L’Índia, el trauma d'Amazon: set anys sense guanyar-hi diners

BarcelonaAmazon no és invencible. Almenys de moment té un punt feble: l’Índia. Si a Europa i als Estats Units la pandèmia ha donat motius al gegant del comerç electrònic per acomodar-se al tron de líder, a l’Índia a la companyia només li queda creuar els dits perquè aquest mateix factor asseguri la seva supervivència. L’empresa dirigida per Jeff Bezos opera en aquest mercat des del 2013, hi ha invertit uns 6.000 milions de dòlars (prop de 5.000 milions d’euros) i tot i tenir 350 milions d’usuaris registrats, encara no ha aconseguit obtenir beneficis. Sense anar més lluny, al tancar l’exercici fiscal del 2020 perdia, segons mitjans econòmics locals, 58.000 milions de rupies, uns 662 milions d’euros.

Tot això en un país cridat a ser el mercat d’internet més gran del món. Un informe d’ICEX, agència espanyola de promoció empresarial, indica que l’Índia té vora 560 milions d’usuaris d’internet i que l’indicador creix a un ritme d’entre el 7% i el 8% anual. És el quart mercat més important després de la Xina, la Unió Europea i els Estats Units. I el primer pel que fa a les xarxes socials, ja que és el país on Facebook i WhatsApp tenen més usuaris, i és el segon mercat per a Instagram.

A tall d’exemple, la segona operació financera més important de l’imperi Zuckerberg després de l’adquisició de WhatsApp va ser la compra de menys del 10% de l’operadora índia Reliance Jio. L’empresari va pagar 5.700 milions de dòlars per posar el peu dins un dels conglomerats més importants del país, dirigit per l’home més ric de l’Índia.

Els obstacles per a l’‘e-commerce’

Què explica, doncs, les dificultats d’Amazon? Segons el portal tecnològic Techcrunch, la regulació índia al voltant del comerç electrònic. A l’aterrar al país, la companyia liderada per Jeff Bezos afrontava una llei que, intentant protegir el petit comerç, impedia a les grans empreses emmagatzemar productes amb intenció de vendre’ls directament al consumidor. Amazon i altres competidors operaven, doncs, venent a través d’empreses locals en les quals tenien o bé una participació o bé una relació de proximitat.

Fins que el 2018 el ministeri indi de comerç i indústria va anunciar que tapava aquesta escletxa per impedir directament a les grans plataformes vendre a través d’empreses en les quals tinguessin participacions. L’única opció que quedava als grans operadors com Amazon era fer encara més indirecta la inversió en empreses associades, però la setmana passada Reuters recollia que Nova Delhi està considerant aprovar noves disposicions que tallin d’arrel aquesta opció.

I el de la regulació no és l’únic problema que amenaça Amazon: sobre la taula hi ha també una potencial aliança entre Future Group i Reliance Retail, les dues cadenes comercials més grans de l’Índia. I el fet que Reliance Jio (companyia de la qual va comprar accions Facebook) també hagi manifestat la seva intenció d’entrar al mercat del comerç electrònic.

Domini del mercat

Amb tot, l’informe elaborat per ICEX indica que Amazon i Flipkart (la branca índia de comerç electrònic de Walmart) controlen el 64% del mercat aproximadament. Això sí, “s’enfronten a la competència d’altres empreses, especialment de plataformes específiques per a determinats productes, on els consumidors prefereixen comprar perquè les perceben com a més especialitzades”, s’afirma en el document.

Sigui com sigui, Jeff Bezos no sembla espantat, o, si més no, ho dissimula prou bé: la pandèmia ha disparat el comerç electrònic a l’Índia, on ha passat de créixer un 3% el 2019 a un 4,5% només en la primera meitat del 2020. I Amazon ha actuat en conseqüència anunciant la contractació d’un mínim de 50.000 nous treballadors i presentant un pla que inclou 10 nous centres i l’expansió de set edificis en 19 estats del país.

Amb tot, al començar a operar a l’Índia, Bezos va dir en una entrevista que el creixement d’Amazon seria la prova que no és veritat que sigui un país difícil per fer-hi negocis. Gairebé vuit anys després, encara té pendent de demostrar-ho.