Ajuntaments: un 30% més de feina amb el mateix personal

PalmaLes noves regles de contractació pública tenen aspectes positius i aspectes negatius, partint que “es tracta d’una adaptació a la normativa europea que ja marcava aquests canvis el 2004, en primera instància, i després el 2014. Per tant, arriba amb deu anys de retard”. Així ens ho explicà Joana Maria Abillón, directora general de Funció Pública, Govern i Interior de l’Ajuntament de Palma, per a qui les mesures mediambientals, els criteris de benefici social i innovació i les condicions d’adjudicació, així com la previsió de la figura del contracte reservat a empreses d’inserció social, “són molt positives”.

Un altre aspecte que en destacà la directora general de Funció Pública de l’ Ajuntament de Palma són les mesures, “encara que tímides”, per combatre la perversió dins l’Administració. Es referia, així, a la disposició de filtres que han d’impedir contractar persones que hagin estat condemnades per corrupció.

Contracte fragmentat en lots

En la valoració de l’impacte sobre la relació entre entitats públiques i petites i mitjanes empreses, Joana Maria Abillón hi veu més llum que fosca. “La llei permet dividir un contracte en lots. Així, per exemple, la construcció d’un nou edifici públic no tindrà per què adjudicar-se a una sola empresa grossa, que després fa subcontractes. Per a un projecte es farà una sola licitació, però es podrà fer en diversos lots: un per a l’equipament de mobiliari, un altre per a la fusteria, per als vidres, per a la pintura... i aquí hi poden entrar les petites i mitjanes empreses”, explicà Abillón.

De totes maneres, les bonances de Llei de contractes del sector públic (LCSP) topen amb la figura de Cristóbal Montoro i la seva polèmica Llei d’estabilitat pressupostària, que impedeix a les administracions ampliar plantilles. “Resulta que amb el mateix personal, l’administració ha d’assumir un 30% més de feina. En aquest aspecte, estam davant una llei enverinada, perquè si hi ha més recursos tècnics també ha d’haver-hi més recursos humans. Si no és així, s’hauran de planificar prèviament les contractacions i les de caràcter menor s’hauran de replantejar”, advertí Abillón.

L’execució dels nous contractes exigeix més filtres quant a la facturació, la qualitat del servei, etcètera. Llavors, una major vigilància en tot el procés necessitarà controls, que haurà de fer algú. “Això són competències dels funcionaris”, remarcà la directora general de Funció Pública de l’ajuntament palmesà.

“Una contracta del servei de platges, per exemple, pot necessitar dues o tres persones que vigilin el compliment de les condicions d’adjudicació, però han de ser funcionaris. En part, això és lògic perquè estan en joc els doblers del ciutadans”, va afegir.

L’Ajuntament de Palma, des de l’octubre del 2016, aplica clàusules socials i mediambientals a les seves contractacions. Això ha servit per preparar i formar el personal davant la nova llei, que entrà en vigor el 9 de març. “Aquí duim un any d’avantatge a altres administracions, i podem viure el dia a dia ja”, explicà Joana Maria Abillón.

Més paper per als interventors

L’assessor jurídic de l’Ajuntament de Manacor, Felipe Pou, creu que l’LCSP és una llei “massa ambiciosa i amb poca experiència” abans d’esdevenir oficial. SegonsPou, és important que els interventors tinguin un paper més ampli en tot la qüestió de la contractació pública, però a la vegada recorda que en molts de casos de corrupció destapats hi havia informes d’intervenció en contra del criteri polític i això vol dir que no se’ls tenia en compte.

“Els interventors han de tenir més protagonisme”, proposà Felipe Pou, abans d’assenyalar i valorar que, a partir d’ara, els criteris d’adjudicació tenen les vessants econòmica i de qualitat, quan abans la licitació era una subhasta en què allò que importava més era el preu.

Lumsa, sense opcions amb la nova llei

La concessionària del servei de recollida de fems de Manacor, Lumsa, que el 2014 s’adjudicà la contracta fregant la baixa temerària, avui, amb la nova llei de contractació, tindria unes opcions pràcticaments nul·les, i “segurament” alguna altra empresa que proposava en la seva plica aspectes de caire social per a la plantilla hauria guanyat la licitació. Potser Manacor s’hauria estalviat dues vagues en el servei, en menys de dos anys, i la majoria dels treballadors de la plantilla no continuarien tan lluny de poder ser mileuristes.