Renfe ja no està sola en l'alta velocitat
SNCF i Air Nostrum competiran amb l'empresa pública espanyola per l’AVE a partir del 2020
MadridEl monopoli de Renfe amb els trens d’alta velocitat a Espanya té els dies comptats. Dos operadors nous competiran amb Renfe per explotar les línies amb més passatgers de l’AVE a partir del desembre del 2020. Són SNCF –l’operadora pública francesa– i el consorci integrat per l'aerolínia valenciana Air Nostrum i l’operadora pública italiana Trenitalia. Adif ha preadjudicat aquest dimecres a les dues noves operadores i a Renfe els serveis de transport de viatgers de les tres principals línies d’alta velocitat de la xarxa estatal espanyola: la que va de Madrid a Barcelona, la que uneix Madrid amb València i la que va des de la capital espanyola fins a Màlaga i Sevilla.
La liberalització del sector dels transport de passatgers, impulsada per la Unió Europea, revolucionarà l’AVE. Per primera vegada hi haurà competència. Adif calcula que amb l'entrada de competidors l'oferta comercial de l’alta velocitat augmentarà un 65% i els preus es reduiran. “Es tracta d’una fita que repercutirà en un ús més intens de la xarxa AVE, que generarà més opcions de mobilitat i millors preus”, ha resumit la presidenta d’Adif, Isabel Pardo. “És de sentit comú que s'abaixin els preus”, ha assegurat. Adif no s’atreveix a fer una estimació de la reducció de preus perquè depèn en bona mesura dels plans de negoci dels tres operadors, que són confidencials, però creu que les companyies imposaran polítiques “més o menys agressives” per atreure viatgers.
De fet, Renfe ja ha anunciat que impulsarà a partir de l'abril del 2020 un AVE low cost a la ruta Madrid-Barcelona amb descomptes de fins al 40% en el preu del bitllet, que actualment se situa en una mitjana de 52 euros. D'aquesta manera, Renfe s'avança a la guerra de preus que pot suposar l'arribada dels nous operadors a partir del desembre de l'any vinent.
Entrada de la competència esglaonada
L’entrada de competidors es farà de manera esglaonada. En una primera fase, el 14 de desembre del 2020, començarà a operar SNCF (que a Espanya ho farà amb la marca Rialsfera). Air Nostrum - Trenitalia no entrarà al mercat ferroviari espanyol fins un any després, el gener del 2022. Tampoc ho faran tots amb el mateix volum de trajectes. Adif ha adjudicat tres paquets: Renfe podrà operar un màxim de 100 freqüències diàries repartides en les tres línies d’AVE, Air Nostrum - Trenitalia operarà un màxim de 16 trens al dia i SNCF només tindrà assignades cinc freqüències diàries. Renfe, l’operador amb més capacitat, continuarà sent la principal empresa que explota el servei, però per primera vegada no serà l’únic.
Segons la presidenta d’Adif, el procés per triar les operadores s’ha fet amb “transparència, objectivitat i no discriminació”. Tres companyies més optaven a entrar al mercat ferroviari d’alta velocitat: l’andalusa Eco Rail, el consorci format per Talgo, Globalia i Trilantic, i el grup format per Globalvia i Moventia. Però Adif ha optat per deixar en mans de grans companyies públiques europees el transport de viatgers de les línies d’alta velocitat.
Amb la liberalització del sector i l’entrada de nous operadors, Adif preveu augmentar en 2.000 milions d’euros els seus ingressos anuals durant els pròxims deu anys gràcies als cànons que l’administrador ferroviari estatal cobra als operadors per l’ús de les infraestructures ferroviàries. L’augment dels ingressos permetrà rendibilitzar més ràpid les inversions milionàries que s’han fet en l’alta velocitat espanyola, uns 51.000 milions d’euros. “La liberalització constitueix una gran oportunitat per impulsar l’ús de la xarxa, una de les millors del món, però que encara no ha arribat al grau d’ús que correspon a la seva capacitat”, ha destacat la presidenta d’Adif. La xarxa d’AVE a l’Estat és la segona més gran de tot el món i la més llarga d’Europa.
Reducció del cànon d'Adif
El sector viu pendent de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC), que té en el seu punt de mira els cànons o peatges que cobra Adif a les operadores perquè els considera massa elevats. Al juny va demanar a l’administrador ferroviari que “modifiqués en profunditat” els cànons aprofitant el desembarcament de noves operadores, de manera que puguin abaixar els preus dels bitllets i se’n puguin beneficiar els usuaris.
La CNMC va arribar a obrir al març un expedient sancionador a Adif i Adif Alta Velocitat per, presumptament, haver inflat en uns 43 milions el cànon. El regulador havia advertit a Adif que el càlcul i la fixació del cànon que havia fet "no s'ajustava a la regulació vigent", però el gestor ferroviari no va fer cas de l'advertència.