Airbnb no té temporada baixa a Mallorca: 82.000 places actives a l’hivern

Palma82.000 places a Mallorca en plena temporada baixa. Aquesta és l’oferta que ara mateix hi ha a disposició dels clients al web d’Airbnb, la plataforma líder del mercat del lloguer turístic. Es tracta d’un volum que pràcticament es pot dir que iguala la capacitat que té l’oferta hotelera tradicional durant el mes de desembre, ja que de les seves 300.000 places només un 30% resta obert ara a l’illa. Aquestes dades provenen d’una anàlisi feta anunci per anunci a càrrec d’un tècnic de la plataforma Dins Airbnb exclusivament per a l’ARA Balears, i confirmen l’enorme capacitat d’allotjament que té aquesta indústria, que continua en bona mesura fora de control, com es demostra en el cas de Palma. A la capital balear està prohibit el lloguer turístic a pisos, i en ple hivern Airbnb hi té 1.500 anuncis, amb una capacitat total de 5.843 places, majoritàriament a habitatges plurifamiliars que s’ofereixen impunement.

Representen aquestes 82.000 places el total de l’oferta? Una resposta per escrit d’Airbnb afirma que no pot aportar informació sobre el nombre d’habitatges que ofereix a l’illa. La resposta de la plataforma a l’ARA Balears s’ha limitat a un correu electrònic: “Pel que fa a les dades sol·licitades, no disposam d’informació per compartir, i tampoc d’un portaveu específic”.

Per la seva banda, la patronal del sector, Habtur, calcula que ara mateix no hi ha més d’un 40% o 45% del total de les cases obertes, segons explica la gerent d’aquesta associació, Maria Gibert. Va més enllà Jaume Adrover, del col·lectiu Terraferida, quan recorda que en temporada alta ja se superen les 100.000 places i, per damunt de tot, destaca la manca d’informació i de control d’un fenomen “que ha superat l’Administració, que no té interès ni ganes de saber què està passant. La xifra és encara superior, perquè es declara una cosa a la llicència –aquells que la tenen–, però després els anuncis sovint posen més capacitat, i aquesta és la realitat. Lamentablement, el principal problema és que l’Administració és incapaç de fer quelcom tan senzill com mirar què i on s’anuncia cadascú i anar a comprovar si té llicència”, critica.

De l’anàlisi feta per a l’ARA Balears per l’expert en anàlisi de la plataforma del lloguer turístic, el fitxer que més crida l’atenció és el de Pollença. Més de 13.000 places de lloguer vacacional hi estan actives a l’hivern, això per a una població de 16.000 habitants. Fins a 2.291 cases i apartaments de lloguer turístic que són avui dia la principal font d’ingressos i d’ocupació del terme municipal, i que han transformat completament Pollença i la seva forma de vida. Actualment aquest municipi és un dels més cars de Mallorca a l’hora d’accedir a un habitatge, ja sigui en propietat o de lloguer. “Es evident que la causa és aquest model d’ús de les propietats familiars com a allotjament turístic. Fa impossible que la gent jove a Mallorca pugui pensar a comprar una propietat. La gent avantposa el rendiment monetari que pugui treure d’un habitatge. Hi ha estudis que confirmen que Airbnb i la resta de plataformes fan pujar el preu, però ells ho neguen, evidentment” diu Adrover. També és cert que la rendibilitat d’aquesta activitat a indrets com Pollença demostra que és la mateixa societat la que ha abraçat el lloguer turístic, i no sembla que faci comptes d’amollar-ho.

Igualment, al municipi amb més lloguer turístic de les Balears queda palès com la rendibilitat d’aquesta activitat ha animat la construcció en sòl rústic. “És on s’escampa molta d’aquesta oferta. A tots els carrers de tots els pobles de Mallorca hi ha cases que es lloguen. Són eines per estendre el model turístic a tot el territori, i en el cas del sòl rústic basta fer una volta per veure com han sortit com a bolets cases per llogar sense cap relació amb l’entorn, com era tradició a foravila”, analitza Jaume Adrover. Després de Pollença, l’altre municipi amb major oferta a Airbnb és Alcúdia, amb 7.441 places actives aquest mes de desembre. En ambdós casos, la majoria són habitatges residencials completament equipats i amb piscina.

Pràctica prohibida

A Palma no es poden llogar pisos mitjançant plataformes com Airbnb o HomeAway. Així ho diu la llei de 2017 que va elaborar el Pacte. Un passeig pels anuncis que hi ha al web de l’empresa estatunidenca permet observar com es fa referència, sense cap problema, a centenars d’habitatges plurifamiliars, amb fotos incloses. Es parla, de fet, de manera específica de “meravellós pis al centre de Palma” i es fa de manera recurrent.

Com s’ha arribat fins aquí o com no han desaparegut aquests anuncis des de l’aprovació de la llei turística del 2017? Un element clau és la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears que va deixar sense efecte sancions importants de la Conselleria de Turisme perquè va considerar que “la responsabilitat respecte del compliment de les normatives locals recau en els amfitrions”, recorda Airbnb a preguntes de l’ARA Balears. “La llei era molt tèbia, perquè 300.000 euros de multa Airbnb els guanya en cinc minuts a Mallorca, però en tot cas aquesta resolució no va ajudar”, diu Adrover.

El sector hoteler du anys reclamant major limitació d’aquesta activitat, que en la seva opinió altera la convivència, especialment als nuclis urbans. “Estam barrejant aigua i oli mentre es perllongui l’ús dels edificis plurifamiliars on viuen els ciutadans per fer-hi turisme”, va dir el president de la Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments Turístics Jorge Marichal a un fòrum del sector. De fet, aquest directiu va atribuir bona part de la turismofòbia actual al fet que l’oferta de lloguer vacacional convisqui “a la mateixa escala” amb els residents.

A més de les conseqüències sobre la qualitat de vida dels residents i el consum de recursos, ecologistes i organitzacions de la societat civil atribueixen al lloguer vacacional bona part de la pujada de preus de l’habitatge. “Fer de cases i pisos un negoci és i serà, paradoxalment, una ruïna per a la societat” sentencia el portaveu de Terraferida. Per la seva banda, la gerent d’Habtur recorda que el del lloguer turístic és el sector més perjudicat per les mesures preses recentment, com la llei de circularitat turística. “El pes del decreixement recau en el nostre sector”, afirma. Pel que fa a la temporada de 2022, admet que ha estat rècord i que “molts viatgers, per l’efecte de la pandèmia, prefereixen aquesta tipologia per no compartir espais”, assegura la portaveu d’Habtur.