Anticorrupció demana investigar Ron i Saracho per la caiguda del Popular

MadridEl fiscal especialitzat en delictes de corrupció a Espanya creu que s’ha d’investigar la gestió que els exdirectius del Banco Popular van fer d’una entitat que ara ja és una part més del negoci de la família Botín. La Fiscalia Anticorrupció va presentar dijous una petició al jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu perquè admeti a tràmit les diverses querelles que els expresidents del Popular, Ángel Ron i Emilio Saracho, acumulen després que l’entitat fes fallida i estrenés el mecanisme europeu de resolució. I, malgrat que tota l’operació i la crisi prèvia van tenir la supervisió d’organismes com el Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i el mateix Banc Central Europeu (BCE), la fiscalia no considera que aquests organismes hagin de ser investigats.

Des que el 8 de juny Ana Botín va anunciar l’absorció del Banco Popular pel Santander, l’excúpula del Banco Popular acumula querelles de diferents associacions i particulars per la polèmica gestió que van fer del banc fins a deixar-lo sense liquiditat. Ron va deixar el banc al febrer després de més d’una dècada en el càrrec, durant la qual el Popular va passar de ser un dels bancs més sòlids d’Europa a estar al límit de la fallida. Saracho, al seu torn, va ser l’escollit per apagar el foc però les seves decisions, com ara l’anunci d’una ampliació de capital que va fer que es desplomés el preu de l’acció del banc, van provocar tot el contrari.

Allau de denúncies

Per tot plegat, aquests dos exdirectius i altres membres de la cúpula tenen querelles d’orígens diversos. Per exemple, de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), que al juliol va presentar una denúncia contra diversos membres de la directiva a més de contra la firma auditora PwC per falsedat comptable i estafa a l’inversor. Però a més, diversos petits accionistes es van agrupar per denunciar directament Saracho per administració deslleial sota la firma d’advocats Cremades & Calvo Sotelo. Els van acusar de “manipular el preu de l’acció” i provocar un “buidatge” de l’entitat, tot permès per una “administració deslleial i temerària”.

No només hi ha demandes contra la gestió que en van fer els seus responsables, sinó també contra els organismes que han dut a terme tot el procés de resolució i absorció de l’entitat, com ara la Junta Única de Resolució (JUR). Aquest organisme europeu ha estat denunciat també aquest estiu per diversos inversors que l’insten a publicar l’informe de Deloitte que va servir de referència durant l’operació i que, segons aquests inversors, va donar a l’entitat un valor negatiu d’entre 2.000 i 8.200 milions. El ministre d’Economia, Luis de Guindos -que segons fonts del sector va intentar col·locar el banc a una altra entitat espanyola abans de la resolució-, reiterava aquesta setmana que s’hauria de publicar aquest informe per donar transparència al procés. A més, se sumava al carro assegurant que “alguns directius s’haurien de denunciar a ells mateixos”.

I encara hi ha més denúncies, perquè també arriben de l’estranger. Tal com ha anat avançant els últims mesos el diari Expansión, diversos fons d’inversió nord-americans i xilens també han presentat denúncies contra l’antiga cúpula del que va ser el cinquè banc espanyol per volum d’actius.

Per acabar, aprofitant la iniciativa de la fiscalia, ahir l’Associació per a la Defensa d’Usuaris de Bancs i Caixes (Adicae) va anunciar que dilluns presentarà també la seva pròpia querella contra el Banco Popular i el seu consell d’administració. Aquesta associació ja havia presentat recursos contra l’actuació del JUR i també del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) aquest estiu.

Així doncs, tal com avançava ahir el digital El Español, la fiscalia considera que hi ha prou indicis per investigar els dos antics equips directius del Banco Popular per delictes contra el mercat i els consumidors, però també per alteració de comptes, manipulació de mercat per fer caure el preu de l’acció, ús d’informació privilegiada i administració deslleial. Sí que opta per investigar la consultora PwC per estafa documental i falsejament de comptes.

En canvi, no considera que s’hagin d’investigar els organismes supervisors que no van interferir en la situació quan l’acció del Popular queia en picat i patia una fuga de dipòsits que el va acabar deixant sense liquiditat. Una situació que va provocar primer un intent de venda precipitada i després la intervenció del Banc Central Europeu per acabar venent l’entitat per un euro al Santander i provocant que milers d’accionistes perdessin la inversió.

Totes aquestes querelles qüestionen el fons de tot el procés, com es va produir la fuga de dipòsits i què va instigar la caiguda de l’acció, tenint en compte que diverses veus del sector consideren que quan Saracho va substituir Ron, el Banco Popular encara tenia opcions de sortir de l’UVI i salvar-se, mentre que al final va acabar precipitant la seva mort.