Alemanya aixeca el veto a la prohibició dels cotxes de combustió el 2035

Brussel·lesLa normativa sobre la prohibició de la venda de vehicles de motors de combustió el 2035 tirarà endavant tal com estava previst abans que Alemanya, després d'haver-la acordat amb la resta d'estats membres, decidís bloquejar-la a l'últim moment. Brussel·les va oferir a principis d'aquesta setmana el seu compromís per escrit que els cotxes de motor que funcionen amb combustibles sintètics quedaran exclosos de la nova llei de la Unió Europea, tal com demanava Berlín, i aquest dissabte el mateix vicepresident de la Comissió Europea per al Pacte Verd Europeu, Frans Timmermans, ha anunciat per Twitter que "han arribat a un acord" amb l'executiu germànic.

Ara bé, la gran majoria d'estats membres i l'executiu comunitari s'han oposat a reobrir altra vegada el procés legislatiu, ja que els diferents països i el Parlament Europeu han trigat gairebé dos anys a arribar a un acord. No volen tornar a iniciar tots els tràmits i ajornar l'entrada en vigor de la iniciativa encara més temps. Tanmateix, Brussel·les sí que estava estudiant, per exemple, afegir-hi un annex o proposar una iniciativa legislativa complementària més endavant que creï una nova categoria de tipus de vehicles anomenats e-fuels.

En tot cas, la Comissió Europea matisa que la nova llei permetria la comercialització d'automòbils de combustibles sintètics a canvi d'una sèrie de condicions per assegurar-se que no es puguin acabar utilitzant amb combustibles contaminants. "Els cotxes hauran d'estar equipats amb uns sistemes d'inducció d'abastiment de combustible que no permetrà que els vehicles arrenquin si s'alimenten de combustibles que no siguin neutres en carboni", requereix Brussel·les.

La Comissió Europea ha posat aquesta condició perquè els combustibles sintètics no contaminen i es poden utilitzar en tota classe de vehicles de combustió, inclosos camions i avions, i sense la necessitat de canviar les infraestructures i motors ja existents. A més, no s'extreuen directament de la natura, com el petroli o el gas, sinó que es produeixen a partir d'un procés de transformació química d'aigua i diòxid de carboni. Ara bé, els e-fuels tècnicament estan poc desenvolupats i són molt cars de produir. Segons estima un estudi de la Federació Europea de Transport i Medi Ambient, el 2030 omplir amb combustibles sintètics un dipòsit de la capacitat mitjana d'un cotxe costarà uns 210 euros i el seu preu seria d'uns 2,8 euros el litre, un 50% més que els d'origen fòssil que es fan servir actualment.

Divisió al govern alemany

Darrere de la decisió del canceller alemany, Olaf Scholz, de vetar la normativa en l'últim tràmit hi ha la divisió del govern de coalició tripartit que lidera i els objectius electoralistes d'un dels seus socis, els liberals, que estan enfonsats en les enquestes i últimament han tret molt mals resultats en diverses eleccions regionals. Així, per marcar una línia pròpia respecte als verds i els socialdemòcrates —els altres dos socis de l'executiu—, el ministre liberal de Transports, Volker Wissing, s'ha posicionat al costat de la indústria automobilística d'Alemanya, que és la més important de la Unió Europea, i ha defensat aferrissadament la necessitat de no prohibir els cotxes de combustibles que no generen cap mena d'emissió contaminant.

Ara bé, cal remarcar que la iniciativa legislativa que la Unió Europea havia acordat ja preveia fer aquesta excepció amb els vehicles de motors e-fuels, sobretot si tècnicament en un futur són viables i tenen preus assequibles. Els liberals alemanys senzillament demanaven un "compromís més ferm" en aquest sentit de la Comissió Europea. Per aquest motiu, dirigents de diferents estats membres i diplomàtics han criticat la seva actitud i han acusat aquest partit d'actuar en clau electoralista.

De fet, la decisió del govern alemany va fer enfadar, i molt, socis com França o Espanya. La ministra d'Afers Exteriors francesa, Catherine Colonna, va retreure a l'entrada del Consell d'aquest dimecres el bloqueig de la mesura per part d'Alemanya i va instar la resta de socis a no cedir davant la pressió germànica i no tocar ni una coma de la llei. "Crec que hauríem de mantenir-nos en el que vam acordar", va assenyalar Colonna. També la ministra de Transició Energètica espanyola, Teresa Ribera, va retreure a Berlín que generés "incertesa" al sector de l'automòbil i als inversors en la indústria neta. Aquest dissabte, en canvi, ha celebrat la "bona notícia" del "desencallament" de la nova legislació verda que "permetrà reduir les emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera".