El poder adquisitiu dels treballadors no s'ha refet de les dues últimes crisis
Els sous dels empleats rasos van créixer un 8,8%, mentre que els dels càrrecs intermedis van caure un 3,8%
BarcelonaEncara que el 2023 els sous dels treballadors van créixer a un ritme més intens de l'habitual, això no va ser suficient per recuperar la pèrdua de poder adquisitiu que arrosseguen de les últimes dues crisis. És la lectura que en fa l'informe d'evolució salarial que han presentat aquest dimecres la consultora ICSA i l'escola de negocis Eada.
La signatura de nous convenis amb millors condicions i l'augment del salari mínim interprofessional (SMI) són en part responsables de l'increment del 8,8% registrat l'any passat en les remuneracions dels empleats rasos. Aquest col·lectiu va ser el que va notar un increment salarial més fort, tot i que el repunt acumulat en la inflació des del 2007 (36,1%) fa que totes les categories laborals siguin ara més pobres en comparació amb 16 anys enrere.
Malgrat que l'anterior edició d'aquest informe destacava com els càrrecs intermedis havien resistit millor la pèrdua de poder adquisitiu, enguany la situació ha canviat i els sous d'aquests professionals han caigut un 3,8%. "En moments d'incertesa o de recessió aquests són els primers que es veuen afectats salarialment. També pot ser que les seves funcions s'hagin distribuït entre altres empleats a través de la promoció interna, però amb un salari inferior", ha remarcat David Suárez, director de l'àrea d'estudis d'ICSA. Encara que l'estudi no en quantifica l'impacte, els seus autors també han suggerit que aquestes posicions, amb més qualificació, poden ser les més afectades per la implantació de la intel·ligència artificial en els pròxims anys.
Pel que fa als sous dels directius –un debat que ha tornat a estar d'actualitat per les declaracions de la líder de Sumar, Yolanda Díaz, sobre les generoses retribucions dels grans executius–, van augmentar un 3,29% l'any passat. Segons aquest informe elaborat amb més de 80.000 dades salarials, els càrrecs més alts dins d'una empresa cobren de mitjana 88.347 euros bruts anuals, mentre que els comandaments intermedis guanyen 43.062 euros i els empleats rasos se n'enduen 26.406.
'Sorpasso' de la indústria
Entre els sectors més ben pagats, la indústria va fer el sorpasso a la banca i les assegurances i es va convertir en l'activitat amb millors remuneracions per als treballadors de base, amb un sou mitjà de 30.171 euros. En canvi, les finances es van mantenir com la feina més lucrativa per als càrrecs intermedis (49.040 euros) i els professionals amb responsabilitats a la direcció (94.124 euros).
"També observem que en funció de la mida de l'empresa, a les petites i mitjanes els increments salarials són superiors als de les grans companyies", ha explicat Suárez. Aquest efecte s'explica perquè és més habitual que les multinacionals paguin per sobre dels convenis sectorials o en tinguin un de propi, i per tant no els afecten tant les negociacions de noves taules salarials.
Madrid i Catalunya es mantenen com les comunitats autònomes on es cobra més de tot l'Estat, però els autors han remarcat l'aparició sorprenent d'Astúries en la tercera posició del podi (per a càrrecs intermedis i directius), fet que atribueixen a la necessitat d'oferir sous més alts per atreure treballadors de fora davant l'escassetat de perfils.
