El govern central culpa els supervisors europeus d’errors amb el Popular

Madrid / Brussel·lesCada vegada planen més incògnites sobre l’abrupte desenllaç del Banco Popular. Fonts del ministeri d’Economia han assegurat aquest dijous que alguna cosa van fer malament les autoritats europees encarregades de supervisar el sector si es va permetre que l’entitat espanyola arribés a una situació tan límit. Des del ministeri s'ha demanat una reflexió a les autoritats europees, ja que el Popular va passar els tests d’estrès. A més, aquestes fonts han defensat que potser s’haurien de fer normes més estrictes o obligar els bancs a tenir més provisions per evitar que es repeteixi una situació com la del ja desaparegut banc espanyol.

Sembla que ningú vol assumir responsabilitats en el desenllaç del Popular. Tampoc ho volen fer els dos últims presidents que va tenir el banc ja absorbit pel Santander. Aquest dijous, tots dos han fet declaracions públiques per primera vegada després de la liquidació del banc. Ángel Ron, president entre 2004 i 2017, ha assenyalat el seu successor com a culpable de la resolució. En canvi, el seu successor, Emilio Saracho, ha assegurat que va treballar per intentar evitar aquest final.

El banc de catalans que no va voler ser català

Saracho, que va ser president del Popular només quatre mesos, ha hagut de respondre a les preguntes dels periodistes quan assistia a la junta del hòlding d’aerolínies IAG, del qual aquest dijous mateix n'ha sortit reelegit conseller independent. "Ho he intentat", ha assegurat en referència a la possibilitat d’evitar la desaparició del Popular. Una afirmació que es queda curta al costat de les declaracions que ha fet el seu predecessor, Ángel Ron, al digital 'El Independiente'.

En aquesta entrevista Ron ha recordat que Saracho és un banquer d’inversió que no sabia gestionar la banca comercial i que el seu objectiu era vendre el banc: "No sé què volia Saracho amb la seva gestió, però sí el que aconseguia: llençar sistemàticament l’acció amb les seves comunicacions", afirma. Ron també ha assegurat que Saracho "clarament volia abaixar el preu" de l’acció per fer-lo més atractiu a un possible comprador.

Ron, la gestió del qual també ha estat molt qüestionada per no haver sanejat els actius immobiliaris del banc quan va poder i per haver realitzat prop de mig centenar d’ampliacions de capital, encara assenyala més culpables. A la mateixa entrevista, l’expresident de Popular també ha apuntat els supervisors, ja que creu que podien haver actuat d’una altra manera per permetre que els accionistes (i ell mateix) no perdessin els diners. Ron explica que, amb la liquidació, ha perdut un milió d’euros i critica que la CNMV sí que hagi actuat per frenar la caiguda de les accions de Liberbank i, en canvi, fos totalment passiva quan eren les accions del Popular les que queien a plom.

L’oferta del BBVA

Ron també ha confirmat el rumor –que alguns accionistes minoritaris ja havien apuntat– que el BBVA havia presentat una oferta –no vinculant– pel Popular de 5.500 milions el novembre, quan Ron era al capdavant de la gestió de l’entitat. L’operació no es va arribar a concretar, però indica que hi havia bancs disposats a pagar diners pel Popular pocs mesos abans que fos adjudicat per un euro.

Per la seva banda, Saracho s'ha limitat a dir que els accionistes que se sentin agreujats "estan en el seu dret de presentar denúncies". De fet, Saracho es troba al centre de la diana de les associacions de consumidors, bufets d’advocats i accionistes minoritaris. Un d’aquests accionistes és Félix Revuelta, propietari de Naturhouse, que ja ha reunit 4.500 accionistes per presentar una querella conjunta.

D'altra banda, el Santander, entitat hereva del Popular, ja busca solucions per als afectats per mirar d’evitar els tribunals. Per assumir-ho tot, però, segur que el que necessitarà són diners, i per això, la seva presidenta, Ana Botín, ja ha enviat una carta als seus accionistes per demanar-los obertament que secundin l’ampliació de 7.000 milions d’euros.