Les ajudes agràries de la UE, un altre REB per a les Illes

PalmaLes negociacions per la definició de les noves Polítiques Agràries Comunes, PAC, estan arribant a la seva fi, i el factor de la insularitat de les Balears n’és un tema protagonista. Els fronts oberts que poden afavorir les Illes són diversos i complexos, però tant des del sector agrari mallorquí com des de la Conselleria d’Agricultura es mostren optimistes a obtenir uns resultats positius. L’infrafinançament històric és un concepte que no ve de nou, i en termes agraris s’està en la mateixa línia.

D’ençà que es va entrar a la Unió Europea, el 1986, el sistema per determinar el valor dels drets ha estat negatiu per a les Illes. Es varen diferenciar les zones per la seva productivitat, i el secà de les Balears no és el terreny més fructífer comparat amb altres zones de la geografia estatal. Parlant dels drets, són el mètode pel qual es reparteixen les subvencions. Cada hectàrea que es pot conrar amb unes certes condicions, –pel tipus de cultiu, per exemple– és un dret. Aproximadament, per aquest paquet, a les Illes es reben 26 milions d’euros anuals. Cadascun d’aquests drets (per hectàrea) té un valor de 175 euros, mentre que la mitjana estatal és de més de 225.

L’efecte ‘sandvitx’

La inferioritat històrica se suma al factor de la insularitat, que fa que els costos de producció i els de comercialització siguin elements decisius en contra. “Els sobrecostos pitgen per baix i la problemàtica de la comercialització empeny per dalt”, explica el president d’Asaja, Joan Simonet, i es crea un ‘sandvitx’ que estreny l’agricultura balear. “Aquests factors perjudiquen la rendibilitat de les explotacions agràries illenques”. A més, s’hi han d’afegir problemes com l’escassetat d’aigua o la pressió urbanística sobre la terra, que l’encareixen. Per a Simonet, la solució s’ha d’aconseguir de dues maneres: “Amb subvencions i que les lleis facilitin el desenvolupament de l’activitat agrària.”

Fa set anys, a l’última revisió de les PAC, es va “obrir una encletxa”, quan a les ajudes associades es va tenir en compte la insularitat incrementant el valor de certs productes com l’ovella, el vacum de llet o els fruits secs. Ara, però, es vol fer una passa en ferm. La Conselleria d’Agricultura ja fa anys que està immersa en processos de negociació perquè la PAC tingui en compte el factor insular de les Illes Balears. El director general d’Agricultura, Fernando Fernández, reconeix que en la visita del ministre Planas el novembre del 2019 es va crear una mesa de treball per començar a avançar.

El primer ítem, i el més important, és la creació d’una regió agronòmica independent. Des del 86, les regions estaven formades per termes de productivitat, però a partir de la nova revisió, amb molta probabilitat les Balears tindran la seva pròpia regió. Aquest fet suposa dues coses rellevants, segons Fernando Fernández: autonomia i governança. Els reglaments europeus de les PAC venien molt marcats per Brussel·les, “gairebé d’aplicació automàtica”. Però ara cada país ha de fer un pla estratègic amb indicadors base i d’impacte que s’han d’assolir, i amb un sistema desigual és poc possible aconseguir-ho. Així, “el marge de flexibilitat serà molt major”, assegura Fernández.

Un fet clau per aconseguir la regió independent va arribar amb la primera fase del pla estratègic, on es va demostrar al Ministeri que les Illes estan un 30% per davall de la mitjana agrària estatal. Ara, Fernández assegura que amb les noves PAC “tots els valors dels drets estaran per damunt de la mitjana”. A més, també preveu que es reconeixeran tipus de conreu com les vinyes, certes fruites i hortalisses, l’olivera i també l’olivera de muntanya. “Està bastant fet, ara falta renegociar-ne les quantitats”, destaca Fernández.

Fins que no estigui lligat i dins el sac

Encara que tot apunti a un reconeixement de les PAC cap a les Illes, no es pot cantar victòria fins que tot no estigui signat. L’estratègia del Govern perquè sigui una realitat ha estat “anar de cara.” El director general explica que des del primer moment s’ha intentat fer entendre la situació de les Balears a la resta de l’Estat. “Entenc perfectament el repte de l’Espanya buida, però jo també vull que s’entengui el ‘drama’ de la insularitat”, diu Fernández. La manera de negociar ha estat aquesta, i reconeix que les organitzacions agràries estatals, com l’UPA, la COAG i la general d’Asaja, hagin entès que el problema de les Illes s’havia de resoldre ha estat un punt molt a favor.

Essencial per avançar

“Les noves PAC són essencials per avançar, però s’ha de fer una passa més”, defensa Simonet. Reflexiona dient que, en termes generals, “moure un 20% o un 30% per a nosaltres és moure un 0,2% dels altres”. S’explica fent evident que les Illes són molt petites des del punt de vista agrícola en comparació amb la resta de l’Estat i que s’ha de tenir en compte que un petit esforç global pot suposar molt per als pagesos balears. De fet, un referent en què s’emmirallen les Balears són les illes gregues del mar Egeu. Simonet creu que és on s’ha d’arribar, tot i que Fernández està convençut que amb la modificació que es pretén fer no hi haurà gairebé diferència, tant en autonomia com en presència econòmica. Així i tot, el president d’Asaja també reconeix que les PAC són la base, però no la solució. I per arribar-hi s’ha de passar per la complementació d’activitats i la Llei agrària.

“Hem de deixar de pensar en el pagès com una persona que va damunt un tractor i fa solcs per a les cols”, diu Simonet. Per a ell, els pagesos han de ser microempresaris, i han de ficar diversificació dins el sector. Poder fer agroestades o poder posar punts de degustació són algunes de les reclamacions que es fan des del sector i que, en principi, no són legals ara mateix. “No demanam res de l’altre món, són coses que es fan a tot Europa”, argumenta el president d’Asaja. Fernando Fernández, per la seva banda, està totalment d’acord que s’ha d’assumir que el pagès ha de poder complementar la seva funció amb d’altres, com el turisme, per exemple. Per això defensa que s’ha d’arribar a un “pacte social i general”, per entendre que aquestes activitats han d’estar permeses. Té clar que la Llei agrària és vigent i viva, i que té “un bon marge de desenvolupament que s’han d’explotar”. A més, també reconeix que el tema de les agroestades està damunt la taula de la Conselleria i s’està estudiant.