L’anunci de tancament del Murterar posa la central en màxima tensió
Els treballadors acusen la Conselleria d’obstaculitzar els projectes dirigits a reduir contaminants
AlcúdiaLa tardor està sent calenta als punts industrials més simbòlics, i alhora més contaminants, del nord de Mallorca. El malestar laboral generat per l’anunci de tancament de la cimentera Cemex a Lloseta, amb un expedient de regulació que afecta una plantilla de 140 treballadors, i de retruc 100 llocs de feina indirecte, s’ha estès al Murterar.
La central tèrmica d’Alcúdia ocupa 141 empleats, a més de mantenir 150 llocs addicionals i 200 que ocasionalment treballen en tasques de manteniment. El pla de tancament gradual de la central elèctrica d’Alcúdia, que avala la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat del Govern de les Illes Balears, però que en tot cas ha de decidir el Ministeri per a la Transició Ecològica, ha creat un enorme clima de tensió i angoixa entre la plantilla.
El comitè d’empresa ha demanat que s’acceptin els projectes tècnics enllestits per reduir les emissions d’òxid de carboni a l’atmosfera i la central pugui continuar activa uns quants anys més. Les previsions són de tancar dos dels quatre grups generadors el 2020 (els més antics que funcionen des de 1981 i 1987) i desactivar els altres dos el 2025.
“El Govern està duent a terme un bloqueig administratiu als projectes presentats, necessaris per adaptar les instal·lacions a les exigències en matèria d’emissió mediambiental a partir de 2020”, assegura el comitè d’empresa en un comunicat fet públic arran de la darrera mobilització en contra de la clausura de la planta energètica. En canvi, la Conselleria nega qualsevol bloqueig, “perquè qui té competència per autoritzar les obres és el Ministeri i per assumir-les, Endesa, i ni l’un ni l’altra han volgut mai posar en marxa aquestes inversions milionàries”. “De fet, l’actual Govern balear ja va sol·licitar a l’anterior govern central -del PP- que fes possible el funcionament de dos dels grups de la central fins al 2025, cosa que implicava la inversió en la central, però no vàrem obtenir-ne resposta positiva”, asseguren fonts de la Conselleria.
Els Acords de París (2015) i la Llei de canvi climàtic de les Illes Balears (2018), que aplica a l’Arxipèlag el pacte internacional pel foment de l’energia renovable, farà que en pocs anys les centrals que funcionen amb carbó tanquin o es reconverteixin.
Als plans del Govern, d’una clausura progressiva de la central, els treballadors del Murterar hi responen alertant que si es fa a curt termini “es posa en risc la seguretat del subministrament”, atès que el Murterar “cobreix la demanda del 57% de les llars de Mallorca”, cosa que suposa un 43% de la demanda del sistema elèctric balear.
La central tèrmica, que segons la part laboral “ha complit sempre la normativa en matèria industrial i mediambiental”, ha d’abaixar les emissions de CO2 i això serà possible, segons explica el president del comitè d’empresa, Pep Toni Marí, si s’accepten els projectes que preveuen una sèrie de millores, entre les quals hi ha la instal·lació d’un sistema de filtres que reduiria l’emissió d’elements contaminants.
El comitè d’empresa ha fet públic un estudi, citant fonts de Red Eléctrica Española (REE), en què qüestiona la idoneïtat del tancament de la central a partir de cinc punts: la seguretat en el subministrament, l’impacte sobre els costos del sistema elèctric interinsular, l’impacte sobre l’ocupació, l’efecte sobre negocis i empreses que orbiten entorn de la generació energètica del Murterar i l’impacte sobre el projecte de crear un centre de producció i desenvolupament (CPD), moltes de les actuacions del qual seran realitzables en funció del futur de la central.
Invertir per complir amb els valors que marca la directiva d’emissions industrials (DEI) en els grups 3 i 4 a partir de 2020; limitar el funcionament des grups 1 i 2 (els més antics) que permeti reduir les emissions; mantenir i impulsar el CPD i potenciar la hibridació de la central perquè es vagi substituint l’energia amb combustió de carbó per energia renovable són les quatre propostes que, segons la part laboral, evitarien una situació de pèrdua de feina que amenaça unes 500 famílies.
La Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat diu que, en el marc del Pla de transició energètica, “està per incloure una taula de diàleg per definir amb treballadors i empresa un pla de recol·locació, tant a centrals existents com a noves líniesde feina futures centrades en l’impuls de les renovables”.
Vulnerabilitat del sistema elèctric
La recent apagada del subministrament a Menorca ha provocat que es qüestioni la fiabilitat del sistema elèctric a les Illes Balears. Des d’aquesta constatació, el comitè d’empresa del Murterar ha remarcat que el tancament dels quatre generadors d’Alcúdia farà que no es compleixin els “criteris de reserva” a què estan obligades les elèctriques. Sense el grups d’Alcúdia no es podrà cobrir la demanda a Mallorca en cas d’avaria a les subestacions de Son Orlandis, Cas Tresorer o Son Reus. I tampoc hi ha garanties si falla el tram submarí d’interconnexió entre la Península i Mallorca, per indisponibilitat del gasoducte Península-Evissa o pana a l’estació de compressió del gas a qualsevol d’ambdós punts. La dependència energètica de la Península ha fet que es recordi que entre el 2013 i el 2017 s’hagin retistrat fins a vuit desconnexions del cable, que sumen un total de 135 hores. A Mallorca, la subestació de Llubí actua de nus fonamental per a l’alimentació elèctrica de tota l’illa. Sense la central d’Alcúdia i si es registràs una incidència greu en el gasoducte que connecta amb la Península, “quedaria indisponible tota la generació d’energia a Mallorca”, se subratlla.
