grans corporacions, cercant declarar després on hi ha més tracte fiscal favorable, és una pràctica completament habitual”, sentencia l’economista.

Segons aquest expert en tributació internacional, un dels embornals més importants dels doblers negres a Europa és precisament el sector immobiliari, i les Balears en són un bon exemple. “Queda clar que, mentre que les petites operacions cada dia són més transparents, a les operacions immobiliàries encara hi ha un gran marge per moure doblers negres. I es fa. En part perquè és una activitat sotmesa a una gran pressió fiscal, però també per les facilitats que hi ha per declarar una quantitat i pagar-ne més en realitat”, explica Monserrat.

Aquesta reflexió la comparteix Joan, un assessor d’inversions amb despatx a Palma que demana no ser identificat per motius de secret professional. “A Europa, oficialment hi ha una lluita contra el frau fiscal i contra l’evasió, però a la majoria d’operacions immobiliàries importants hi ha una part que s’oculta a l’administració tributària. És un fet que sabem tots, i que ja forma part d’aquest sector. En el fons és una manera de pagar menys, perquè la fiscalitat sobre compravendes no és baixa, i quan l’operació és entre particulars, sol ser habitual pagar-ne una part en B”, confirma l’assessor.

Sembla més probable que l’impacte de la progressiva digitalització dels pagaments elimini els doblers negres a les transaccions petites entre particulars i a les operacions amb el petit comerç físic, però no en el cas de les grans operacions. “Bizum et limita molt clarament les quantitats que pots pagar, hi ha tota una regulació, i és evident que aquesta classe d’aplicacions no són per resoldre compravendes de pisos i cases com les que es fan a les Balears, amb molta participació d’estrangers. Aquí el món digital no hi té cap impacte”, conclou l’assessor immobiliari que ha atès l’ARA Balears al seu despatx.