Aigua gratis i preus amb IVA: aquests són els teus drets en bars i restaurants
El cost de tots els suplements ha d'estar degudament indicat a la carta
BarcelonaL'estiu és l'època de l'any en què el sector de la restauració té més feina, tant per l'arribada de turistes com per les vacances i el bon temps, que afavoreixen el consum de les famílies en oci. La massificació en algunes zones del país, però, pot portar que alguns establiments no compleixin alguns dels requisits exigits per la llei sobre la informació i els serveis que proporcionen als clients, per la qual cosa cal tenir clars quins són els drets dels consumidors quan seuen a menjar en un bar o un restaurant.
En els últims anys, a més, hi ha hagut algun canvi en la legislació. L'exemple més recent és el de l'aigua. Des del mes d'abril passat, amb l'aprovació al Congrés d'una nova llei sobre residus, tots els bars i restaurants d'Espanya tenen l'obligació d'oferir gratuïtament als clients aigua de l'aixeta, una pràctica plenament normalitzada en molts països d'Europa però que a l'Estat encara no estava implantada. Així doncs, si no es vol pagar per una ampolla d'aigua es pot sol·licitar igualment als cambrers un got o una gerra sense cap cost.
El que sí que poden cobrar els establiments és el gel de les begudes, per exemple, en refrescos, la qual cosa dona aire als restauradors davant l'escassetat de gel de les últimes setmanes. Ara bé, caldrà que aquest cost addicional estigui especificat de manera ben visible a la carta o a les pissarres de preus, en el cas dels locals que en tenen. El mateix passa amb la llet del cafè amb llet o dels tallats. Si tenen preus diferents que un cafè sol –com és habitual a la majoria d'establiments–, també ha d'identificar-se'n el cost a la carta.
De fet, aquesta obligació s'aplica a qualsevol recàrrec, tal com recorda l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) en un document sobre despeses ocultes o abusives a la restauració. Els preus de tot el que es cobri, doncs, han de ser clars i visibles per al client, i la llista de preus ha de ser sempre completa. És a dir, no se'n poden amagar alguns.
Això també inclou els plats de fora de carta –normalment estacionals–, que hauran de tenir els preus especificats en algun lloc o els haurà d'explicar el cambrer als consumidors. Així mateix, els preus que depenen del mercat –per exemple, marisc o peix fresc– hauran d'indicar el cost per un pes de referència, com ara 100 grams o un quilo.
Suplements ben indicats
Un element habitual que sovint es cobra mig d'amagat són el pa o els aperitius per picar que els cambrers porten sense avisar –cacauets o altres snacks– i que alguns clients poden pensar que són una gentilesa de l'establiment. En alguns casos no es cobren, però en d'altres sí, depenent del negoci. Així i tot, si es tracta del segon cas, cal que el preu estigui inclòs a la carta. Si no els volem pagar, l'OCU recomana preguntar i assegurar-se que són gratis abans de menjar-nos-els, ja que un cop consumits la normativa permet al restaurant cobrar-los.
Aquesta claredat també s'ha d'aplicar en cas de discriminació de preus per seure en una terrassa exterior. Cobrar de més pel servei a una terrassa és totalment legal, però també ha de quedar clar a la llista de preus. Passa el mateix amb els suplements dels bars que cobren més als clients que s'entaulen en lloc de consumir a la barra.
Així mateix, el preu que hi aparegui ha de ser el preu final a pagar per part del consumidor, amb tots els impostos inclosos. Això vol dir que un restaurant que no inclogui l'IVA als preus de la carta està incomplint la normativa.
Prohibit cobrar per una reserva
En general, els comportaments fraudulents són una petita excepció, però es poden donar. Durant els mesos amb més restriccions d'aforament als locals a causa de la pandèmia, es van registrar casos puntuals de restaurants que cobraven als clients un extra per reservar una taula, una pràctica que no és legal.
No obstant això, els restauradors sí que tenen dret a cobrar per avançat una paga i senyal al client que reservi una taula, especialment si es tracta de reserves per a moltes persones que requereixen al negoci una planificació. La normativa, però, obliga els negocis a descomptar aquests diners pagats amb antelació de la factura, de manera que al final els clients només paguen el que toca pel menjar i el servei, sense cap costa addicional per la reserva.
Si finalment la reserva s'anul·la a última hora o els clients no es presenten a l'àpat, només podran reclamar que el local els retorni la paga i senyal si demostren que han cancel·lat per una causa de força major, com ara una malaltia o un accident.