Alemanya també esquivarà la recessió

BarcelonaL'economia alemanya també esquivarà la recessió el 2023, segons els pronòstics del govern del canceller Olaf Scholz. L'últim informe econòmic del ministeri d'Economia germànic ha revisat a l'alça les previsions econòmiques i confia a evitar una crisi que fa pocs mesos semblava un fet consumat a ulls de la majoria d'economistes.

El document pronostica un creixement del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) del 0,2% aquest any, una xifra sis dècimes superior a la previsió de la tardor passada, quan Berlín augurava una caiguda del 0,4%. Es tracta d'una taxa de creixement modesta, però que representa tornar a previsions positives.

"No hi ha senyals d'una recessió significativa, que alguns observadors van considerar inevitable durant molt de temps", ha declarat aquest dimecres el ministre d'Economia, Robert Habeck. "Alemanya ha demostrat la seva resiliència i li ha anat molt bé econòmicament", ha afegit. Pel que fa a l'atur, l'executiu de Scholz espera que, de mitjana, sigui del 5,4% enguany, només una dècima superior a la taxa amb què es va tancar el 2022.

Amb la invasió russa d'Ucraïna el passat 24 de febrer, l'economia europea va patir un daltabaix que no esperava just després de dos anys de pandèmia, però els temors de patir una recessió severa eren encara més grans en el cas d'Alemanya per la gran dependència del país del gas natural procedent de Rússia. No obstant això, el canvi cap a altres fonts energètiques, com la nuclear i el carbó, i les altes temperatures durant bona part de la tardor i l'hivern han permès al govern esquivar talls de subministrament a la població o la indústria, un fet que va estar damunt de la taula durant alguns mesos. "El subministrament d'energia continua segur i estable", ha indicat Habeck.

Malgrat això, el cost de l'energia s'ha disparat a tot el Vell Continent al llarg de l'any i Alemanya és un dels països on més s'ha notat. En els últims mesos, però, la caiguda del preu del gas i del petroli ha tingut un efecte positiu sobre les factures energètiques de les famílies. Aquesta moderació dels preus de l'energia després de les fortes escalades registrades a la primavera i l'estiu passats ha portat el ministeri d'Economia a reduir un punt percentual, del 7% al 6%, la possible pujada dels preus de béns i serveis de consum el 2023.

Malgrat aquests bons pronòstics, les exportacions frenaran el seu ritme de creixement: després d'augmentar un 3,2% el 2022, comparat amb l'any anterior, el ministeri d'Economia situa la taxa d'aquest any en un augment del 2,2%, un punt menys. Des del govern insisteixen que un dels principals elements a tenir en compte és la incertesa provocada per la inflació, la inestabilitat als mercats energètics i la guerra a Ucraïna.

Les vendes a l'estranger són un dels motors de l'economia alemanya, que té el seu pilar principal en la indústria, per la qual cosa un alentiment de l'activitat als mercats internacionals afecta negativament el país. En aquest aspecte, però, l'aixecament de la política de covid zero a la Xina pot tenir un efecte de creixement, ja que el gegant asiàtic és el primer soci comercial d'Alemanya.

Preocupació per la inflació

De fet, les pujades de preus continuen preocupant les institucions alemanyes, tradicionalment les més reticents del continent a tolerar nivells alts d'inflació. El Bundesbank, el banc central del país i el més gran dels que formen el Banc Central Europeu, ha insistit que calen nous augments dels tipus d'interès per combatre la inflació. En una entrevista a la revista Spiegel, el president del Bundesbank, Joachim Nagel, va opinar que el BCE necessitarà uns anys per controlar l'escalada de preus, per la qual cosa reclama que es mantingui el ritme d'increments dels tipus.

El preu del diner ha passat a la zona euro del 0% fins al 2,5% en només sis mesos, l'augment més ràpid de la història de l'organisme monetari. La presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha apuntat repetidament que cal preveure que el preu del diner continuarà pujant, però que ho farà a un ritme menys sostingut que els últims mesos. La setmana que ve el consell de govern del BCE haurà de decidir en la seva primera reunió de l'any si manté la línia que marca el Bundesbank o opta per frenar les pujades de tipus.

El paper del banc central alemany al consell de govern del BCE sempre és el de falcó, és a dir, partidari de contenir el deute públic i la inflació, una postura que acostuma a topar amb la de països de la perifèria, més propers a la tradició anglosaxona que combina el control de preus i de les finances públiques amb el de la creació de llocs de treball i foment de l'activitat econòmica.