Alacant i les Balears, on els estrangers compraren més habitatges el 2022

PalmaLes Illes Balears varen ser el segon territori de l'Estat on un major percentatge d'estrangers compraren habitatges durant el 2022. En concret, un 36 per cent de les operacions de compravenda varen ser fetes per ciutadans estrangers durant l'any passat, segons ha informat CaixaBank aquest dimarts en el marc de la cimera Mallorca Real State, un trobada del sector immobiliari dirigit a aquest segment de mercat. En el conjunt de l'estat espanyol, només Alacant va superar les Illes Balears en aquest percentatge. Els ciutadans estrangers signaren el 43 per cent de les operacions de compravenda dels municipis alacantins durant el 2022.

Segons l'economista lead a CaixBank Research, Judit Montoriol, "l'any 2022 va ser un any de rècord pel que fa al volum de compra d'habitatge per part d'estrangers". "Arreu d'Espanya va haver 90.000 operacions de compravenda per part d'estrangers l'any passat. L'anterior màxim, just abans de la pandèmia, era de 65.000 operacions de compravenda en mans estrangeres. Per tant, la recuperació ha estat espectacular i ha superat amb escreix el rècord anterior. Aquestes operacions s'han concentrat sobretot a l'arc mediterrani de la Península, les Balears i les Canàries", ha assegurat les responsable d'estudis de mercat de CaixaBank.

L'entitat bancària observa que l'interès dels europeus per continuar comprant habitatge a l'estat espanyol no minva, sinó que es manté intacte. Això es desprèn del nivell de popularitat que té l'expressió "comprar casa a Espanya" a les recerques que fan ciutadans de determinats països a través de Google. Suècia, Noruega i els Països Baixos lideren aquestes recerques, que també són molt populars entre els ciutadans del Regne Unit, França, Alemanya i Bèlgica.

El punts forts que fan que els europeus continuin decantant-se per comprar cases a Espanya és l'elevada sensació de seguretat que tenen en visitar qualsevol punt de l'Estat i la bona qualitat que atribueixen als seus serveis socials, especialment el sistema sanitari. Segons Montoriol, l'envelliment de la població europea farà que aquest interès no minvi. "Els europeus tornen vells a un ritme molt ràpid. Entre el 2026 i el 2030, cada any s'afegirà a la població europea més d'1,1 milió de persones en la franja d'edat que està per damunt dels 65 anys. Moltes d'aquestes persones tenen un elevat poder adquisitiu, i això els converteix en un públic potencial per comprar residències a Espanya", ha explicat Montoriol.

Habitatge per a la població local

La creació d'habitatge d'obra nova no és suficient per donar resposta al creixement demogràfic de la població local d'arreu de l'estat. CaixaBank preveu que hi haurà 90.000 visats d'obra nova durant el 2023, mentre que la previsió de creació de noves llars és de 210.000 arreu de tot el territori espanyol. "Produïm la meitat d'habitatge que necessitan per donar resposta al creixement de la població. Aquestes xifres contrasten amb els nivells de construcció dels anys 2006 i 2007, quan es construïa el doble per sobre de les necessitats. Durant aquells anys previs a la crisi, a més, es construïa en municipis on no hi havia necessitats de creixement. Ara, en canvi, les noves promocions es concentren al municipis on la població en té necessitat. El que passa, però, és que no hi ha habitatge a bastament per a una població creixent", ha informat l'economista lead a CaixBank Research, Judit Montoriol.

Segons xifres de l'Institut Nacional d'Estadística, les Illes Balears són el territori de l'Estat on més creixarà la projecció de creació de noves llars entre el 2023 i el 2027. En concret es preveu que creixi gairebé un 10,5 per cent. Davant aquest escenari, es preveu que el preu de compra de l'habitatge s'estanqui, però que, en canvi, augmentin els preus dels lloguers