Així funcionen les propines: No inclouen IVA, però l'empresa les ha de declarar

BarcelonaLes propines cada vegada són menys freqüents i sovint hi ha dubtes sobre si cal o no deixar-ne. Hi ha gent que ho considera una forma d'economia submergida acceptada per la societat, mentre que altres ho veuen com una manera eficaç d'incentivar un bon servei i donar un plus d'ingressos a alguns professionals.

El govern de la Comunitat de Madrid va reobrir el debat sobre les propines amb una campanya a les xarxes socials en la qual s'encoratja els ciutadans a deixar-ne en bars i restaurants. "Ells són els que ens fan la vida una mica més fàcil i alegre", diu l'espot de l'executiu madrileny sobre els cambrers. "Són les propines aquells petits somnis dels qui ens atenen cada dia", afegeix, com ara anar a classes d'anglès, fer un regal o pagar les classes de piano d'un fill.

La campanya ha aixecat tota mena de crítiques a internet i alguns usuaris de Twitter fins i tot van acusar la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, de voler importar el model laboral de la restauració dels Estats Units, on la propina té un paper central en les retribucions dels empleats. En aquell país, el salari mínim federal només és de 7,25 dòlars (uns 6,80 euros) per hora treballada, però la legislació marca una excepció per als cambrers: si un treballador rep més de 30 dòlars (uns 28,25 euros) al mes en propines, el salari mínim es redueix legalment fins als 2,13 dòlars (uns dos euros) per hora. Aquesta situació, inaudita a Europa, explica per què als EUA és gairebé obligatori deixar un 20% de propina a tots els àpats: els consumidors saben que els cambrers necessiten aquests diners addicionals per assolir un sou mínimament digne.

A Espanya són legals

El que està clar és que, a Espanya, les propines són perfectament legals i estan previstes per la legislació. Això sí, tenen un tractament fiscal diferenciat dels salaris.

En el cas de la legislació espanyola, "hi ha teòricament dues maneres" de gestionar les propines, comenta Albert Sagués, professor de la Barcelona School of Management de la UPF i expert en fiscalitat. La primera és que els cambrers "s'autogestionen" entre ells el total de propines i "al final es reparteixen" els diners segons els criteris que decideixen entre el grup, indica el professor.

En aquest model, l'empresa no hi intervé absolutament per a res, de manera que no té cap control sobre les quantitats cobrades pels cambrers en concepte de propina i, per extensió, no té l'obligació d'informar Hisenda ni de tributar res. "És un model més cooperativista", diu Sagués, en el qual l'empresari resta totalment aliè als cobraments.

L'altra manera seria que "el pot el gestioni l'empresari", és a dir, que sigui l'empresa qui reparteixi entre els treballadors els diners recollits per les propines, detalla Sagués. En aquest cas, però, l'empresari sí que està obligat a informar Hisenda i pagar el que correspongui, ja que és un complement del salari dels treballadors que decideix ell directament.

La llei que regula l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), diu que les empreses hauran d'aplicar la retenció corresponent d'IRPF "quan satisfacin al seu personal quantitats pagades per tercers en concepte de propina, retribució pel servei o altres similars". Per tant, si les gestiona la companyia, Hisenda obliga a incloure les propines com a part del sou dels treballadors.

Ara bé, com que no es consideren part del servei del restaurant i són un pagament fora del preu marcat a la factura, no es compten a l'hora de pagar l'IVA. Així mateix, les propines tampoc cotitzen a la Seguretat Social, amb l'excepció que el conveni col·lectiu del sector en qüestió hi obligui.

El client no pot tenir clar –excepte si ho pregunta– com gestiona cada empresa les propines i si opta per deixar-ne el repartiment en mans dels mateixos empleats o, per contra, les reparteix l'empresari. Això fa difícil saber si aquestes propines van acompanyades de la retenció corresponent d'IRPF i, per tant, si pagaran impostos o no.

En qualsevol cas, de moment la llei no posa gaire èmfasi en la propina i ho considera una transacció menor i de caràcter purament complementari entre consumidors i treballadors. A més, a diferència dels EUA, no representen el gruix dels sous de cambrers, taxistes o altres professions de cara al públic. Tots aquests oficis estan regulats per les mateixes lleis que les feines que no són de cara al públic, per la qual cosa s'hi apliquen els mateixos criteris pel que fa a salari mínim, a banda dels convenis sectorials o d'empresa.

No afecten els resultats de les empreses

Cal tenir en compte, però, que les propines afecten els sous dels empleats, però no es comptabilitzen dintre dels resultats de l'empresa. A diferència de la resta del que paga el client –per exemple el preu del compte d'un restaurant–, no són un ingrés. Així mateix, tampoc es consideren una despesa, a diferència del sou fix. La legislació marca que l'empresa actua com a simple "intermediària" entre client i treballador per una remuneració addicional pel servei del cambrer, no pas pel que proveeix el restaurant, que ja està inclòs en la factura.